icl iberia magazine

24
Número 14, febrer 2015 Motor del territori

Upload: catpress-serveis-de-comunicacio

Post on 21-Jul-2016

263 views

Category:

Documents


9 download

DESCRIPTION

Revista informativa de l'empresa Iberpotash

TRANSCRIPT

Page 1: ICL Iberia Magazine

Número 14,febrer 2015

Motor del territori

Page 2: ICL Iberia Magazine

ICL IBERIA MAGAZINE

Una publicació d'ICL Iberia - Disseny: CatPress - Coordinació: Sílvia Ramon-Cortés - Cap de redacció: Rosa Vilajosana - Comitè de comuni-cació: Encarna Baras, Pablo De Lastres, Joan Güell, Joaquim Lavín i José Antonio Martínez - Col·laboradors: Cristina Arespa, Enric Casas, César Cordero, Lluís Fàbrega, Juan Fernández, Jordi Flores, Heidy Nonell, Jesús Migueles, Ingrid Picas, Àngel Reguant i Francesc SantasmasasFotografia: Arxiu Iberpotash - Dipòsit legal: B-55435-2008 - Periodicitat quadrimestral

2

ACTUALITAT / 4 Promineria es presenta a Barcelona coincidint amb el primer aniversari

GRUP ICL / 7ICL nomena José Antonio Martínez Álamo chairman d'ICL Europe

ENTREVISTA / 8Entrevista amb l'alcalde de Cardona, Ferran Estruch

A FONS / 10Es publiquen els resultats de l'estudi de l'impacte socioeconòmic de l'activitat d'ICL al territori

ENGINYERIA / 13Sistemes de control industrial fets a mida amb tecnologia pròpia

MEDI AMBIENT / 16 Expliquem el comportament del dipòsit salí del Cogulló

SUMARI

Page 3: ICL Iberia Magazine

Quan a primers del 2012 posàvem la primera pedra del que anomenàvem Pla Phoenix molt pocs intuïen i entenien aleshores la dimensió i les reper-cussions del projecte industrial de què parlàvem.

Certament no era fàcil visualitzar la rellevància del que suposa-va un projecte global i transversal per a la indústria del Bages, de Catalunya i de l’Estat que trencava tots els tòpics existents fins aquell moment sobre la mineria, que implicava la moder-nització dels processos d’extracció, de tractament i de trans-port de dos recursos naturals tan importants i tan bàsics com la sal i la potassa i que tenia repercussions directes en les infraestructures, en la logística i en la internacionalització dels nostres productes.

Probablement, per a molts, allò semblava més aviat una utopia que no pas un projecte industrial. Tres anys més tard afrontem el 2015 amb un panorama totalment diferent. En aquest període, s’han esvaït els dubtes i els titubejos d’aquells que d’una manera o d’altra havien de facilitar el desenvolupament del pla, perquè s’ha vist que al darrere d’aquella aposta hi havia un grup industrial multinacional, una fermesa de planteja-ments i una visió de futur que tornava a posar la indústria al capdavant de la maquinària econòmica d’aquest país.

I arribats a aquest punt hem complert amb escreix tot allò que posàvem damunt la taula tres anys enrere. Comencem el 2015 sabent que enguany ja es visualitzaran molts dels grans eixos d’aquell projecte, aquest any farem realitat l’ampliació de la rampa de Cabanasses, la modernització de la planta de Súria, la construcció d’una nova planta de sal vacuum, la construcció d’una nova terminal al port de Barcelona... Hem estat capaços d’executar allò que havíem promès, malgrat les dificultats que no han estat poques, els pals a la roda continuats i l’enorme contradicció entre voler dinamitzar l’economia i impedir el seu creixement. Malgrat tot, el 2015 serà un any clau per a ICL Iberia.

Que ningú pensi que amb tot allò que posarem en marxa el 2015 haurem acabat. El veritable Pla Phoenix encara està per arribar perquè gràcies a tot aquest esforç ara sí que serà pos-sible començar a desenvolupar aquest projecte i fer dels nos-tres recursos naturals i de la nostra indústria un punt de refe-rència arreu del món, amb noves infraestructures, amb noves inversions, amb un desenvolupament industrial i econòmic mai vist fins ara. Però abans calia posar les bases, calia demostrar que la nostra aposta era de debò i calia fer entendre que el nostre país té encara moltes oportunitats per avançar.

Ara cal que tothom visualitzi aquestes oportunitats i seguir sumant companys de viatge en aquest repte tan engrescador.

2015, ANY CLAU

3

"Aquest any es visualitzaran molts

dels grans eixos del nostre projecte"

José Antonio Martínez Álamo, president ICL Iberia

ICL IBERIA MAGAzINE

Page 4: ICL Iberia Magazine

4

S'inicia un projecte d'investigació geològica al territori

Iberpotash ha començat fa setmanes els treballs preliminars d’un nou estudi geològic que té per objectiu determinar els jaciments salins i potàssics del subsòl

a la zona de la mina de Cabanasses. La prospecció geològica es farà en un àmbit geogràfic de 6.700 hectàrees i ja s’ha signat un acord pactat amb els 300 propietaris dels terrenys. Al mateix temps es compta també amb tots els permisos de la Generalitat.

Innòcua per al territoriLa prospecció és del tot innòcua per al terri-tori, sense cap mena d’afectació als camps i boscos on es realitza i es fa amb les eines més innovadores en tecnologia d’investigació geològica. El resultat final d’aquest nou estudi geològic suposarà obtenir una radio-grafia en 3D, o mapa tridimensional del sub-sòl de la zona.

Primers sondejosEl projecte d’investigació geològica ja ha començat la seva execució abans de les fes-tes nadalenques amb la realització dels primers 15 sondejos curts per a calibrar els dispositius del sistema. La nova campanya

geològica arriba després de la que es va desenvolupar amb èxit l’any 2009 a la zona nord-est de la mina de Cabanasses de Súria i

ICL Iberia renova la seva col·laboració amb Ampans

Des d'ICL Iberia/Iberpotash s'ha renovat un any més el compromís amb la important tasca que realitza AMPANS en l'àmbit de la

Catalunya Central. L'entitat està dedicada a l’atenció de persones amb discapacitat intel·lectual i l'acord es farà realitat a través d’una aportació econòmica i de l’encàrrec de projectes i tasques específiques al seu Centre Especial de Treball (CET). La Fundació

AMPANS, amb seu a Santpedor (Santa Maria de Comabella), s’encarrega de la jardineria industrial a les instal·lacions des que es creà Iberpotash, l’any 1998, de manera que suma ja més de quinze anys de relació.

Relació estretaL’entitat social també ha estat l’escollida per a desenvolupar projectes especials per a Iberpotash durant els darrers temps, com és

que va ser l’embrió del Pla Phoenix que es desenvolupa en l'actualitat i que avança tal i com estava previst.

el cas de l’any del Centenari del descobri-ment de la potassa a Súria (2012). L’equip de la Fundació AMPANS va ser l’encarregat d’elaborar el vi commemoratiu dels cent anys del descobriment de la potassa, el vi KCENT. Aquesta fundació també s’encarrega, des de principis d'any, de la impressió, enso-brat i distribució de la revista que teniu a les mans i que es distribueix de manera periòdi-ca.

ACTUALITAT

La prospecció es basa en la utilització d’alta tecnologia geològica

Page 5: ICL Iberia Magazine

La plataforma econòmica i social de suport a la mineria del Bages, Promineria, ha celebrat el seu primer aniversari en un acte que es va

desenvolupar el passat mes de novembre a la seu de PIMEC a Barcelona. L’associació es va crear la tardor de 2013 amb l’objectiu de

defensar i garantir la continuïtat de l’activitat minera i un any després ha celebrat l’aniversari en un acte per reivindicar el paper clau de la industria minera en el crei-xement econòmic de Catalunya. L’acte va ser presidit pel director general de Seguretat Industrial, Energia i Mines de la Generalitat,

Pere Palacín, a banda de la participació del president de PIMEC, Josep González, i el president de Promineria, Esteve Pintó. L’entitat compta avui amb l’adhesió d’un centenar d’organitzacions, empreses, institu-cions i entitats de diversos àmbits compro-meses amb l'activitat minera.

Primer aniversari de Promineria celebrat en un acte a Barcelona

El passat mes de desembre es va celebrar a Manresa el judici contra tres directius d’Iberpotash per l’acusació de delicte ambiental feta

l’any 1997. Iberpotash ha anunciat que recorrerà la sentència i lamenta que s’hagi hagut d'arribar a aquesta situació. En els dar-rers anys, l’empresa ha posat de manifest el seu compromís mediambiental, un compro-mís que queda clarament reflectit en els projectes de futur que té en marxa la compa-nyia. A més, Iberpotash s’ha mostrat oberta a dialogar amb tots els agents del territori per assolir un consens en l’àmbit mediam-biental.

Els fets de 1997 arriben a judici

A finals d'octubre es va celebrar l'acte de graduació de l'EPSEM presidit pel conseller d'Empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip

Puig. Es tracta del primer any en què s’atorga el premi Emili Viader al millor treball de final de grau en l’àmbit de la mineria, atorgat per la Càtedra Iberpotash de Mineria Sostenible. El premi va ser per a Maria Barsalà per al projecte Estudi de viabilitat d’aprofitament d’aigua mineral natural, un treball sobre l’aprofitament de l’aigua subterrània del pre-túnel de Joanet a la C-25, així com la viabili-tat econòmica de la planta embotelladora de l’aigua captada. Va fer l'entrega del premi el

conseller delegat d’Iberpotash i president d'ICL Iberia, José Antonio Martínez Álamo.

Premi Emili Viader a l'acte d'entrega de titulacions de l'EPSEM

ICL IBERIA MAGAzINE

Imatge del lliurament del premi

Intervenció del president de Promineria, Esteve Pintó

5

Page 6: ICL Iberia Magazine

6

Unión Salinera de España, del grup multinacional francès Salins du Midi i competència d’ICL Iberia, ha tramès les darreres setmanes

tot un seguit de cartes en forma d’al·legacions a funcionaris i als consellers dels departa-ments d’Empresa i Ocupació i Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Els escrits insten a suspendre l’execució de les obres de la rampa de Cabanasses, la planta de sal vacuum i les noves instal·lacions de flotació i compactat i s’amenaça els desti-nataris amb comunicar els fets a la Fiscalia i exigir responsabilitats penals.

La Generalitat es manté fermaUnión Salinera al·lega que el Pla Phoenix no té l’avaluació ambiental del conjunt de l’activitat a Súria, un requisit ja en fase d’exposició pública i tramitat pel ministeri d’Agricultura. El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha manifestat que la Generalitat no pensa atendre amenaces ni coaccions i ha afegit que els serveis jurídics del Govern estudien les responsabilitats de l’empresa competidora.

La competència continua la pressió per obstaculitzar el Pla Phoenix

Els responsables de tretze empreses del Bages s’han personat davant el jutge en el procediment d’execució provisional promogut per l’associació

de veïns del barri de la Rampinya de Sallent, pel qual es demana aturar l’activitat al dipòsit salí del Cogulló, que suposaria el tancament anticipat de la mina de Vilafruns i de la planta industrial d’Iberpotash a Sallent.

Evitar la pèrdua de llocs de treballSegons les empreses proveïdores d’Iberpotash, l’execució de la sentència impli-caria la pèrdua de 407 llocs de treball, al marge de les pèrdues laborals que suposaria per a la plantilla d’Iberpotash, i un perjudici econòmic per a aquestes empreses de gaire-bé 22 milions d’euros. Segons els seus repre-sentants, “pensem que l’afectació total implicaria fins a 39 empreses i que totes

Empreses del Bages demanen al jutge que no aturi l'activitat a la mina de Sallent-Balsareny

elles sortirien molt perjudicades si es para-litzés l’activitat a Sallent. En aquests perjudi-cis no s’han inclòs les empreses subcontrac-tades per aquests proveïdors, amb la qual cosa el perjudici podria ser catastròfic per al Bages”. Les tretze empreses són Himesa, Remacat, Imsa, Iman, Montajes Rus, Elèctrica Industrial Loal, Granels i Volquets, Multimodal de Graneles, Soldeber, Excavacions Vilà Vila, Exland, Tallers Deseuras i Excavacions del Bages. El jutjat haurà de determinar les indemnitzacions que implicaria l’execució provisional de la sentència en cas que aques-ta es vulgui tirar endavant. Els veïns al·leguen que només pretenen aturar l’activitat al dipòsit salí del Cogulló però les empreses proveïdores no dubten en assegurar que atu-rar l’activitat al dipòsit salí comportaria de forma immediata l’aturada completa de la mina i la fàbrica.

Excel·lència operacional

Com a part del desenvolupament continuat d’ICL en la millora de l'eficiència, s’ha establert un equip per a l'excel·lència en les operacions

al segment de fertilitzants. A nivell corporatiu serà liderat per Ami Tzukert, director financer d'ICL Fertilizers, i a nivell europeu per Nimrod Levy, director d'Excel·lència Operacional per la divisió de potassa europea. Operational Excellence donarà suport al desenvolupament de les tasques per fer-les tan bé com puguem, fent-ho de forma contínua i sense deixar de millorar. S’aplicaran una sèrie de mètodes, eines, disciplines o tècniques per millorar tots els processos productius.

L'excel·lència com a objectiuICL pretén que l'excel·lència operacional es confirmi com una part integrant més en la cultura de l’organització. A Catalunya el pro-grama serà liderat per Jordi Flores, fins ara enginyer d’infraestructures d'ICL Iberia Súria & Sallent. Flores assumirà el rol de cap d’Excel·lència Operacional. El programa s’aplica a tots els nivells i a totes les persones en l'organització. Totes les iniciatives de mi-llora neixeran, seran desenvolupades, por-tades a terme i mantingudes en el temps pel personal d’ICL Iberia Súria & Sallent. Jordi Flores serà el responsable del desenvolupa-ment del programa d'excel·lència operacional

dins d'ICL Iberia Súria & Sallent, de l'avaluació de les iniciatives de millora, de la creació d’equips, de patrocinar noves idees i de donar suport a aquestes fins a la seva implemen-tació. L'estratègia d'Excel·lència Operacional es comunicarà a tot el personal d’ICL Iberia, per facilitar i promoure la participació de tota la plantilla.

Jordi Flores

GRUP ICL

Page 7: ICL Iberia Magazine

El passat mes de novembre el Consell d’Administració del grup ICL es va reunir de forma extraordinària a Súria per aprovar les inversions de 350 milions d’euros per a desenvolupar la segona fase del Pla Phoenix.

ICL ha anunciat el nomenament de José Antonio Martínez Álamo com a chairman d'ICL Europa, càrrec que assumeix des de l'1 de febrer i

que compagina amb el seu actual càr-rec de President Executiu d’ICL Iberia. Des del seu nou càrrec de chairman d'ICL Europa, Martínez Álamo liderarà el fòrum dels responsables de negoci d'ICL a Europa, així com el Comitè de Talent europeu de la companyia.

José Antonio Martínez Álamo, nou chairman d'ICL Europa

ICL IBERIA MAGAzINE

GRUP ICL

Llum verd a la segona fase del Pla Phoenix

7

Reunió del Consell d'Administració d'ICL

ICL inaugura la nova seu europea a Amsterdam

El passat mes de gener va tenir lloc a Amsterdam l’acte d’inauguració de la nova seu europea d’ICL, amb la presència destacada dels màxims

directius del grup ICL, així com de diverses autoritats holandeses, encapçalades pel seu primer ministre, Mark Rutte. Les noves ofi-cines han estat dissenyades sota els paràme-tres de l’eficiència i la sostenibilitat energèti-ca. Des de la nova seu es coordinen les accions de la multinacional a tot el continent. En l'acte d'inauguració, el President i Conseller Delegat d'ICL, Stefan Borgas, va explicar les línies estratègiques de la multinacional a ni-vell europeu de cara a aquest 2015. El President i Conseller Delegat d’ICL Stefan Borgas

Page 8: ICL Iberia Magazine

8

més de 100.000 visitants al 2014?Es va crear la Fundació Cardona Històrica per recuperar el nostre patrimoni, i avui som un referent turístic a la Catalunya cen-tral, junt amb Montserrat, amb un 24% més de visitants que l’any 2013. Cardona té uns recursos turístics que hem posat al dia des de l’any 2000 i estem en una política molt important de comercialització i promoció com a destinació turística. O sigui que Cardona és un exemple de dues coses molt importants que tenen relació amb el que passa a Súria. Una és que nosaltres hem sabut reconvertir un model industrial en un model turístic, i l’altra, que hem solucionat el tema dels dipòsits salins.

-Com han fet desaparèixer els dipòsits salins?Mitjançant l’aprofitament de la sal per fer altres productes. Fa 20 anys que ho fem. El

FERRAN ESTRUCHALCALDE DE CARDONA

moltes dificultats. Es van buscar noves empreses; es va crear un polígon, que ara està en fase de creixement, i ens vàrem reinventar sobre tot amb el turisme. Hem passat d’una explotació 100% industrial, a una explotació turística. O sigui que la sal i la potassa que abans eren una font de riquesa industrial, ara són el nostre poten-cial turístic.

-I de quina manera es va poder capgirar la crisi del tancament cap a l’èxit turístic, amb

TEIA BASTONS, periodista

L’alcalde de Cardona, Ferran Estruch, assegura que el seu municipi és un exemple d’èxit en la reconversió d’un model industrial a turístic i en

solucionar el tema dels dipòsits salins ge-nerats per les antigues mines mitjançant la seva comercialització.

-Cardona ha estat durant molt de temps una vila lligada a la mineria fins que el 1990 es va haver de tancar. Continueu sentint-vos miners al municipi? Ha canviat molt tot plegat en 25 anys?Cardona és un poble miner i no deixarà de ser-ho ja que deu molt a la mina. Però el seu tancament va comportar un impacte econòmic, social i demogràfic importantís-sim. Cardona va quedar en estat de xoc i es va haver de reinventar i ho va fer amb

"HEM SABUT RECONVERTIR UN MODEL INDUSTRIAL A UN DE TURÍSTIC"

ENTREVISTA

"Treure les muntanyes de sal és possible si hi ha voluntat i expectatives de negoci, però es necessita temps"

Page 9: ICL Iberia Magazine

que vull dir és que les muntanyes de sal poden desaparèixer si hi ha voluntat i hi ha expectatives de negoci, que és el que passa a Sallent i Súria. Allà la mineria és una acti-vitat molt important amb una multinacional al darrera que està fent una inversió destacada. I això dóna moltes més garanties de tirar-ho endavant. Però es necessita temps. Unes muntanyes de sal generades en 50 anys no desapareixeran ni en 5, ni 10 ni 15 anys. El missatge que vull donar és que treure aquestes muntanyes de sal, que són un recurs com va descobrir Cardona fa 20 anys, és possible. Però cal paciència per part de tots ja que si no s’han generat d’avui per demà, no es trauran d’avui per demà. Cal un compromís, la voluntat de fer-ho i conscien-ciar la població que això és una cosa lenta. I l’administració ha d’exigir que es faci bé, i des del meu punt de vista, les coses s’estan fent molt millor del que es feien.

-I després d’aquesta reconversió d’un model industrial a turístic, quina és la si-tuació econòmica actual de Cardona?Tenim un problema demogràfic important des del tancament de la mina, que no s’ha superat. Ni durant els anys de bonança. S’ha intentat tot i ara estem millor del que estàvem. Tenim els pilars del nou model de poble que volem, però la crisi només s’ha superat en part. Els últims 15 anys s’ha sabut reconvertir Cardona, però queda feina per fer perquè s’havien fet coses mala-ment. Com no haver planificat en el seu moment, no haver apostat per una política d’habitatge més forta, no desenvolupar zones industrials... No obstant això, estem millor i el futur és esperançador.

-Abans s’ha referit a la Fundació Cardona Històrica, on des de fa dos anys també par-ticipa ICL Iberia Súria&Sallent-Iberpotash. És una fundació que gestiona tot el patri-moni turístic i que ara està en fase de trans-formació apostant per la participació públi-co-privada. Tenim la figura de membre pro-tector entre els quals hi ha ICL, que va ser primer membre protector que es va incor-porar mitjançant un conveni que estableix la col·laboració en l’àmbit turístic, educatiu i de difusió del patrimoni de la sal a Cardona. La seva aportació ha servit per la difusió del destí turístic de Cardona i el canvi de vehi-cles de la fundació.

-Quina és la seva valoració del pla Phoenix d’ICL i quina creu que pot ser la seva reper-cussió al Bages i al territori?Com a administració hem de donar total suport a la inversió que es vol fer perquè Cardona i tot el territori se’n poden benefi-ciar. Ens equivocaríem com a administració i com a comarca si al costat de l’exigència de fer les coses bé, no s’apostés pel desplega-ment del projecte d’ICL. Es pot generar tota una indústria paral·lela, pot tenir impacte en les infraestructures si definitivament s’aconsegueix que l’ample de via arribi a Súria i evidentment serà un èxit per a la comarca si es milloren les comunicacions.

Ja sap que el camí no ha estat fàcil des que es va anunciar el desenvolupament del pla d’inversions. Hi ha interessos comercials i una preocupa-ció en el territori que s’entén i que compar-

teixo en bona part en el sentit que les coses s’han de fer bé. És important ser transpa-rent, comunicar i ser molt pesat explicant les coses. Ho ha de fer Iberpotash, que ja ho fa, però també tots nosaltres. La clau per-què la gent s’ho cregui és fixar un calendari, que serà llarg; inversions concretes, que ja tenim; voluntat de fer les coses bé, que ja hi és, i accions concretes en medi ambient. Ens pot agradar més o menys, i sempre hi haurà gent que no ho veurà clar, però el tema de les terreres, que diem a Cardona, té solució.

-Pensa que la col·laboració amb lCL es podia haver concretat abans? Creu que és una oportunitat per unir esforços, interès històric i coneixements? Quan al 2011 vàrem entrar a l’Ajuntament vàrem veure que no s’havia treballat mai el tema del mecenatge i vam començar a pla-nificar-ho. Els estatuts de la Fundació Cardona Històrica ja preveien la figura de membre protector i quan vàrem demanar a ICL-Iberpotash que en formés part la res-posta va ser molt bona i la voluntat és con-tinuar ja que es tracta d’un acord molt positiu. Evidentment estem oberts a qual-sevol altre tipus de col·laboració en l’àmbit més acadèmic, educatiu, científic, etc.

"FA 20 ANYS CARDONA JA VA DESCOBRIR QUE ELS DIPòSITS SALINS EREN UN RECURS"

ICL IBERIA MAGAzINE

Estruch durant la conversa mantinguda al despatx d'alcaldia de l'Ajuntament de Cardona

9

Page 10: ICL Iberia Magazine

10

Iberpotash ha distribuït un total de 595 milions d'euros els darrers tres anys

La Cambra de Comerç de Manresa va acollir la presentació de les primeres dades de l’Estudi d’Impacte Sòcioeconòmic d’Iberpotash, elaborat per la consultora PwC. La companyia ha incrementat un 41% el valor econòmic distribuït situant-lo en 595 milions d’euros els dar-rers tres anys. La despesa en proveïdors de Catalunya ha augmentat en 32 milions d’euros, assolint una xifra de 216 milions d’euros. Un altra dada rellevant és que el 98% dels empleats d’Iberpotash procedeixen de les tres comarques més properes als seus centres productius: Bages, Berguedà i Solsonès. Les inversions totals en medi ambient s’han incre-mentat més d’un 43% fins a la xifra de 9 milions d’euros l’any 2013.

Presentació de l'estudi a la Cambra de Comerç i Indústria de Manresa, en un acte que va reunir una àmplia representació del teixit socioeconòmic del territori

A FONS

Page 11: ICL Iberia Magazine

L’objectiu de l’estudi és calcular l’impacte directe generat per Iberpotash des d’un punt de vista socioeconòmic i ambiental, amb un

abast temporal de 3 anys – des de 2011 fins a 2013 – analitzant els impactes de totes les activitats de la companyia, tant extractives com logístiques. Les dades més rellevants d’aquest avanç de l’estudi són les que podreu llegir a continuació.

Contribució a l’economiaIberpotash és la primera empresa del Bages en facturació, de les més de 3.250 empreses que hi ha a la comarca, aportant el 28% de la facturació de les principals empreses indus-trials del Bages. A nivell de l’estat espanyol, Iberpotash genera més del 12% de la xifra de negoci de la indústria extractiva de minerals no metàl·lics i és responsable de més del 34% de les seves exportacions.

Valor econòmic distribuïtIberpotash ha incrementat en un 41% el valor econòmic distribuït durant el període 2011-2013, assolint un impacte econòmic de

més de 595 milions d’euros. Aquest valor distribuït es reparteix entre compres a proveïdors, impostos, taxes, llicències, sala-ris, beneficis als empleats, acció social i despeses operatives. El valor econòmic dis-tribuït per cada tona de potassa generada és de 412 euros.

Contribució social Des de 2011, Iberpotash ha invertit més de 900.000 euros en accions de contribució social. Un 30% de la inversió s’ha destinat a la Càtedra de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa, EPSEM. La Càtedra ha realitzat més de 5.800 hores de formació, ha elaborat més de 30 documents tècnics i més de 20 estudiants han format part d’algun dels projectes d’Iberpotash com a col·laboradors.

Increment de les exportacions Pel que fa a la balança comercial, Iberpotash ha incrementat les seves exportacions en més d’un 15% els darrers tres anys, contri-buint en un 45% al creixement de les expor-tacions en el seu sector d’activitat. Per si mateixa, Iberpotash suposa el 0,45% de les exportacions de tot Catalunya.

Compres a proveïdors catalansEn el període 2011-2013 Iberpotash ha duplicat el valor de les seves compres fins a assolir un volum total de 340M€, un 63% dels quals és a proveïdors catalans. En els darrers tres anys, la companyia ha incremen-tat la despesa en proveïdors de Catalunya en 32 milions d’euros. A la Catalunya Central, Iberpotash suma una despesa de 179 milions d’euros en compres a proveïdors. Pel que fa a les operacions, l’any 2013, fins a un 90%

"EL VALOR ECONòMIC DISTRIBUÏT PER CADA TONA DE POTASSA GENERADA éS DE 412 EUROS"

ICL IBERIA MAGAzINE

11

Page 12: ICL Iberia Magazine

12

són amb proveïdors ubicats a Catalunya, xifra que representa un increment de més del 88% en els darrers tres anys.

Augment de la inversió en medi ambient Les inversions totals en medi ambient s’han incrementat més d’un 43% en el període d’estudi, fins assolir la xifra de 9 milions d’euros l’any 2013. Gràcies a la implantació de mesures d’eficiència energètica, el con-sum d’energia per a l’extracció de mineral s’ha reduït en un 21% els darrers tres anys i el consum total de gasoil, gas i electricitat per tona produïda s’ha reduït en un 18%. La despesa total d’electricitat s’ha reduït en un 6%, xifra que equival al consum de més de 2.300 llars catalanes. Iberpotash també ha implementat mesures d’eficiència en el con-sum d’aigua, reduint fins a un 25% el consum per tona produïda i disminuint el volum d’aigua captada dels rius fins a un 11%.

Contribució a l’ocupació El 98% dels empleats d’Iberpotash proce-deixen de les tres comarques més properes als seus centres productius: Bages, Berguedà i Solsonès. La contribució al treball suposa un 28% del total d’ocupats en els municipis de Súria, Sallent i Balsareny. El 44% dels nous empleats contractats els darrers tres anys tenen menys de 30 anys i la taxa mitjana de contractació de dones és 7 punts per sobre de la mitjana de la indústria extractiva. Iberpotash ha incrementat en un 27% la pro-porció de dones a la plantilla els darrers 4 anys.

Retribució dels treballadorsEl salari base dels treballadors d’Iberpotash és 3 vegades superior al salari mínim inter-professional, situant-se en 27.866€. La retri-bució base de les empleades de l'empresa supera en un 60% i 49% els salaris bruts de les dones a Espanya i Catalunya respectiva-ment. Es fomenta la contractació indefinida i un 96% dels seus contractes són de caràcter indefinit.

Seguretat i salut laboralIberpotash ha reduït en un 44% l’índex d’accidentabilitat d’empleats directes i con-tractistes en els darrers tres anys, situant-se en un índex d’incidència 4 vegades inferior a l’índex d’accidentabilitat de la indústria extractiva no energètica a Espanya. L’índex de freqüència d’accidents és 5,8 vegades inferior al del sector, i s’ha reduït en un 48% en els darrers tres anys.

"LA DESPESA EN PROVEÏDORS CATALANS HA ESTAT DE 236 MILIONS D'EUROS, 179 MILIONS DELS QUALS SÓN EN COMPRES A PROVEÏDORS DE LA CATALUNYA CENTRAL"

"LES INVERSIONS TOTALS EN MEDI AMBIENT S'HAN INCREMENTAT UN 43%, ASSOLINT LA xIFRA DE 9 MILIONS D'EUROS L'ANY 2013"

A la imatge el president de la Cambra de Comerç, Pere Casals, valora l'estudi

Page 13: ICL Iberia Magazine

Els minadors de Cabanasses ja tindran comunicació directa de veu i de dades, dins l’anomenada xarxa ICS, (Industrial Control System) o Sistema

de Control Industrial, en un projecte gestio-nat pel departament d’Enginyeria i el depar-tament de Manteniment d’interior de mina Cabanasses d’Iberpotash / ICL Súria i Sallent. Paral·lelament ja s’han començat a fer ges-tions per expandir el sistema ICS a la resta de les noves instal·lacions del Pla Phoenix.

Compartir informacióEl principal objectiu és el de poder transme-tre les dades operatives del minador i la veu del conductor del minador a través del mateix cable de potència de la màquina fins a l’estació transformadora (ubicada entre 500 i800 metres) i, d’aquesta, amb la resta de la mina a través de la xarxa de cable radiant i la xarxa de control, incrementant d’una forma important el nivell de seguretat dels opera-dors dels minadors en permetre la comuni-cació directa amb els panells d’arrencada, així com supervisar l’estat de la màquina. El departament d’Enginyeria ha estat respon-sable del disseny i la gestió de la xarxa ICS. De fet, ja fa dos anys que des de Planificació de Manteniment es duu a terme la gestió de la xarxa industrial, l’anomenat ICS Management, sota supervisió d’ICL, i que compta amb una sinergia entre diversos departaments impli-cats.

Seguretat i transferència de dadesUn dels principals avantatges del nou sistema de comunicació entre el minador i el centre de control a l’interior de la mina de Cabanasses o el de superfície, és la possibilitat de con-tacte directe a través de la veu amb els fronts on treballen els minadors. Tot plegat, a banda

Esquema del sistema de control implantat als minadors de Cabanasses

ICL IBERIA MAGAzINE

ENGINYERIA

de la transmissió de dades en relació a les hores de funcionament del minador, si està arrencant mineral, si perfila, si es mou etc, així com la despesa d’energia elèctrica, d’aigua i oli (fins arribar al nou sistema les dades es prenien de forma manual). La posa-da a punt del nou sistema de comunicació es va començar a planificar el primer i segon trimestre de 2012 i ja s’ha posat en marxa en un primer minador abans d’acabar el 2014. La idea és incorporar aquest sistema a la resta de minadors de la flota durant aquest 2015.

Tecnologia puntera La companyia ha utilitzat, una vegada més, tecnologia pionera per assegurar poder inte-grar dades i veu en el cable de potència de la màquina. A tall d’exemple, els desmodula-dors, situats a l’estació transformadora situa-

Sistemes de control industrial fets a mida amb tecnologia pròpia

"LA COMPANYIA HA UTILITzAT UNA VEGADA MéS TECNOLOGIA PUNTERA" Imatge de l'interior de la mina

da a uns 800 metres del minador continu i els moduladors situats dins el minador, s’han adquirit a Austràlia i utilitzen l’última tecnolo-gia de modulació algorítmica del mercat. La possibilitat de poder fer un control exhaustiu del minador permet que el centre de control que hi ha a superfície pugui recollir totes les dades operatives i enviar-les directament a SAP. Al mateix temps s’ha incorporat ja una comunicació directa entre els operaris dels minadors amb aquest centre de control.

13

Page 14: ICL Iberia Magazine

14

Simulacre d'incendi i accident a Súria

La planta de tractament de Súria, concretament a la zona d’ampliació de la planta de flotació, ha

estat l’escenari d’un simulacre d’incendi. La simulació d’incendi es va desenvolupar el 12 de desembre passat a la part inferi-or de la Torre 2.

Brigada de SalvamentEs va requerir la participació activa de la Brigada de Salvament que va intervenir en tasques d’extinció i també a l’assistència d’un treballador que simulava estar intoxicat pel fum. L’exercici

va començar a les 12 del migdia amb l’alerta per part de treba-lladors de l’obra de l’existència de foc i d’una víctima. Després de 15 minuts d’actuació dels equips d’intervenció, el foc estava controlat i l’accidentat estabilitzat.

De manera periòdicaEls simulacres d’incendi i d’accident es desenvolupen de manera periòdica a l’interior de les mines i a les instal·lacions de superfície i estan dirigits pel departament de Prevenció i Seguretat. Dues imatges del simulacre a la planta de flotació a Súria

PREVENCIÓ I SEGURETAT

L’any 2013 es va comen-çar una campanya de for-mació en Primers Auxilis a tots els treballadors de

mines i plantes, i s’ha continuat aquest passat any 2014. En aquest curs s’explica la metodo-logia d’actuació general davant d’una emergència (PAVAI: Protegir, Alertar, Valorar, Assistir, Informar) i les nocions bàsiques

a tenir en compte en diferents tipus d’assistència sanitària. També s’explica com s’ha d’utilitzar el desfibril·lador semi-automàtic DEA. En l'actualitat, més de la meitat de la plantilla de mina i planta de ICL Iberia ha rebut aquesta formació. De cara a aquest any 2015 està previst continuar fins a completar la totalitat dels treballadors.

Formació continuada en prevenció

La formació iniciada el 2013 es completarà enguany

ACCIÓ FORMATIVA PARTICIPANTS

Pràctiques Brigada Salvament

Formació preventiva del lloc de treball segons ITC 02-1-02

Formació nova entrada

PRL nivell bàsic

Seguretat en treballs en alçada

Primers auxilis

PRL emmagatzematge de productes químics

Reciclatge formació preventiva del lloc de treball segons ITC 02.1.02

478

10

11

3

73

287

4

69

Page 15: ICL Iberia Magazine

ICL IBERIA MAGAzINE

QUALITAT

ICL Iberia Súria & Sallent ha desenvolupat amb èxit a nivell de laboratori i dins el marc del projecte TREVA un nou pro-ducte fertilitzant que conté tres micro-

nutrients essencials per al creixement de les plantes (fòsfor, nitrogen i magnesi) i que per-met a més una lenta alliberació dels nutrients al sòl. Aquest producte es coneix formalment amb el nom d’estruvita. ICL ha aportat, com a nutrient essencial, el magnesi que es troba de forma natural en els jaciments de Súria i Sallent.

Innovació tecnològicaEl projecte TREVA és un Nucli d’Innovació Tecnològica de l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana, ACC1Ó, i té com a objectiu principal desenvolupar nous sistemes que permetin recuperar nutrients d’aigües urbanes residu-als per tal de donar un valor a aquests nu-trients en l’agricultura i/o en el terreny de la jardineria. El projecte contempla el desenvo-lupament de diferents tecnologies de separa-ció i cristal·lització, entre les quals destaca l’obtenció de l’estruvita, que és la que ICL

Iberia Súria & Sallent ha realitzat darrera-ment. L’estruvita obtinguda ha estat avaluada en una plantació d’enciams a escala pilot, i els tècnics han pogut confirmar amb èxit el cor-recte creixement dels enciams i que l’estruvita es manté al sòl i no es perd per efecte de l’aigua.

EficiènciaPer aquest motiu, els nutrients poden arribar fins a les arrels més profundes de la planta i nodrir-la essencialment a mesura que creix. D’aquesta manera és possible millorar l’eficiència en l’ús de fertilitzants, ja que els nutrients es dissolen gradualment i es troben a disposició de la planta durant un període més llarg de temps.

Projecte transversalDiverses empreses consultores, enginyeries i expertes en tractament d’aigües, així com la Fundació CTM Centre Tecnològic i ICL parti-cipen en el projecte TREVA que és transversal i fruit de la col·laboració de tots aquests agents.

ICL Iberia Súria & Sallent desenvolupa l'estruvita

Imatge del detall de la plantació d'enciams

"EMPRESES CONSULTORES, ENGINYERIES, ExPERTS, CTM I ICL PARTICIPEN EN EL PROJECTE"

Plantació pilot d’enciams on s’ha provat l’estruvita obtinguda

15

Page 16: ICL Iberia Magazine

16

MEDI AMBIENT

Comportament del dipòsit salí del Cogulló

Page 17: ICL Iberia Magazine

ICL IBERIA MAGAzINE

Comportament del dipòsit salí del Cogulló

Els nostres dipòsits salins acumulen la sal procedent del procés productiu. La hidrodinàmica en un dipòsit salí es caracteritza per la inexistència

d’infiltracions perpendiculars a causa de la impermeabilització del nucli de la muntanya producte de progressives cristal·litzacions que pateix la sal i el pes del producte que s’hi aboca al seu damunt. Per aquest motiu, l’aigua dels dipòsits salins té dos orígens: la humitat de la sal que lixivia, i l’aigua d’escorrentia de pluja, que escorre per la pen-dent dels dipòsits. La seva gestió ambiental, per evitar que arribi a les lleres fluvials i als entorns propers als dipòsits, inclou quatre mesures preventives:

Canals perimetrals que voregen comple-tament els dipòsits salins i que recullen les aigües superficials. Mitjançant el pen-

dent del terreny van a parar a les basses de la part més baixa.

Rases drenants, pous de captació i bom-bament d’aigua que s’aboca al canal perimetral.

Drenatges inferiors que aprofiten el pen-dent natural del terreny i desguassa a la bassa de la part més baixa.

Preses de retenció d’aigua als torrents i bombeig d’aigua cap a la bassa.

Finalment, l’aigua recollida a la bassa de la part més baixa es bombeja a través del circuit establert i s’evacua cap al col·lector de salmorres.

4

2

1

3

La gestió ambiental es fa a partir de quatre mesures preventives que eviten que la sal arribi a les lleres fluvials

Vista des del capdamunt del dipòsit salí del Cogulló

17

Page 18: ICL Iberia Magazine

18

ICL Iberia / Iberpotash ha col·laborat a principis del 2015 en una nova edició del Concert de Reis que organitza amb finalitats solidàries l’entitat Rotary Club Manresa-Bages. El concert s’ha celebrat a la sala Gran del teatre Kursaal de Manresa

L’entitat Bages Impuls formada per persones destacades de diversos àmbits del Bages ha celebrat la primera Nit del Turisme del Bages, al Mas de la Sala de Sallent. L’objectiu és dinamitzar l’àmbit del turisme a la comarca. Iberpotash hi ha estat present com a col·laborador

SOM PRESENTS

Page 19: ICL Iberia Magazine

Igenium’14 és un certamen organitzat per les associacions d’enginyers amb l’objectiu de posar en valor els projectes rela-cionats amb l’enginyeria. En la tercera edició hi ha participat la responsable d’Innovació d’ICL Iberia, Íngrid Picas, per explicar alguns dels projectes que es desenvolupen en recerca i desenvo-lupament

Durant les Festes de Nadal, un any més, la companyia ha estat al costat dels nens i nenes, amb la participació a la Cavalcada de Reis de Súria i al saló d’infància Campi qui Jugui, a Manresa

El Director de Medi Ambient d'ICL Iberia, Lluis Fàbrega, ha par-ticipat els darrers mesos en xerrades als instituts de Súria i Sallent (IES Mig-Món i IES Llobregat) sobre la gestió ambiental. També ha format part d’un nou capítol del programa divulgatiu de Canal Taronja Aula Taronja

ICL IBERIA MAGAzINE

19

Page 20: ICL Iberia Magazine

62 LAVANGUARDIA E C O N O M Í A MARTES, 25 NOVIEMBRE 2014

]La plataforma de apoyo ala minería del Bages, Promi-neria, que agrupa a empre-sas, sindicatos, entidades yalcaldes de poblaciones delBages, defendió ayer en unacto en la sede de PIMEC lacompatibilidad entre estaactividad y el medio ambien-te. Su presidente, EstevePintó, citó el ejemplo de

Iberpotash, del grupo israelíICL, que impulsa un plande ampliación. En el mismoacto, el director general deEnergia de la Generalitat,Pere Palacín, criticó el ante-proyecto de ley de Minasque prepara el Ministeriode Industria porque compor-tará “retrocesos” y “recen-tralización”. / Redacción

]La compañía catalana Geenapp, plataforma de promociónde apps, ha conseguido una inversión de 200.000 euros ensu primera ronda de financiación tras superar el punto deequilibrio en septiembre. Geenapp informó ayer de que hadado entrada a Wayra (aceleradora de Telefónica), Intelec-tium Consulting y a ángeles financieros como Pedro Nava-rrete (ex Sony Europa), Josep Moragas (ex Acc10) y CésarBardají (que fue directivo en PepsiCo, Winterthur, Renta yGallina Blanca), además de Arnau Porto (analista en Vi-king). Geenapp prevé facturar 2 millones en el 2015.

]Inkemia, compañía especializada en aplicar laI+D a las empresas, ha constituido en Bogotá (Co-lombia) su segunda filial internacional (ya está enBrasil), desde la que prevé acceder a los merca-dos de Sudamérica, según comunicó ayer la com-pañía al mercado alternativo bursátil. Inkemiaofrecerá todas sus líneas de negocio de explota-ción del conocimiento: licencia de tecnología, I+Dbajo contrato, servicios y formación tecnológica,y espera que las dos filiales sudamericanas repre-senten en tres años al menos el 10% del negocio.

Actode apoyoa la actividadminera WayrayNavarrete,Moragas yBardajíentranenel accionariado

Nueva filial de Inkemia enColombia

Para la generación que ha crecido con in-ternet, Palo Alto es una ciudad al norte delcondado de Santa Clara, en el confín delSilicon Valley californiano, lindante conStanford. Pero para la última generaciónanalógica, la del cómic, el diseño y el “Bar-celona posa’t guapa”, Palo Alto fue un in-vento de Pierre Roca, que en 1987 habilitóuna nave industrial lanera del XIX (en elnúmero treinta de la calle Pelleters del Po-ble Nou) para alojar en su interior un estu-dio cinematográfico. Allí filmaron CarlosBenpar o Francesc Bellmunt. Pero el almadefinitiva de PaloAlto fueron los hermanosErrando Mariscal. Allí instalaron su estu-dio en 1990. De allí salió el Cobi olímpico. Ycon ellos, una docena larga de estudios ypequeñas empresas. Barcelona era la ciu-dad del diseño y el Ayuntamiento colaboróal darle a la zona un estatus especial.Palo Alto sigue siendo todavía el oasis

que fue en los noventa. Las buganvilias es-tán donde estaban. Pero el vendaval de lacrisis se ha llevado por delante incluso a suinspirador. Mariscal solicitó en septiem-bre el concurso de acreedores.En estas que el próximo 6 de diciembre

comienza una nueva experiencia. El PaloAlto Market. Tendrá lugar el primer fin desemana de cada mes. Y en su estreno esta-rán el chef Albert Adrià y sus FaboulousFood Trucks, una exposición del diseña-dorCurroClaret, venta de joyas (VickyMe-tzger, Ana Hagopian), complementos decuero y madera (Palila), ropa ecológica(Bloi), muebles vintage... Dicho así, suenaamercadillo de laMola en Formentera. Pe-ro las ciudades creativas son así. Y para esoestá el pasado, para reinventarlo.

MAR GALTÉSBarcelona

Cocunat, tienda on line es-pecializada en cosmética“natural, segura y saluda-ble”, en el mercado desdehace un año, ha cerradouna ampliación de capitalde 300.000 euros, lidera-da por Cabiedes & Part-ners, para potenciar su ex-pansión internacional. Lacompañía, creada por Sa-ra Werner e Ignasi Faus,ya realizó en febrero unaprimera ronda de capitalsemilla de 100.000 eurosque incorporó como accio-nistas a Elena Gómez dePozuelo, Juanjo Azcáratey Guillermo Gaspart (de lafamilia de Husa).Cocunat ya vende 7.000

referencias de una treinte-

na de marcas, nacionales(Matarrania, Naobay, Al-qvimia) e internacionales(Natura Siberia, Weleda,Dr.Hauschka). El 75% delas ventas son en Españapero ya ha empezado enotros nueve países (Reino

Unido Francia, Suecia...),donde a partir de ahoraquiere potenciar el creci-miento. En el 2014 las ven-tas serán de 200.000euros, pero en el 2015 pre-vé saltar a 1,7 millones deventas y entrar en benefi-

cios, aseguran Werner yFaus. Además, Cocunat es-tá negociando tener im-plantaciones físicas en for-ma de córners en cadenasde retail. Una referencia pa-ra la empresa es la america-na The Honest Company,liderada por la actriz Jessi-ca Alba, que factura 150mi-llones de dólares, explicaWerner.

SaraWerner fue directo-ra de marketing en Alqvi-mia, y dirigió Nosotras.com. Ignasi Faus trabajódurante más de diez añosen Microsoft en EE.UU, yluego en Akamon, ahora enSchibsted. “La idea de Co-cunat salió de conocer lasensibilidad químicamúlti-ple, un síndrome que sufremi madre”, explica Wer-ner. “La cosmética naturalmueve 22.000 millones deeuros en Europa. Era un ni-cho, pero cada año le estárobando un 4% de cuota almercado tradicional”. Co-cunat ha desarrollado suplataforma -fichó al argen-tinoMarco Palmieri, de Ta-ringa– y su propio sistemade validación de productospara asegurar que no con-tienen tóxicos.c

PROMINERIA

La escuela de negocios Iese cele-bró ayer el 50.º aniversario de suprograma de Master in BusinessAdministration (MBA), que nacióen 1964 como el primero de dosaños a tiempo completo que se im-partió enEuropa, y que en 1980 fueel primerobilingüe (castellanoe in-glés) del mundo, según sus datos.El director general de Iese, JordiCanals, recordó ayer a los impulso-res de los primeros programas, en

unacto en el que estuvoacompaña-dopordirectivos comoRafaelVilla-seca (Gas Natural, MBA'76); Fran-cisco Reynés (Abertis; MBA’89);Nuria Cabutí (Penguin RandomHouse en España y Latinoamérica;MBA’92); Kristoff Puenlickx (Del-ta Partners, MBA’96), y la socia deRussell Reynolds Juncal Garrido(MBA’03). En estos 50 años el pro-grama MBA ha formado a 10.000directivos.c

LaenésimavidadePaloAlto

ELMURMULLO

GEENAPPINKEMIA GROUP

Un momento del acto celebrado ayer

Sara Werner e Ignasi Faus

MUNDOEMPRESARIAL

JORDI ROVIRALTA

ANA JIMÉNEZ

Cocunat consigue 300.000 euros deCabiedes&Partners para internacionalizarse

Cosmética sin tóxicosy sin fronteras

Iese celebra 50añosdelMBA

Escolta el partit a rac1.cati segueix-lo a #frac1

DIMARTS, 25 DE NOVEMBRE, A LES 19 hAMB JOANMARIA POU I L'EQUIP D'@FCBRAC1

'EL BARÇA JUGA A RAC1'APOEL NICOSIA - FC BARCELONA

Ho patrocinen:

Ramon Aymerich

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ECONOMIA

690000

166965

Diario

113 CM² - 10%

1590 €

62

España

25 Noviembre, 2014

CATALUNYA

Jueves 13 noviembre 2014 5Expansión

La tecnológica 3mundi abre un centro de I+D en BarcelonaNUEVA OFICINA/ La compañía francesa invierte 1,4 millones de euros en instalarse en el barrio del Eixample, donde prevé crear 20 nuevos puestos de trabajo.

Tina Díaz. Barcelona La compañía 3mundi ha ate-rrizado en Barcelona para instalar un centro de I+D des-pués de descartar otras ciuda-des, como Londres y Berlín. La empresa francesa, que di-rige Jordy Staelen, desarrolla aplicaciones y soluciones tec-nológicas para la organiza-ción de viajes corporativos.

La firma ha invertido 1,4 millones para ubicar el Barce-lona Business Travel Lab en la ciudad, donde prevé crear 20 puestos de trabajo, entre ingenieros, analistas y desa-rrolladores durante los pri-meros meses de 2015.

Creada en 2006, 3mundi ingresó 60 millones de euros el pasado ejercicio y estima que, en 2017, el centro barce-lonés alcanzará los diez millo-nes de euros.

Entre los accionistas de 3mundi figura la firma de ca-

Parte del equipo del Barcelona Business Travel Lab.

pital riesgo Turenne Capital Partners. El centro de 3mundi ocupa 300 metros cuadrados en el Eixample y se dedicará a investigación y desarrollo de software para optimizar los viajes de negocios. Con sede en Paris, 3mundi también está

en Ginebra (Suiza). “El centro de Barcelona será exclusiva-mente para innovación; en las otras oficinas la principal acti-vidad es el servicio a los clien-tes”, dice Staelen. Toyota, Ba-cardi, L’Occitane o Hyundai son algunos de los clientes.

“Buscábamos una ciudad multicultural, con un aero-puerto conectado a Europa e ingenieros altamente capaci-tados”, afirma el cofundador y director de 3mundi. “Elegi-mos Barcelona, también, por la calidad de vida y la capaci-dad de atraer gente de fuera, ya que la mitad de nuestro equipo es internacional”, agrega.

“La marca Barcelona, el ta-lento y los activos de la ciudad ayudan a atraer empresas”, señala Susana Tintoré, direc-tiva de Barcelona Activa, que ha asesorado a 3mundi.

La compañía, que factura 60 millones, ha elegido Barcelona tras descartar Berlín y Londres

ICL desbloquea 350 millones de euros en inversiones Expansión. Barcelona El grupo israelí ICL, propie-tario de Iberpotash, ha dado luz verde a la segunda fase del Plan Phoenix, que contará con unos recursos de 350 mi-llones de euros para reforzar su presencia industrial y lo-gística en Catalunya. En con-creto, el consejo de adminis-tración de ICL ha aprobado, en una reunión extraordina-ria, el desembolso de los re-cursos necesarios para cons-truir una segunda planta de sal para usos industriales Sú-ria (Bages), y unas instalacio-nes dedicadas a la producción de potasa granular.

Para comercializar la sal producida en Súria, la com-pañía ha sellado una alianza con el grupo holandés Akzo Nobel.

En esta partida presupues-taria también se incluyen los recursos de 100 millones para construir una nueva terminal de carga en el Puerto de Bar-celona y acondicionará espa-cios logísticos en el entorno

de esta terminal. Las nuevas instalaciones portuarias ten-drán una superficie de siete hectáreas y 14 metros de cala-do, que permitirán la carga de buques con una capacidad de 60.000 toneladas.

Según José Antonio Martí-nez Álamo, presidente de ICL Iberia, esta inversión “conso-lida el proyecto industrial de Iberpotash en Catalunya”. Con todo, el directivo destacó ayer la necesidad de que haya “un marco jurídico y adminis-trativo estable y consolidado, sin sobresaltos que aporten dificultades a esta clara apuesta de país”. La compa-ñía tiene varios procesos judi-ciales abiertos a instancias de competidores y asociaciones de vecinos del Bages.

La propietaria de Iberpotash da luz verde a la segunda fase del ‘Plan Phoenix’

ENTREVISTA: LLUÍS JOVELL, DIRECTOR DE MASTERS MARKETING, COMERCIO Y DISTRIBUCIÓN DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Los Masters Marketing,Comercio y Distribuciónde la UAB contribuyenal éxito académico-profesional de losestudiantes en unentorno multiculturaly diverso, con unaorientación a lainnovación y a laexcelencia académica.Lluís Jovell, su fundadory director desde 1999,nos explica los aspectosdiferenciales de estosprogramas.

“IMPULSAMOS CONVENIOS UNIVERSIDAD - EMPRESA PARA FAVORECER ELCONTINUO DESARROLLO DE NUESTROS MASTERS PROFESIONALES”

¿Qué oferta formativa ofrecen?Nuestra oferta formativa, que yalleva más de 15 años, es en mas-ters en dirección de comercios ydistribución, dirección de empresasinternacionales y logística integral,con algunas especializaciones enmercados euroasiáticos y liderazgoempresarial. Y todo ello en versio-nes en español, inglés, presencial yonline.¿A qué perfil de alumno se orienta?Fundamentalmente a estudiantesuniversitarios recién titulados o conalgún año de experiencia que quie-ren especializarse en alguna de lasáreas antes mencionadas.¿Se impone la formación onlinefrente a la presencial?De hecho nosotros desde hace va-rios años ofrecemos una formaciónpresencial con algo online, lo quenos lleva realmente a un rango se-mipresencial. Por otro lado si queobservamos una tendencia crecien-te a ir sustituyendo la formaciónsemipresencial que he comentadopor una formación online. En nues-tro caso, sin embargo, el tema deBarcelona y su enorme potencialde atracción influye positivamentepara que haya un buen número de

estudiantes que quieren disfrutarde la ciudad en general y del cam-pus de excelencia internacional dela UAB en particular.¿Desde qué filosofía enfocan susprogramas?Excelencia académica con una aten-ción cada vez más personalizada alos estudiantes. Excelencia igual-mente en la gestión, y para ello con-tamos desde hace varios años conla ISO 9001:2008 que certifica lacalidad de todos nuestros procesosy de la UNE 66181:12 para nuestraformación online y con la máximapuntuación posible, garantizandode esta manera la accesibilidad, me-todología de aprendizaje y emplea-bilidad de nuestra plataforma onli-ne. Y claro, la componente prácticadel mundo empresarial, cuestiónfundamental a mi parecer.¿De qué manera hacen realidad elnexo universidad-empresas?Desde el inicio, tuvimos muy claroque nuestra misión era impulsarconvenios universidad - empresapara favorecer el continuo desarro-llo de nuestros masters profesio-nales e iniciamos contactos con lasempresas de nuestra área geográfi-ca, que favorecieron el que muchosemprendedores y sus colaborado-

res se interesaran por cursar nues-tros masters y posteriormente so-licitarnos alumnos para desarrollarprácticas. Todo se ha ido dando deforma fluida y natural, ya que nues-tros masters se focalizan en áreasestratégicas de las empresas, comoson sus canales de distribución y lainternacionalización.Por otro lado contamos con un im-portante elenco de directivos deempresas e instituciones que nosaportan su día a día, fundamentalpara el conocimiento empresarial.¿En qué medida integran la inter-nacionalización en sus cursos?Este es un aspecto fundamentalpara mi y ha sido un objetivo bá-sico de nuestro trabajo. Tengo lasatisfacción de varias felicitacionespor escrito de diversos consellersde la Generalitat de Catalunya poresta labor. El ambiente de nuestrosmasters es absolutamente multicul-tural con el valor añadido que estosupone.¿La demanda de masters y cursosde especialización ha aumentado odisminuido con la crisis?Sin duda ha disminuido y sobre todoa nivel internacional. Las universida-des y el país deben ponerse las pilas

o de lo contrario retrocederemos yesto es irrecuperable. No tan sólohay que hacer las cosas muy biensino darlas a conocer, comunicarlaspara atraer estudiantes. Y esto tan-to a nivel individual como colectivo.Por otro lado la división entre mas-ters oficiales y propios ha creadouna confusión del todo innecesaria.Debemos innovar continuamente,focalizarnos cada vez más en la for-mación en inglés y online. Y comuni-car, explicar en ferias, eventos, todolo que hacemos.¿Qué ventajas ofrecen en términosde becas y bolsa de empleo?Queremos potenciar la captación detalento para dinamizar la excelenciade nuestros masters y sólo conce-demos becas, aunque bastantes, aaquellos alumnos, cuyo expedienteacadémico tenga un nivel superior.En relación a la bolsa de empleo,disponemos de convenios con másde 200 empresas que nos envíande forma continuada ofertas deempleo, tanto para prácticas comopara puestos de trabajo.

www.pmasters.es

P U B L I C I D A D

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

24000

7535

Lunes a sábados

107 CM² - 10%

322 €

5

España

13 Noviembre, 2014

20

La Caixa, la más valorada por su RSC en EspañaLa Caixa es la entidad mejor valorada por su RSC y se sitúa en el primer lugar de las empresas más reconocidas por su aportación social, según la XIV edicion del estudio KAR de IPSOS.

Los benefi cios netos del grupo Alibaba, el gigante chino del comercio electrónico, cayeron un 38,6% durante el tercer trimestre del año, hasta los395,4 millones de euros según anunció la compañía.

Los beneficios de Alibaba caen

BREVES

LAS EMPRESAS CREADAS en octubre cayeron un 7,72% respecto al mismo mes de 2013, hasta las 5.606. Acumulan ya siete meses de descensos, según Gedesco.

Seur contratará más personal

Seur realizará 1.300 contrataciones para atender a su campaña de Navidad y de rebajas, que pondrá en marcha el próximo 15 de noviembre.

cumpliendo con los plazos de licencia, lo que produce un «lucro cesante», es decir, desde que se pone en marcha el negocio hasta que se obtienen los per-misos pueden pasar muchos meses, lo que causa un perjucio para el empren-dedor que tiene que hacer frente a todos gastos como si el negocio ya estuviera en funcionamiento», explica Celia Fe-rrero, viceprensidenta de ATA.

Mariola Olivera considera que la falta de recursos económicos, las difi -cultades para acceder a la fi nanciación ajena y el desconocimiento del marco legal de la actividad a realizar, así como la dispersión de toda la información necesaria son los mayores problemas con los que se enfentan los emprende-dores en la actualidad.

FINANCIACIÓNJuan Merino, presidente de Ceaje tam-bién destaca la la falta de fi nanciación como uno de los grandes problemas a la hora de emprender en España. «Es necesario que se recupere la confi anza en los jóvenes empresarios y que ni un solo proyecto viable deje de llevarse a cabo por falta de fi nanción», reclama. Merino recomienda a los emprende-dores que antes de materializar su

idea se rodeen de un buen equipo, y que elaboren un plan de negocio lo más exhaustivo posible. Para ello, en Ceaje, cuentan con asesores

que realizan una labor de tutorización durante

todo el proceso.La simplifi cación

administrat iva también está te-

niendo su refl ejo en el número de empresas de nueva creación registradas. En el primer trimestre del año, se constituyeron casi 27.000 so-ciedades. «La gente está per-diendo el miedo a emprender, no sólo por la simplifi cación de los trámites para constituirlas, sino también por otras medi-

das que están funcionando muy bien, como es la tarifa plane de 50 euros

en las cotizaciones para nue-vos autónomos», destaca la

vicepresidenta de ATA.

Por otro lado, no sólo es importante que la administración tome medidas para mejorar la creación de empresas, sino que también debe calar en la so-ciedad española un mayor aprecio hacia el emprendimiento, un mejor conocimiento del mismo desde eda-des tempranas y un cultivo de cuali-dades innatas en un empresario de éxito. Lamentablemente se han dejado de lado durante muchos años y se manifi esta en cuestiones tan paradó-jicas como que el 40% de los estudian-tes de administración de empresas desee ser funcionario.

7,72%

JESÚS MARTÍN

La empresa Iberpotash tiene luz verde para llevar a buen puerto el proyecto «Phoenix» de desarrollo industrial de la cuenca minera del Bagés (Barcelona), que podría llegar a absor-ber en el futuro una inversión directa cercana a los 2.000 millones de euros en la región. La Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia ha concluido que la compañía fi lial del grupo químico Israel Chemical Limi-ted (ICL) no realiza prácticas anticompetitivas en el mercado y se ha ajustado siempre a to-das las exigencias normativas que le han sido planteadas por las autoridades correspon-dientes. El dictamen de la CNMC, conocido hace unos días, concluye desacreditando los

argumentos esgrimidos por la compañía francesa Salines du Midi, que había intentado frenar por todos los medios posibles la pues-ta en marcha del proyecto Phoenix, un plan que situaría a Iberpotash en el primer lugar del mercado español de la sal. Iberpotash se encarga de la explotación de las minas de potasa situadas en la provincia de Barcelona, muy cerca de la localidad de Manresa. Se trata de un elemento clave para la fertilización agrícola y juega un papel esencial en la mejora de la producción agrícola en el mundo. Produce un millón de toneladas anuales, de las que un 80% se exporta.

La sal es un producto asociado a estas mi-nas. Tiene 14.000 aplicaciones industriales diferentes, aunque sólo la mitad de lo que se produce tiene como destino la industria

química. Iberpotash es el principal proveedor de la industria química española y reforzará su liderazgo cuando esté concluido todo el proyecto «Phoenix», dentro de tres años, aproximadamente. De momento, la empresa ya ha fi rmado el primer contrato de suminis-tro de sal vaccuum, con una de las principales química europeas y espera hacer lo mismo con otras grandes empresas del sector.

Los franceses han tratado por todos los medios de impedir que la compañía españo-la se convierta en un competidor en un mer-cado en expansión y donde los principales actores están ubicados en el norte de Europa, así como en Asia.

El proyecto «Phoenix» llevará acarreadas otra serie de inversiones relacionadas con las

infraestructuras ferroviarias y portuarias que permitan colocar desde el puerto de Barcelo-na buena parte de la sal pura que se produzca en los mercados asiáticos, los de mayor po-tencial de expansión, a través del Mediterrá-

neo. LLevar a buen puerto el proyecto «Phoenix» (más de 2.000 millones de euros de in-versión en la ampliación de la fábrica y en infraestructuras) requiere también de un marco estable de precios de la energía eléctrica (la industria de la po-tasa y la sal es un gran consumi-dor) y un horizonte ambiental estable, con menor carga regu-latoria. La entrada en servicio de

la fábrica de sal pura puede provocar un efecto llamada de la industria química del Viejo Continente y hacer de la zona barcelo-nesa uno de los polos industriales químico más importantes de toda Europa.

IBERPOTASH

Luz verde al proyecto industrial más importante de España

2.000millones de euros

podría ser la inversión directa que podría absorber la región

gracias a la iniciativa

Aspecto del interior de una mina de Iberpotash

Pablo Ventura

Director de la Fundación José Manuel Entrecanales: «Por fi n el capital riesgo en pymes ha decidido apostar por nuestro tejido empresarial»

19LA RAZÓN • Domingo. 9 de noviembre de 2014

Impreso por Francisco Rincón Durán. Prohibida su reproducción.

LA RAZON TU ECONOMI...

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ECONOMIA

271000

105470

Mensual

518 CM² - 50%

10112 €

19

España

9 Noviembre, 2014

UN SACERDOT COMPROMÈS 33

Coma és líder al Marroci té el mundial a l’abast

CURSA AL DESERT 30

EL CAMPIONAT DEPÈN DE DUES ETAPES

Un llibre descobreix el manresà exiliat queva esdevenir líder obrer a França

JOAN VILAR I COSTA VA SER LÍDER SOCIAL A LA TOLOSA DE LA POSTGUERRA

CLARET

Bages, Berguedà, Cerdanya, Solsonès, Anoia, Alt Urgell i Baix Llobregat Nord

RECICLA’MAquest diari utiliza paper reciclat en el 80,5%

EL DIARI DE LA CATALUNYA CENTRAL

www.regio7.catANY: XXXVII NÚMERO: 10.834DIRECTOR: Marc Marcè i Casaponsa

PREU 1,20 EUROS | DIMECRES, 8 D’OCTUBRE DEL 2014

La prohibició d’abocar al runam suposaria un perjudici per a companyies quetreballen per a Iberpotash Presenten al tribunal del cas un escrit d’oposició 9

Una vintena d’empresesdemanen al jutge que noimpedeixi l’ús del Cogulló

MIREIA ARSO

Barri de l’Estació: de perill a desert

La Generalitat aixeca l’estat d’alerta davantl’evidència que ja gairebé no hi viu ningú 8-9

Mig centenarde personessota vigilànciapel cas d’Ebolaa Espanya

EL TÈCNIC QUE HA DE SER ELPAL DE PALLER DE LA BRUIXADESCOBREIX QUE LESDIFICULTATS TAMBÉ SÓND’ORDRE INTERIOR 29

L’entrenadoral seu laberint

EL VALOR AFEGIT BRUTINDUSTRIAL ÉS LA MEITAT DELTOTAL, MENTRE QUE ALCONJUNT DE CATALUNYA ÉSUNA QUARTA PART 26

La indústriaés el puntal del’economiadel Bages enel punt mésdur de la crisi

LA COMPANYA DE LAINFERMERA AFECTADA NOS’HA ENCOMANAT DEL VIRUS

ELS EXPERTS DESCARTENQUE HI HAGI BROT 22-23

Pedro Martínez

Vista del barri de Sallent que s’enfonsa per lainestabilitat del sòl. La imatge és d’ahir

SALVADOR REDÓ

ANÀLISI

Junyent contempla deixar córrer elnou pla urbà si no té un suport ampli

EL GOVERN DE MANRESA PRETENIA APROVAR-LO AQUEST MANDAT, PERÒ CONSIDERA QUE ÉS PRIORITARI QUE TINGUI UN ACORDPOLÍTIC FOLGAT DE MOMENT DESCARTA PORTAR-LO AL PLE D’AQUEST MES I ES DÓNA UN PERÍODE DE DEBAT I NEGOCIACIÓ 7

LA FAMÍLIA DAVANT EL JUTGE 19

Poeta s’instal·la a Manresaconvençut que es quedarà

UNA LLARGA LESIÓ 28

EL BASE DE LA BRUIXA CONTINUA FORA DE JOC

Pujol argumenta que l’herència constaen unes cartes, però no les presenta

EXPLICA QUE EREN DINERS IL·LÍCITS GESTATS AMB CANVIS DE DIVISES

BMA.DALMAU/EFE

Bages, Berguedà, Cerdanya, Solsonès, Anoia, Alt Urgell i Baix Llobregat Nord

RECICLA’MAquest diari utiliza paper reciclat en el 80,5%

EL DIARI DE LA CATALUNYA CENTRAL

www.regio7.catANY: XXXVIII NÚMERO: 10.944DIRECTOR: Marc Marcè i Casaponsa

PREU 1,20 EUROS | DIMECRES, 28 DE GENER DEL 2015

El cos va ser trobat al costat de la xemeneia, possible causa del foc MiquelMujal, de 53 anys, explotava la mateixa finca d’Olius on havia viscut el seu pare 4

Un masover del Solsonèsmor en un incendi a lamasia que tenia llogada HA ENCOMANAT UN

INFORME TÈCNIC QUECERTIFIQUI QUE L’EDIFICI ÉSUN PERILL ELS PARTITSREFERMEN LA DECISIÓUNÀNIME D’ENDERROC 6

El govern deManresa recullarguments perfer sortir elsokupes de laSala Ciutat

L’estructura de la futura planta de producció de sal en una espectacular vista nocturna; l’aspecte final tindrà tot l’exterior recobert

ICL

Després d’un segle perforantavall, la mineria de Súria constru-eix amunt. La futura planta queconvertirà el Bages per primercop en un productor de dimen-sions mundials no ja de mineral,sinó de sal elaborada, ja mostra lesseves resplendents entranyes iforma a l’entrada del poble unanova façana de metres d’altamb aires de ciència-�cció. 2-3

La plantade sal dónaa Súriauna façanafuturista

IBERPOTASH JA HA ALÇATL’ESTRUCTURA D’ONSORTIRAN 750.000 TONESANUALS DE SAL PURÍSSIMA

Empresas y sectores

ABC Planta de sal en Súria, Barcelona

Resolución CNMC La empresa actúa de buena fe

Mª J. PÉREZ

La Justicia finalmente les ha dado la razón. En definitiva, las «pasiones» de empresas competidoras por paralizar el negocio de Iberpotash no han pros-perado: «No pueden competir por vía

Iberpotash gana, los «otros» pierden

El dictamen concluye que la firma española no realiza prácticas anticompetitivas

de mercado por falta de calidad o lo que sea, y han acudido a la UE para po-ner en duda algo que aquí las admi-nistraciones han aprobado», decía el propio consejero delegado de Iberpo-tash y presidente de ICL Iberia, José Antonio Martínez Álamo tras conocer el pasado mes de julio que la Comisión Europea expedientaba a España por los permisos concedidos a las minas de potasa de la compañía que preside en la comarca del Bages. El gobierno comunitario consideraba que no cuen-tan con un plan de gestión adecuado para proteger al medio ambiente y la salud humana. Entonces Martínez de-fendía que cada año la compañía in-vierte cinco millones de euros y pue-den garantizar «que ni un gramo de sal va a parar a los ríos», aunque haya voces que digan lo contra-rio.

Bruselas ini-ciaba el expe-diente contra las minas de potasa del Bages a raíz de una queja recibida por el incumpli-miento de esta directiva. Además de la patronal de la sal, Afasal, tabién un abogado retirado de Sallent, Sebastià Estradé.

Ahora la resolución de la Comisión Nacional del Mercado de la Competen-cia (CNMC) llega a la conclusión de que Iberpotash no realiza prácticas anti-competitivas en el mercado y se ha ajustado a todas las exigencias nor-mativas planteadas a la compañía. «Iberpotash ha operado dentro del marco legal vigente y administrativo, por tanto, la empresa ha actuado de buena fe. No se puede acusar a nadie por ajustarse a disposiciones admi-nistrativas, esto es, a la confianza le-gítima de los ciudadanos en las nor-mas vigentes», explican desde la fir-ma española.

Este expediente además llegaba un día después de que la matriz de Iber-potash, ICL, cerrara un acuerdo con la química Akzo Nobel para producir y comercializar la sal que se fabrica en una nueva planta en Súria (Bages) a tal efecto.

Con la actual resolución, Iberpotash retoma con más fuerza si cabe su Pro-yecto Phoenix, que en cualquier caso no había paralizado convencidos de no haber incumplido ninguna norma, para invertir 800 millones de euros en nuevas instalaciones en el Bages has-ta 2050 con el objetivo de seguir extra-yendo potasa como fertilizante y de comercializar la sal que acompaña a su extracción. Un proyecto calificado como el más importante plan indus-trial que ahora se desarrolla en Espa-ña.

MARTÍNEZ ÁLAMO

EMPRESA16

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

EMPRESA

517000

243409

Semanal

364 CM² - 40%

12246 €

16

España

9 Noviembre, 2014

ARA DIUMENGE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

DOMINGO

135000

20103

Semanal

840 CM² - 100%

3700 €

16

España

7 Diciembre, 2014

acn.cat, 17-12-14

Regió7, 28-1-15

Regió7, 8-10-14

La Vanguardia, 25-11-14

La Razón, 9-11-14

Ara, 7-12-14 Expansión, 13-11-14

ABC, 9-11-14

DÁRSENA NÁUTICAPáginas 4 y 5

®

INTER TRANSPORTRevista Semanal

de TransporteInternacionaly de Logística

NAUTIC PRESSRevista

de Náutica Deportiva

PORT NEWSPAPERRevista Internacional

del Transporte,Logística y

Comercio Exterior

TRAVELPORTRevista de

Viajes y Turismo

DIARIODEL PUERTODE BARCELONA,LOGÍSTICA YTRANSPORTEINTERNACIONAL

FUNDADO EN 1948Depósito Legal: 9022.1958

Diario Marítimas, S.A.Passeig de Colom, 24Tels. 93 301 57 49 - 93 301 55 1693 317 23 12Fax: 93 318 66 45 - 93 302 17 7908002 BARCELONAhttp://www.men-car.come-mail:[email protected]

Suscripción anual: 286 c

Precio: 1 c

Jueves 8 DE ENERO DE 2015

Nueva Época. Año 39 nº 8.950

Iberpotash inicia los trámites para construir su nueva

terminal de potasa en el puerto de Barcelona

El puerto de Amberes cierra

el 2014 con un récord de

tráfico de mercancías

La Naval construirá dos

dragas de succión para la

holandesa Van Oord

Página 12 Página 2

La próxima

semana se

reúne el jurado

para elegir el

merecedor del

galardón

«Lingote de

Plata Barcelona

Port 2014»

Recoil y Valencia Central de Compras firman un acuerdo para permitir

ahorros en combustible a los transportistas autónomos de contenedores

Página 3

Página 2

Fernando Ródenas, director Comercial de Recoil, y Álvaro Ortiz, presidente de Valencia Centralde Compras, firmaron el acuerdo

Página 3

Página 5

Página 4

Página 4

Las instalaciones del muelle Álvarez de la Campa supondrán

una inversión de más de 100 millones de euros

� La Barcelona World Race

pone rumbo hacia el Sur

� El mercado de embarcaciones

de recreo se mantiene con un

crecimiento medio del 10%

� Simulacro en Port Ginesta

Render del proyecto de la nueva terminal de Iberpotash en el muelle Álvarez de la Campa

© Photo Gilles Martin-Raget / Barcelona World Race

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PUERTO

Lunes a viernes

595 CM² - 70%

1703 €

1,3

España

8 Enero, 2015

Maritimas 8-1-15

Pulse aquí para acceder a la versión online12 Diciembre, 2014

@ ELSETMANARI.CAT

-TMV:

-TVD:

-UUD:

-UUM:

TARIFA:

PAÍS:

URL:

2 €

España

elsetmanari.cat, 12-12-14

PROHIBIDA TOTA REPRODUCCIÓ ALSEFECTES DE L’ARTICLE 32.1,PARÀGRAF SEGON DE LA LPI.Aquesta publicació no pot serreproduïda ni totalment ni parcialment,ni transmesa per cap tipus de mitjà,sense el permís per escrit de la direcció.

Opinió

Director: Marc Marcè i Casaponsa. Director adjunt: Xavier Domènech i Sala.Caps d’àrea: Enric Badia (Societat), Salvador Redó (Fotografia), Carles Blaya (Economia i Arreu) i FrancescGalindo (Manresa). Caps de secció: David Bricollé (Bages), Xavier Prunés (Esports), Susana Paz (Cultures).Gerent: Fèlix Noguera i Carrillo. Cap d’àrea d’administració i distribució: Sandra Espinal.Cap de publicitat: Joan Pedreira. Cap de secció: Teresa Boladeras (Administració i finances).

REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓ, DISTRIBUCIÓ I PUBLICITAT

carrer Sant Antoni Maria Claret, 32. 08243. Manresa

http://www.regio7.catTELÈFON

93 877 22 33FAX

93 874 03 52FAX DE PUBLICITAT

93 874 16 12

REGIÓ7 expressa les seves pròpies opinions únicament a l’Editorial i respecta, com a publicació oberta i plural, la dels seus articulistes i clients publicitaris.

BERGA: Font del Ros, 1. 08600. Telèfon: 93 822 12 19 . Fax: 93 822 03 99.

SOLSONA: Pujada del Seminari s/n - Edifici Seminari, despatx 8 . 25280. Telèfon: 973 48 30 08. Fax: 973 48 24 93.ADREÇA ELECTRÒNICA

[email protected]

A TORT I A DRET

Imprimeix:Impressions Intercomarcals SA.Dipòsits legals:Edició Manresa, B-44983-78.ISSN: 1137-5655.

Difusiócontrolada per

Xavier Domènech PERIODISTA [email protected]

ADÉU, SALA CIUTAT’enderroc de la Sala Ciutat de Manresa és imminenti coincidirà aproximadament amb el de la Pista Cas-tell. Tots dos estaven anunciats. El del teatre des defa anys; el de la pista, des de fa dècades. En tots dos

casos hi ha una ferma justi�cació urbanística per a l’enderroc.Però veure desaparèixer equipaments no és agradable, espe-cialment no van a terra per ser actualitzats o substituïts, sinóper deixar lloc a un espai buit i prosaic. En el cas de la Sala Ciu-tat, es preveia que l’aterrament obrís la possibilitat d’una inter-venció profunda al Museu Comarcal, que podria girar-se cap ala plaça i tenir així un accés i una ordenació interna que el fes-sin més visitable. Això, tanmateix, ara és una utopia de tempsde vaques grasses. De moment, és un adéu i res més. Trist.

L

LA TALAIA

CONSELL ASSESSOR: Gonçal Mazcuñán i Boix, Valentí Martínez i Espinosa,Jaume Torras i Rodergas, Pere Fons i Vilardell, Àngels Freixanet i Picañol, Antoni Dalmau iRibalta, Josep Maria Descals i Vilarmau, Albert Rumbo i Soler, Ramon Segués i Coromines, JordiVilaseca i Brugueras, Aitor Moll i Sarasola, Ainhoa Moll i Sarasola, Marc Marcè i Casaponsa.EDITA: EDICIONS INTERCOMARCALS (EISA)Administrador: Fèlix Noguera i Carrillo

TELEFÒNICAEl problema no és que dues avaries deixessin clients sensetelèfon en punts del nucli antic de Manresa durant dies, sinó queels abonats no se senten ben tractats ni prou informats quan hiha incidències, i això hauria de ser tingut en compte.

ESTRELLAT

IBERPOTASHL’empresa dirigida per José AntonioMartínez Álamo rep el vistiplau a unanova inversió per al projecte Phoenix. Lamina de Súria es garanteix més futur.

ESTRELLA

ls catalans tenen dret a decidirla seva manera de relació ambla resta de l'Estat, com van ferara els escocesos». «Per a nos-

altres, Espanya és un país plurinacional,en el qual la cola ha de ser el lliure acord ila seducció». Són paraules d’Íñigo Erre-jón, membre de l’equip fundador de Po-demos i un dels seus ideòlegs i cares visi-bles. Errejón és un jove de anys, univer-sitari com els altres membres del pinyoldel grup, vinculat sempre a movimentsd’esquerra alternativa, i que va escriure laseva tesi doctoral sobre el partit d’EvoMorales, el president bolivarià d’Equador.

La nova esquerra espanyola que mira mésa l’Amèrica Llatina de la redempció indí-gena que a un postmarxisme europeu in-capaç de trobar alternatives a la vella re-volució obrera, ara que ja els obrers ja noconformen cap massa transformadora.Ara hi ha les elits extractives i la gent quepaga impostos i n’està �ns als nassos, i Po-demos ha identi�cat aquest paisatge ambuna paraula: la casta. Amb aquest discurs,elemental però molt ajustat a la percepcióde la gent, Podemos ha anat guanyantsimpaties i ha anat desplaçant el PSOEcom a alternativa a Rajoy; no només ro-bant vots socialistes, sinó acollint antics

votants del PP que en cap cas no fariencostat als hereus de Zapatero. Les frasesd’Errejón sobre Catalunya demostren queno tothom, a Espanya, combrega amb elsprincipis de la sacrosanta unitat indivisi-ble de la pàtria i de la seva sobirania. Hicombreguen el PP, que és nacionalista, i elPSOE, que té el graner de vots a les re-gions bene�ciàries de la unitat de redistri-

bució de rendes, la solidaritat territorialforçosa. Si Pedro Sánchez reclama a Rajoyque mogui �txa a Catalunya és per salvarla unitat, perquè tem que l’immobilismedel president ho acabi rebentant tot. Peròhi ha una altra manera de veure les coses,que parteix que la primera i bàsica sobira-nia és la de cadascú, i que la gent d’un ter-ritori té dret a decidir el seu futur encaraque aquest territori no sigui al mapa delsestats vigents. Una concepció de baix adalt, lògica en un moviment impulsat pelcaliu que va quedar de les assemblees del-M. Però Podemos mateix ha decidit fapoc dotar-se d’una estructura centralitza-da, amb un lideratge fort, i aquesta menad’estructures tendeixen a generar uns an-ticossos que destrueixen els virus lliberta-ris dels orígens. Les estructures centralit-zades generen centralisme, així en les mo-narquies absolutes com en les repúbli-ques il·lustrades i en les revolucions de lesmasses.

E

Hi ha una manera de veure les cosesque parteix que la primera i bàsicasobirania és la de cadascú, i la gent potdecidir si conserva o belluga els mapes

PODEMOS I LA UNITAT

Les frases sobre Catalunya d’Íñigo Errejón, ideòleg i dirigent de Podemos, demostren que a Espanya notothom combrega amb els principis de la sacrosanta unitat de la pàtria i la sobirania que abracen PP i PSOE

ESTRELLES I ESTRELLATS

JONATHAN SORIANOJugador del Red Bull Salzburg. Elvilomarenc és el màxim golejadoreuropeu d’aquesta temporada, davant dejugadors com Cristiano Ronaldo.

ESTRELLA

Regió7 DIVENDRES, 14 DE NOVEMBRE DEL 2014 17

L’ADREÇADOR PER GALDRIC SALA

Regió7, 14-11-14

QUÈ DIUEN DE NOSALTRES

Page 21: ICL Iberia Magazine

CATALUNYA

Jueves 13 noviembre 2014 5Expansión

La tecnológica 3mundi abre un centro de I+D en BarcelonaNUEVA OFICINA/ La compañía francesa invierte 1,4 millones de euros en instalarse en el barrio del Eixample, donde prevé crear 20 nuevos puestos de trabajo.

Tina Díaz. Barcelona La compañía 3mundi ha ate-rrizado en Barcelona para instalar un centro de I+D des-pués de descartar otras ciuda-des, como Londres y Berlín. La empresa francesa, que di-rige Jordy Staelen, desarrolla aplicaciones y soluciones tec-nológicas para la organiza-ción de viajes corporativos.

La firma ha invertido 1,4 millones para ubicar el Barce-lona Business Travel Lab en la ciudad, donde prevé crear 20 puestos de trabajo, entre ingenieros, analistas y desa-rrolladores durante los pri-meros meses de 2015.

Creada en 2006, 3mundi ingresó 60 millones de euros el pasado ejercicio y estima que, en 2017, el centro barce-lonés alcanzará los diez millo-nes de euros.

Entre los accionistas de 3mundi figura la firma de ca-

Parte del equipo del Barcelona Business Travel Lab.

pital riesgo Turenne Capital Partners. El centro de 3mundi ocupa 300 metros cuadrados en el Eixample y se dedicará a investigación y desarrollo de software para optimizar los viajes de negocios. Con sede en Paris, 3mundi también está

en Ginebra (Suiza). “El centro de Barcelona será exclusiva-mente para innovación; en las otras oficinas la principal acti-vidad es el servicio a los clien-tes”, dice Staelen. Toyota, Ba-cardi, L’Occitane o Hyundai son algunos de los clientes.

“Buscábamos una ciudad multicultural, con un aero-puerto conectado a Europa e ingenieros altamente capaci-tados”, afirma el cofundador y director de 3mundi. “Elegi-mos Barcelona, también, por la calidad de vida y la capaci-dad de atraer gente de fuera, ya que la mitad de nuestro equipo es internacional”, agrega.

“La marca Barcelona, el ta-lento y los activos de la ciudad ayudan a atraer empresas”, señala Susana Tintoré, direc-tiva de Barcelona Activa, que ha asesorado a 3mundi.

La compañía, que factura 60 millones, ha elegido Barcelona tras descartar Berlín y Londres

ICL desbloquea 350 millones de euros en inversiones Expansión. Barcelona El grupo israelí ICL, propie-tario de Iberpotash, ha dado luz verde a la segunda fase del Plan Phoenix, que contará con unos recursos de 350 mi-llones de euros para reforzar su presencia industrial y lo-gística en Catalunya. En con-creto, el consejo de adminis-tración de ICL ha aprobado, en una reunión extraordina-ria, el desembolso de los re-cursos necesarios para cons-truir una segunda planta de sal para usos industriales Sú-ria (Bages), y unas instalacio-nes dedicadas a la producción de potasa granular.

Para comercializar la sal producida en Súria, la com-pañía ha sellado una alianza con el grupo holandés Akzo Nobel.

En esta partida presupues-taria también se incluyen los recursos de 100 millones para construir una nueva terminal de carga en el Puerto de Bar-celona y acondicionará espa-cios logísticos en el entorno

de esta terminal. Las nuevas instalaciones portuarias ten-drán una superficie de siete hectáreas y 14 metros de cala-do, que permitirán la carga de buques con una capacidad de 60.000 toneladas.

Según José Antonio Martí-nez Álamo, presidente de ICL Iberia, esta inversión “conso-lida el proyecto industrial de Iberpotash en Catalunya”. Con todo, el directivo destacó ayer la necesidad de que haya “un marco jurídico y adminis-trativo estable y consolidado, sin sobresaltos que aporten dificultades a esta clara apuesta de país”. La compa-ñía tiene varios procesos judi-ciales abiertos a instancias de competidores y asociaciones de vecinos del Bages.

La propietaria de Iberpotash da luz verde a la segunda fase del ‘Plan Phoenix’

ENTREVISTA: LLUÍS JOVELL, DIRECTOR DE MASTERS MARKETING, COMERCIO Y DISTRIBUCIÓN DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Los Masters Marketing,Comercio y Distribuciónde la UAB contribuyenal éxito académico-profesional de losestudiantes en unentorno multiculturaly diverso, con unaorientación a lainnovación y a laexcelencia académica.Lluís Jovell, su fundadory director desde 1999,nos explica los aspectosdiferenciales de estosprogramas.

“IMPULSAMOS CONVENIOS UNIVERSIDAD - EMPRESA PARA FAVORECER ELCONTINUO DESARROLLO DE NUESTROS MASTERS PROFESIONALES”

¿Qué oferta formativa ofrecen?Nuestra oferta formativa, que yalleva más de 15 años, es en mas-ters en dirección de comercios ydistribución, dirección de empresasinternacionales y logística integral,con algunas especializaciones enmercados euroasiáticos y liderazgoempresarial. Y todo ello en versio-nes en español, inglés, presencial yonline.¿A qué perfil de alumno se orienta?Fundamentalmente a estudiantesuniversitarios recién titulados o conalgún año de experiencia que quie-ren especializarse en alguna de lasáreas antes mencionadas.¿Se impone la formación onlinefrente a la presencial?De hecho nosotros desde hace va-rios años ofrecemos una formaciónpresencial con algo online, lo quenos lleva realmente a un rango se-mipresencial. Por otro lado si queobservamos una tendencia crecien-te a ir sustituyendo la formaciónsemipresencial que he comentadopor una formación online. En nues-tro caso, sin embargo, el tema deBarcelona y su enorme potencialde atracción influye positivamentepara que haya un buen número de

estudiantes que quieren disfrutarde la ciudad en general y del cam-pus de excelencia internacional dela UAB en particular.¿Desde qué filosofía enfocan susprogramas?Excelencia académica con una aten-ción cada vez más personalizada alos estudiantes. Excelencia igual-mente en la gestión, y para ello con-tamos desde hace varios años conla ISO 9001:2008 que certifica lacalidad de todos nuestros procesosy de la UNE 66181:12 para nuestraformación online y con la máximapuntuación posible, garantizandode esta manera la accesibilidad, me-todología de aprendizaje y emplea-bilidad de nuestra plataforma onli-ne. Y claro, la componente prácticadel mundo empresarial, cuestiónfundamental a mi parecer.¿De qué manera hacen realidad elnexo universidad-empresas?Desde el inicio, tuvimos muy claroque nuestra misión era impulsarconvenios universidad - empresapara favorecer el continuo desarro-llo de nuestros masters profesio-nales e iniciamos contactos con lasempresas de nuestra área geográfi-ca, que favorecieron el que muchosemprendedores y sus colaborado-

res se interesaran por cursar nues-tros masters y posteriormente so-licitarnos alumnos para desarrollarprácticas. Todo se ha ido dando deforma fluida y natural, ya que nues-tros masters se focalizan en áreasestratégicas de las empresas, comoson sus canales de distribución y lainternacionalización.Por otro lado contamos con un im-portante elenco de directivos deempresas e instituciones que nosaportan su día a día, fundamentalpara el conocimiento empresarial.¿En qué medida integran la inter-nacionalización en sus cursos?Este es un aspecto fundamentalpara mi y ha sido un objetivo bá-sico de nuestro trabajo. Tengo lasatisfacción de varias felicitacionespor escrito de diversos consellersde la Generalitat de Catalunya poresta labor. El ambiente de nuestrosmasters es absolutamente multicul-tural con el valor añadido que estosupone.¿La demanda de masters y cursosde especialización ha aumentado odisminuido con la crisis?Sin duda ha disminuido y sobre todoa nivel internacional. Las universida-des y el país deben ponerse las pilas

o de lo contrario retrocederemos yesto es irrecuperable. No tan sólohay que hacer las cosas muy biensino darlas a conocer, comunicarlaspara atraer estudiantes. Y esto tan-to a nivel individual como colectivo.Por otro lado la división entre mas-ters oficiales y propios ha creadouna confusión del todo innecesaria.Debemos innovar continuamente,focalizarnos cada vez más en la for-mación en inglés y online. Y comuni-car, explicar en ferias, eventos, todolo que hacemos.¿Qué ventajas ofrecen en términosde becas y bolsa de empleo?Queremos potenciar la captación detalento para dinamizar la excelenciade nuestros masters y sólo conce-demos becas, aunque bastantes, aaquellos alumnos, cuyo expedienteacadémico tenga un nivel superior.En relación a la bolsa de empleo,disponemos de convenios con másde 200 empresas que nos envíande forma continuada ofertas deempleo, tanto para prácticas comopara puestos de trabajo.

www.pmasters.es

P U B L I C I D A D

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

24000

7535

Lunes a sábados

107 CM² - 10%

322 €

5

España

13 Noviembre, 2014

CAPITÀ DEL SUB-21 26

El Barça ideal que aconsellal’estadística encara no ha jugat

ANÀLISI 24

LUIS ENRIQUE HO HA PROVAT TOT MENYS L’EQUIP CIENTÍFIC

Roger Riera, manresà al NottinghamForest: «és una altra cultura futbolística»

CONFIA PODER DEBUTAR AQUESTA MATEIXA TEMPORADA AL PRIMER EQUIP

FARO DE VIGO

Bages, Berguedà, Cerdanya, Solsonès, Anoia, Alt Urgell i Baix Llobregat Nord

RECICLA’MAquest diari utiliza paper reciclat en el 80,5%

EL DIARI DE LA CATALUNYA CENTRAL

www.regio7.catANY: XXXVII NÚMERO: 10.912DIRECTOR: Marc Marcè i Casaponsa

PREU 1,20 EUROS | DIJOUS, 25 DE DESEMBRE DEL 2014

Els departaments d’Empresa i de Territori han rebut cartes d’Unión Salineraexigint la suspensió de l’ampliació Al·lega que manquen tràmits urbanístics 22

La competència d’Iberpotashamenaça de denunciar elGovern pel projecte de Súria NOMÉS UN HABITANT

SEPARA EL PADRÓ DELS DOSMUNICIPIS BERGUEDANS

TRES DE CADA QUATREPOBLES PERDEN POBLACIÓ

MANRESA: 75.297 2-3

Gisclarenydisputa a SantJaume deFrontanyà eltítol de poblemés petit

LES INDAGACIONS POLICIALSREVELADES PER EL MUNDONO TENIEN FONAMENT 19

Arxivades lesacusacionscontra Triaspels suposatscomptes suïssos

SEBASTIAN MONTAZ

Kilian Jornet travessauna nova frontera

Rebaixa tres hores el rècord del’Aconcagua i ara apunta a l’Everest 25

ANÀLISI

LA SENTÈNCIA

DE CERCS OBRE

DUBTES SOBRE

DINERS PÚBLICS

EL PROJECTE QUE HACONDEMNAT L’ALCALDE VAREBRE 300.000 EUROS QUEARA SÓN UN MISTERI 10

AFIRMA QUE HA DE SER«TALLADA D’ARREL I SENSECONTEMPLACIONS»

RECONEIX DESAVINENCESENTRE CATALUNYA I ESPANYA ICRIDA A RECUPERAR ELS«AFECTES MUTUS I ELSSENTIMENTS COMPARTITS 20

Felip VI blasmala corrupció enel seu primerdiscurs de Nadal

Regió7

REPORTATGE GRÀFIC: MIREIA ARSO

El retard en la inauguració o�cialdel nou CTM ha estat motivat per ladi�cultat per tancar el �nançamentde les instal·lacions. L’edi�ci, pres-supostat en milions d’euros, va ser�nançat íntegrament amb fons eu-ropeus Feder. milions eren a fonsperdut; els altres els ha de tornarel CTM (i ja n’ha tornat un). Amb tot,des que van arribar els diners d’Eu-ropa ha calgut tibar de milionsd’euros d’aquests per cobrir pro-blemes de tresoreria provocats perla baixada de comandes i de sub-vencions. I ara faltaven aquests mi-lions per acabar de pagar les em-preses constructores, Electromecà-nica Soler, Teyco i Constructora deCalaf. Aquests diners s’obtindrand’un doble crèdit a punt de signaramb La Caixa i l’ICF. Una operacióque no es podia tancar �ns que elministeri d’Economia autoritzés perescrit un canvi en els terminis per re-tornar els fons Feder, de a anys.Ahir mateix arribava �nalment la sig-natura del ministeri, segons expli-cava l’Ajuntament de Manresa.Aquest canvi en els terminis eraimprescindible perquè el CTM espogués comprometre amb La Caixai l’ICF a retornar el nou crèdit, fet quees veia difícil si s’havien de destinar. euros anuals a pagar el Fe-der. Ara seran . l’any. I l’ope-ració amb La Caixa i l’ICF ja té horaal notari, assegura l’Ajuntament.

C. B. | MANRESA

El ministeri

autoritza per escrit

un canvi en el

retorn dels Feder

de 10 a 24 anys

El conseller d’Empresa i Ocupació,Felip Puig, va respondre ahir el re-queriment tramès per Unión Salinerade España, empresa del grup francèsSalins du Midi, competència direc-ta d’Iberpotash pel mercat europeude la sal, en què exigeix a la Gene-ralitat que aturi les obres de l’empresaminera a Súria mentre no tingui l’a-valuació ambiental que li ha de con-cedir el govern de l’estat.

«Puc compartir les exigències quequalsevol empresa, sector ecologis-ta, municipi o ciutadà pugui fer so-bre aquest o qualsevol altre projec-te industrial, però no estic disposata acceptar amenaces o coaccions alsfuncionaris o tècnics com fa algundels papers que ara estem estudiantd'alguna agrupació patronal de lasal», va dir ahir Puig durant la inau-guració del CTM. «Ens manifestaremamb tota contundència quan ha-guem analitzat jurídicament aquestpaper. No acceptarem coaccions nipressions sobre la política ambien-tal del govern», va concloure Puig.

Unión Salinera de España ha tra-mès un escrit d’al·legacions a fun-cionaris i als consellers dels depar-taments d’Empresa i Ocupació iTerritori i Sostenibilitat de la Gene-ralitat instant-los a suspendre l’exe-cució de les obres de construcció dela rampa de la mina de Cabanassesi dels nous centres productors de sali potassa de Súria, projectes inclososen el pla Phoenix d’Iberpotash. Si nos’atén la seva petició, l’al·legacióamenaça els destinataris de comu-nicar els fets a la Fiscalia «als efectesd’exigir les responsabilitats d’ordrepenal en què s’hagi pogut incórrerd’acord amb el que disposen els ar-ticles del Codi Penal i en re-lació amb el , per la comissió de

sengles delictes contra els recursosnaturals i el medi ambient i de pre-varicació ambiental».

Puig va dir ahir que el Govern ca-talà és «molt exigent amb el projec-te Iberpotash. Estem revisant els re-queriments que fa la UE i la justíciasobre el projecte i cal que es revisinels processos administratius antics,però avui podem dir que tota l'acti-vitat industrial està sent adaptada ala legislació vigent», va insistir elconseller. Puig va manifestar la sevacon�ança que «el projecte tinguiviabilitat de cara al futur. Creiem en

el projecte d'Iberpotash per a la Ca-talunya Central, un projecte de cen-tenars de milions d’euros, que, amés, és un dels grans projectes depaís i de futur». El juny del , Fe-lip Puig ja va «lamentar la persecu-ció sistemàtica» a l’entorn d’Iberpo-tash per part «d’alguns sectors».

Unión Salinera al·lega en el seu re-queriment a consellers i funcionarisdels dos departaments de la Gene-ralitat que el projecte d’Iberpotashper a Súria no té l’avaluació am-biental del conjunt de l’activitat mi-nera, un requisit que està tramitant

el ministeri d’Agricultura, Alimen-tació i Medi Ambient, i que ja està enfase d’exposició pública. Aquest re-quisit és previ a la renovació delpermís d’explotació, un procedi-ment que es du a terme cada deuanys. Unión Salinera reclama que s’a-turin totes les intervencions a l’ex-plotació de Súria mentre no hi hagil’avaluació ambiental aprovada.

El projecte d’autorització am-biental de Súria ja va rebre �ns a al·legacions per part de l’associacióespanyola que aglutina les empresessalineres.

C. B. | MANRESA

Puig diu que no acceptarà «amenaces»de les salineres per les obres d’Iberpotash

El conseller respon a la carta enviada per la competència de la minera exigint aturar les obres de Súria

El conseller Felip Puig va con�rmarahir que no hi ha cap projecte enmarxa que pugui rellevar la marxa deTradema, l’empresa de taulers aglo-merats que amb el seu tancament,ara fa dos anys, va deixar un enormebuit en el mercat laboral de Solsona.Tot i que el Govern (primer en bocade l’exconseller Mena i després en ladel mateix Puig) ha anunciat diver-ses vegades en aquests dos anysque la Generalitat estava treballant

en diferents projectes per assumir elbuit de Tradema, Puig va rati�carahir l’anunciat fa només deu dies peldirector general d’Indústria, AntoniMaria Grau: no hi haurà projecte al-ternatiu per a l’empresa propietat deSonae Industria.

Puig havia explicat a comença-ment de mes que durant aquest de-sembre s’anunciaria un projecte,«de dimensions més reduïdes deles que pensàvem inicialment», quepodria compensar la marxa de Tra-dema per «reindustrialitzar el Sol-sonès». El dia passat, Grau vaanunciar l’inici d’activitat a Solsonad’una nova empresa, Semni, espe-cialitzada en la fabricació i muntat-ge de petits electrodomèstics i ma-terial electrònic per a tercers. L’em-

presa, que ocuparà l’antiga nau deRemco, que va tancar el , crea-rà una vintena de llocs de treball. Perals quals, però, no hi haurà prioritatper als extreballadors de Tradema.«Tota la gent del sector industrial queestà desocupada ens preocupa igu-al», va a�rmar llavors Grau.

Ahir, Puig va recordar que Grau vapresentar aquest projecte i un altre,el de Simet, pertanyent al grup Amesi fabricant de coixinets autolubricats,que ha invertit tres milions d’euros enl’ampliació d’instal·lacions i que pre-veu incorporar entre quatre i cincpersones el proper exercici. Tots dosprojectes han tingut el suport del de-partament d’Empresa i Ocupació.

Per a Puig, aquestes dues opera-cions són «una primera aposta per la

reindustrialització del Solsonès».Tradema donava feina a perso-nes. Remco, tancada des de fa cincanys, a un centenar més.

Puig va insistir ahir que «s'està tre-ballant per veure com es poden op-timitzar» les instal·lacions de Tra-dema. I va apro�tar per atribuir la noarribada de cap projecte alternatiu ala política en matèria energètica delgovern del PP: «la reforma elèctricaespanyola ha deixat sense efectemés del dels projectes d’inver-sió que teníem previstos, alguns delsquals s'hi podrien haver ubicat».Puig va dir que no hi haurà novetatsper a Tradema «abans d'acabarl'any». El Govern, va concloure, tre-balla per «donar més posició a les in-dústries existents» a la comarca.

C. B. | MANRESA

Puig diu que l’arribada deSemni i l’ampliació de Simet són«una primera aposta per lareindustrialització» del Solsonès

El conseller confirma que no hi ha damunt la taulacap projecte alternatiu per a la solsonina Tradema

Valentí Junyent i Felip Puig, conversant, ahir, a l’interior del nou edifici del CTM

MIREIA ARSO

La Caixa, la más valorada por su RSC en EspañaLa Caixa es la entidad mejor valorada por su RSC y se sitúa en el primer lugar de las empresas más reconocidas por su aportación social, según la XIV edicion del estudio KAR de IPSOS.

Los benefi cios netos del grupo Alibaba, el gigante chino del comercio electrónico, cayeron un 38,6% durante el tercer trimestre del año, hasta los395,4 millones de euros según anunció la compañía.

Los beneficios de Alibaba caen

BREVES

LAS EMPRESAS CREADAS en octubre cayeron un 7,72% respecto al mismo mes de 2013, hasta las 5.606. Acumulan ya siete meses de descensos, según Gedesco.

Seur contratará más personal

Seur realizará 1.300 contrataciones para atender a su campaña de Navidad y de rebajas, que pondrá en marcha el próximo 15 de noviembre.

cumpliendo con los plazos de licencia, lo que produce un «lucro cesante», es decir, desde que se pone en marcha el negocio hasta que se obtienen los per-misos pueden pasar muchos meses, lo que causa un perjucio para el empren-dedor que tiene que hacer frente a todos gastos como si el negocio ya estuviera en funcionamiento», explica Celia Fe-rrero, viceprensidenta de ATA.

Mariola Olivera considera que la falta de recursos económicos, las difi -cultades para acceder a la fi nanciación ajena y el desconocimiento del marco legal de la actividad a realizar, así como la dispersión de toda la información necesaria son los mayores problemas con los que se enfentan los emprende-dores en la actualidad.

FINANCIACIÓNJuan Merino, presidente de Ceaje tam-bién destaca la la falta de fi nanciación como uno de los grandes problemas a la hora de emprender en España. «Es necesario que se recupere la confi anza en los jóvenes empresarios y que ni un solo proyecto viable deje de llevarse a cabo por falta de fi nanción», reclama. Merino recomienda a los emprende-dores que antes de materializar su

idea se rodeen de un buen equipo, y que elaboren un plan de negocio lo más exhaustivo posible. Para ello, en Ceaje, cuentan con asesores

que realizan una labor de tutorización durante

todo el proceso.La simplifi cación

administrat iva también está te-

niendo su refl ejo en el número de empresas de nueva creación registradas. En el primer trimestre del año, se constituyeron casi 27.000 so-ciedades. «La gente está per-diendo el miedo a emprender, no sólo por la simplifi cación de los trámites para constituirlas, sino también por otras medi-

das que están funcionando muy bien, como es la tarifa plane de 50 euros

en las cotizaciones para nue-vos autónomos», destaca la

vicepresidenta de ATA.

Por otro lado, no sólo es importante que la administración tome medidas para mejorar la creación de empresas, sino que también debe calar en la so-ciedad española un mayor aprecio hacia el emprendimiento, un mejor conocimiento del mismo desde eda-des tempranas y un cultivo de cuali-dades innatas en un empresario de éxito. Lamentablemente se han dejado de lado durante muchos años y se manifi esta en cuestiones tan paradó-jicas como que el 40% de los estudian-tes de administración de empresas desee ser funcionario.

7,72%

JESÚS MARTÍN

La empresa Iberpotash tiene luz verde para llevar a buen puerto el proyecto «Phoenix» de desarrollo industrial de la cuenca minera del Bagés (Barcelona), que podría llegar a absor-ber en el futuro una inversión directa cercana a los 2.000 millones de euros en la región. La Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia ha concluido que la compañía fi lial del grupo químico Israel Chemical Limi-ted (ICL) no realiza prácticas anticompetitivas en el mercado y se ha ajustado siempre a to-das las exigencias normativas que le han sido planteadas por las autoridades correspon-dientes. El dictamen de la CNMC, conocido hace unos días, concluye desacreditando los

argumentos esgrimidos por la compañía francesa Salines du Midi, que había intentado frenar por todos los medios posibles la pues-ta en marcha del proyecto Phoenix, un plan que situaría a Iberpotash en el primer lugar del mercado español de la sal. Iberpotash se encarga de la explotación de las minas de potasa situadas en la provincia de Barcelona, muy cerca de la localidad de Manresa. Se trata de un elemento clave para la fertilización agrícola y juega un papel esencial en la mejora de la producción agrícola en el mundo. Produce un millón de toneladas anuales, de las que un 80% se exporta.

La sal es un producto asociado a estas mi-nas. Tiene 14.000 aplicaciones industriales diferentes, aunque sólo la mitad de lo que se produce tiene como destino la industria

química. Iberpotash es el principal proveedor de la industria química española y reforzará su liderazgo cuando esté concluido todo el proyecto «Phoenix», dentro de tres años, aproximadamente. De momento, la empresa ya ha fi rmado el primer contrato de suminis-tro de sal vaccuum, con una de las principales química europeas y espera hacer lo mismo con otras grandes empresas del sector.

Los franceses han tratado por todos los medios de impedir que la compañía españo-la se convierta en un competidor en un mer-cado en expansión y donde los principales actores están ubicados en el norte de Europa, así como en Asia.

El proyecto «Phoenix» llevará acarreadas otra serie de inversiones relacionadas con las

infraestructuras ferroviarias y portuarias que permitan colocar desde el puerto de Barcelo-na buena parte de la sal pura que se produzca en los mercados asiáticos, los de mayor po-tencial de expansión, a través del Mediterrá-

neo. LLevar a buen puerto el proyecto «Phoenix» (más de 2.000 millones de euros de in-versión en la ampliación de la fábrica y en infraestructuras) requiere también de un marco estable de precios de la energía eléctrica (la industria de la po-tasa y la sal es un gran consumi-dor) y un horizonte ambiental estable, con menor carga regu-latoria. La entrada en servicio de

la fábrica de sal pura puede provocar un efecto llamada de la industria química del Viejo Continente y hacer de la zona barcelo-nesa uno de los polos industriales químico más importantes de toda Europa.

IBERPOTASH

Luz verde al proyecto industrial más importante de España

2.000millones de euros

podría ser la inversión directa que podría absorber la región

gracias a la iniciativa

Aspecto del interior de una mina de Iberpotash

Pablo Ventura

Director de la Fundación José Manuel Entrecanales: «Por fi n el capital riesgo en pymes ha decidido apostar por nuestro tejido empresarial»

19LA RAZÓN • Domingo. 9 de noviembre de 2014

Impreso por Francisco Rincón Durán. Prohibida su reproducción.

LA RAZON TU ECONOMI...

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ECONOMIA

271000

105470

Mensual

518 CM² - 50%

10112 €

19

España

9 Noviembre, 2014

POSICIONAMENTS A L’ESGLÉSIA 16

La V ja té més èxit que la Via Catalanadel 2013 a la Catalunya Central

UNA SETMANA ABANS DE LA DIADA 2 I 3

MÉS DE 13.000 PERSONES ANIRAN AMB BUS FINS A BARCELONA

El bisbe de Solsona es posiciona, ara, afavor de la consulta del proper 9-N

HA TROBAT ARGUMENTS EN EL PAPA ACTUAL PER DONAR-HI SUPORT

ARXIU/A.G.

Bages, Berguedà, Cerdanya, Solsonès, Anoia, Alt Urgell i Baix Llobregat Nord

RECICLA’MAquest diari utiliza paper reciclat en el 80,5%

EL DIARI DE LA CATALUNYA CENTRAL

www.regio7.catANY: XXXVII NÚMERO: 10.800DIRECTOR: Marc Marcè i Casaponsa

PREU 1,20 EUROS | DIJOUS, 4 DE SETEMBRE DEL 2014

L’empresa que ha de fer l’anàlisi del terreny tindrà una seu temporal a Callús L’estudi geològic se centrarà en 24.000 ha a Súria, Sant Mateu i Fonollosa 10

Iberpotash investiga elsubsòl de l’oest del Bagesper trobar més sal i potassa

EL TREBALL DE LAPRODUCTORA DE «PA NEGRE» HA DESPERTATMOLTA EXPECTACIÓ 33

Isona Passolapresenta eldocumental«L’endemà» a Manresa

Ogilvy esmaixa una pilota

L’AUSTRALIÀ OGILVY, QUEHAVIA JUGAT AL VALÈNCIA, HADE SER UN DELS PILARS DELJOC SOTA CÈRCOLS DELCONJUNT DE MARTÍNEZ 28

La Bruixad’Or posacentímetres a la pinturaamb un pivotde 2,11 m

DAVID RODRÍGUEZ va exposar ahir al migdia a la jutgessa que porta el cas dels sobresous de la Federació deMunicipis que se sentia innocent i que el que havia cobrar de l’entitat municipalista sempre havia entès que era legal.També va passar pel jutjat el principal inculpat, Manel Bustos, exalcalde de Sabadell. 4

L’alcalde de Solsona declara al jutjat

JOSEP SALLENT

Enric Barrios, l’home que ha li-derat la recuperació de la forma-ció republicana a Berga després deno obtenir representació en leseleccions del , ha presentat ladimissió. El partit, de moment,no la hi ha acceptat, però Barrioshavia defensat que Impuls no su-mava. La direcció d’ERC ha im-posat l’acord amb una llista a l’em-para d’Ernest Maragall. 14

El pacte ambImpuls posaERC deBerga ensituació límit

LA DIRECCIÓ NACIONAL DELSREPUBLICANS HA IMPOSAT UNPACTE QUE LA SECCIÓ D’ERC ABERGA NO VOLIA

Empresas y sectores

ABC Planta de sal en Súria, Barcelona

Resolución CNMC La empresa actúa de buena fe

Mª J. PÉREZ

La Justicia finalmente les ha dado la razón. En definitiva, las «pasiones» de empresas competidoras por paralizar el negocio de Iberpotash no han pros-perado: «No pueden competir por vía

Iberpotash gana, los «otros» pierden

El dictamen concluye que la firma española no realiza prácticas anticompetitivas

de mercado por falta de calidad o lo que sea, y han acudido a la UE para po-ner en duda algo que aquí las admi-nistraciones han aprobado», decía el propio consejero delegado de Iberpo-tash y presidente de ICL Iberia, José Antonio Martínez Álamo tras conocer el pasado mes de julio que la Comisión Europea expedientaba a España por los permisos concedidos a las minas de potasa de la compañía que preside en la comarca del Bages. El gobierno comunitario consideraba que no cuen-tan con un plan de gestión adecuado para proteger al medio ambiente y la salud humana. Entonces Martínez de-fendía que cada año la compañía in-vierte cinco millones de euros y pue-den garantizar «que ni un gramo de sal va a parar a los ríos», aunque haya voces que digan lo contra-rio.

Bruselas ini-ciaba el expe-diente contra las minas de potasa del Bages a raíz de una queja recibida por el incumpli-miento de esta directiva. Además de la patronal de la sal, Afasal, tabién un abogado retirado de Sallent, Sebastià Estradé.

Ahora la resolución de la Comisión Nacional del Mercado de la Competen-cia (CNMC) llega a la conclusión de que Iberpotash no realiza prácticas anti-competitivas en el mercado y se ha ajustado a todas las exigencias nor-mativas planteadas a la compañía. «Iberpotash ha operado dentro del marco legal vigente y administrativo, por tanto, la empresa ha actuado de buena fe. No se puede acusar a nadie por ajustarse a disposiciones admi-nistrativas, esto es, a la confianza le-gítima de los ciudadanos en las nor-mas vigentes», explican desde la fir-ma española.

Este expediente además llegaba un día después de que la matriz de Iber-potash, ICL, cerrara un acuerdo con la química Akzo Nobel para producir y comercializar la sal que se fabrica en una nueva planta en Súria (Bages) a tal efecto.

Con la actual resolución, Iberpotash retoma con más fuerza si cabe su Pro-yecto Phoenix, que en cualquier caso no había paralizado convencidos de no haber incumplido ninguna norma, para invertir 800 millones de euros en nuevas instalaciones en el Bages has-ta 2050 con el objetivo de seguir extra-yendo potasa como fertilizante y de comercializar la sal que acompaña a su extracción. Un proyecto calificado como el más importante plan indus-trial que ahora se desarrolla en Espa-ña.

MARTÍNEZ ÁLAMO

EMPRESA16

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

EMPRESA

517000

243409

Semanal

364 CM² - 40%

12246 €

16

España

9 Noviembre, 2014

Efecto multiplicador El plan Phoenix supone una gran generación de riqueza y empleo para el territorio

La planta más moderna La factoría que ICL levanta en Súria es tecnológicamente la más avanzada del mundo

Cristalizadores gigantes Uno de los tres cristalizadores de la planta es del tamaño de un edificio de cinco plantas

La multinacional ICL, fabricante mundial de productos basados en minerales naturales y sus derivados, va a estar muy atenta a los «speed date» que se celebrarán del 30 de septiembre al 3 de octubre en Barcelona durante la celebración del salón Expoquímia. La compañía invierte más de 56 millones de euros anuales en proyectos de I+D, tiene casi 500 investigadores en su equipo y a través de la empresa ICL Innovation ha lanzado el programa Open Innovation para la búsqueda y atracción de científicos, académicos y emprende-dores para desarrollar proyectos. ICL está dis-puesta a facilitar apoyo desde las fases iniciales de los proyectos hasta la comercialización.

Multinacional a la búsqueda de alianzas en innovación

Iberpotash Amplía con sal vacuum su mercado global de potasa

JOAN CARLES VALERO

La sal es el petróleo de Cataluña. Pero como ocurre con el oro negro, requie-re de un complejo tratamiento indus-trial para convertirse en un preciado elemento necesario para más de 14.000 aplicaciones diferentes. Además del negocio de la potasa, un fertilizante natural que garantiza buenas cose-chas, la filial ibérica de la multinacio-nal israelí ICL está construyendo una sofisticada planta que entrará en fun-cionamiento en 2015 para tratar el clo-ruro sódico existente en Súria y Sa-llent (Barcelona) y convertirlo en sal vacuum. Esa sal de alta calidad es un componente esencial para medica-mentos, plásticos, la potabilización del agua o la alimentación.

ICL Iberia es uno de los principales proveedores de potasa de Europa, con una producción de un millón de tone-ladas anuales, y también de sal, con 1,4 millones de toneladas, de las que 800.000 son para la industria electro-química y 600.000 para el deshielo de carreteras, hasta el punto de haberse convertido en el principal distribui-dor del sur de Europa. ICL exporta más del 80% de su producción a Europa, Asia, norte de África y el sur de Amé-rica.

Además de la construcción de la que es la planta de sal más moderna del mundo, ICL construirá otra que em-pezará a producir en 2017, lo que su-pone una oportunidad para que las empresas químicas se instalen en la

ICL apuesta por la sal de máxima calidad para la industria química

Con una nueva planta y terminal portuaria, la compañía aspira a ser líder global en sal

misma comarca, en un polígono in-dustrial de 80 hectáreas de superficie que tendrá suministro de una línea de alta tensión de 400 kilovatios. La apues-ta industrial y las notables reservas existentes en la mina y montañas de sal «supone tener producto por mu-chos años», asegura José Antonio Mar-tínez Álamo, presidente de ICL Iberia.

Un aumento de la producción que obliga a mejorar las condiciones de transporte ferroviario y de exporta-ción marítima, ya que en la primera fase se utilizarán 200 vagones de tren cada día del año. Por eso la compañía iniciará las obras de construcción de una nueva terminal en el puerto de Barcelona, preparada para alojar bar-cos de gran calado con los que ampliar su distribución global. Esta infraes-tructura en la que la compañía inver-tirá cien millones, es importante, ya que «debido a la globalización de los

mercados, hoy en día es más barato transportar una tonelada de produc-to en barco desde Barcelona a Brasil que hacerlo en camión desde Súria hasta Zaragoza», señala Carles Ale-mán, responsable del negocio de la sal.

Entre las actuaciones en proceso, está en construcción una rampa de 4,5 kilómetros de longitud, equivalente al túnel del Cadí, para acceder a la explo-tación minera de Cabanasses, a 900 metros de profundidad, lo que facili-ta la extracción, mejora la ventilación y las condiciones de seguridad, ade-

más de posibilitar el descenso de vehí-culos y maquinaria.

La ejecución de la primera fase del Plan Phoenix, el proyecto industrial más importante que se lleva a cabo en estos momentos en España, con una inversión de cerca de 800 millones de euros hasta 2020, comporta la cons-trucción de la planta de producción de sal vacuum más moderna del mun-do, con tres cristalizadores, así como la ampliación y modernización de las actuales instal·lacions industriales en Súria. Este proyecto industrial cata-pultará a ICL Iberia a ser un actor de referencia en el mercado de la sal del sur de Europa gracias a que vamos a aportar producto de la máxima cali-dad, la sal más pura del mundo», ase-gura Martínez Álamo. El máximo eje-cutivo añade que toda la producción de sal la tienen comprometida en ven-tas a todo el mundo, merced al acuer-do de comercialización con la holan-desa Akzo Nobel, que uno de los prin-cipales productores globales.

Con la entrada en servicio de la plan-ta, ICL estará el próximo año en con-diciones de producir sal vacuum, la sal más pura del mercado.

El potente desarrollo industrial conlleva la inversión de cien millones en una nueva terminal portuaria

Empresas y sectores ABC EMPRESA DOMINGO, 28 DE SEPTIEMBRE DE 2014

WWW.ABC.ES/ECONOMIA 29

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

EMPRESA

517000

243409

Semanal

728 CM² - 80%

26679 €

29

España

28 Septiembre, 2014Regió7, 25-12-14

Regió7, 30-12-14

regio7.cat, 19-12-14

ABC, 28-9-14

ta clara apuesta de país», destacó el directivo en un comunicado. Estas declaraciones y la decisión de reactivar las inversiones pen-dientes de ejecutar se producen cinco meses después de que el pre-sidente de la filial española anun-ciara la congelación del proyecto industrial de la antigua Iberpotash con el fin de «valorar» la última sen-tencia del Tribunal Supremo que obliga a la compañía a llevar a ca-bo un plan para restaurar la mon-taña de sal del Cogulló, en Sallent (Bages). La segunda fase del plan Phoenix supondrá la construcción de la nueva terminal de carga en el puer-to de Barcelona con una superficie de siete hectáreas y 14 metros de calado para permitir que atraquen buques con una capacidad de has-ta 60.000 toneladas. Está previsto que la nueva terminal entre en ser-vicio el año que viene. Asimismo, las inversiones también servirán para construir la segunda planta de sal y de una nueva factoría de potasa granular en Súria. El gru-po alcanzará una producción de un millón de toneladas de potasa y 1,5 millones de toneladas de sal va-cuum que comercializará gracias a un acuerdo con Akzo Nobel. H

33 La mina 8 Entrada al pozo de la explotación de ICL en Súria.

El proyecto industrial Phoenix (fé-nix en inglés) de la multinacional israelí ICL ha hecho gala de la cua-lidad mágica de renacer de las ce-nizas que se le atribuye al ave mito-lógica que lleva ese nombre. Cuan-do parecía que las inversiones de 350 millones previstas en el plan habían quedado congeladas debi-do a un serio revés judicial, el con-sejo de administración del grupo reunido en Barcelona ha aprobado reactivar el proyecto. Las nuevas inversiones suman un importe de 280 millones e irán destinadas a la mina de sal de Sú-ria (Bages) y a las instalaciones del puerto de Barcelona. Se trata de la segunda fase de un plan del que ya se habían presupuestado 170 mi-llones en el primer tramo de las in-versiones que tienen como objeti-vo construir una rampa de acceso a la mina Cabanasses, la ampliación de la capacidad de producción y la construcción de la primera facto-ría de sal vacuum. El presidente de ICL Iberia (so-ciedad denominada antes Iberpo-tash), José Antonio Martínez Ála-mo, destacó que la inversión del grupo lo consolida como «el pro-

yecto industrial líder en Catalunya, con una amplia repercusión en to-dos los ámbitos de la economía y del territorio», aunque reclamó un entorno más estable para garanti-zar que el plan puede ejecutarse en los plazos previstos. «Debemos te-ner la certeza que podremos desa-rrollar nuestro proyecto dentro de un marco jurídico y administrati-vo estable y consolidado, sin sobre-saltos que aporten dificultades a es-

A. FUENTESBARCELONA

ARCHIVO / JOSEP GARCIA

PROYECTO INDUSTRIAL EN CATALUNYA

El plan incluye otra terminal de carga en el puerto de BCN para buques de mayor capacidad

ICL reactiva la inversiónLa multinacional israelí desbloquea el plan Phoenix para invertir 350 millones en la mina de sal de Súria y en el puerto de Barcelona H La compañía reclama un marco jurídico estable

DOW JONES NASDAQ FOOTSIE DAX CAC 40 NIKKEI EUROSTOXX

17.612,20 =

4.675,14A+0,30%

6.611,04G-0,30%

9.210,96G-1,70%

4.179,88G-1,50%

17.197,05A+0,40%

3.047,30G-1,90%

La geopolítica vuelve a marcar el pasoAndaban los inversores buscando referencias para acabar con el movi-miento lateral del mercado de las úl-timas semanas para romper la ten-dencia, y, finalmente, la encontra-ron ayer en el conflicto entre Rusia y Occidente. Las tensiones en Ucra-nia volvieron a cobrar protagonis-mo. Algunas informaciones apun-tan a que hay tropas rusas haciendo incursiones en territorio ucraniano. Incluso la OTAN ha advertido sobre esta circunstancia. La geopolítica se convierte de nuevo en argumento negativo para el mercado. Pero tampoco es el úni-co. Los resultados empresariales de la energética alemana eOn estuvie-ron por debajo de lo esperado, lo que se interpreta como un síntoma más de que la economía comunitaria no está funcionando. Así lo ratificó el Banco de Inglaterra, que rebajó las

previsiones de crecimiento e infla-ción, con el consiguiente efecto ba-jista sobre los selectivos europeos. Tampoco los datos macroeconómi-cos que se esperaban esta semana dan motivos de entusiasmo. El ín-dice de producción industrial agre-gado de la zona euro resultó ligera-mente por debajo de lo que había es-timado el consenso de analistas. Y la unanimidad sacionadora por parte de las autoridades de EEUU, Gran Bretaña y suiza a los bancos manipuladores del mercado de cambios arrastró a la baja al sector financiero en Europa. Un índice tan bancarizado como el Ibex 35, en el que cotizan seis entidades financie-ras, no quedó al margen de las pér-didas, que fueron generalizadas en Europa. Al cierre de la sesión cedió el 1,75%, hasta los 10.157 puntos. Sa-cyr, que presentaron resultados, li-deró los descensos del día, con caí-das por encima del 5%. H

El Ibex

ee f m a m j j a s o n d

2013

7000

8000

9000

10000

11000

1200020142014

10.157,310.157,3-1,76%-1,76%

LOS MERCADOS

EL PERIÓDICOBARCELONA

www. Cotización de todos los valores en bolsa.elperiodico.com

TEC. REUNIDAS 38,6500 0,95 -2,11

ABENGOA B 2,8940 0,14 33,00

JAZZTEL 12,7950 0,08 64,48

LOS quE MÁS SuBEN

EuroS %var. %var. año

SACYR 3,1120 -5,95 -17,39

ACCIONA 53,6900 -3,99 28,55

GAMESA 7,5900 -3,45 0,13

BANCO SABADELL 2,0740 -3,13 9,39

IAG 5,2180 -2,94 7,83

OHL 23,1450 -2,92 -21,40

ACS-DRAGADOS 28,8850 -2,76 15,45

LOS quE MÁS BAjAN

EuroS %var. %var. año

un dólar vale

81,65 $79,96 $

Barril de petróleo a un MeS

1,359 €1,485 €1,279 €

Gasolinas

Máximo del díaCierre

Sin plomo 95Sin plomo 98Gasóleo

0,05%0,336%0,528%

525,73 €

BCeInterbancarioeuríbor

Hipotecas175.000 eurOS a 30 aÑOS

Cuota mensual

0,8021 € un eurO vale

1,2467 $

Divisas

Combustible

Precio del dinero

JUEVES30 13 DE NOVIEMBRE DEL 2014

El Banco Santander ha colocado con éxito una emisión de cédulas hipote-carias a 10 y 20 años por un importe conjunto de 3.000 millones de euros. En concreto, el banco presidido por Ana Botín ha logrado colocar 1.750 millones en cédulas hipotecarias a 10 años y otros 1.250 millones a 20 años. Los colocadores de esta opera-ción han sido Barclays, Nomura, Na-tixis y el propio Santander. La emisión del tramo de cédulas a 10 años se ha cerrado a un precio de midswaps más 23 puntos básicos. Los bancos centrales e instituciones ofi-ciales han sido los más activos en las compras, al acaparar el 43%, segui-dos de fondos (35%), bancos (14%) y aseguradoras (5%). Por áreas geográ-ficas, los inversores alemanes y aus-triacos se han hecho con el 25% de la emisión, seguidos de los franceses (14%) y británicos e irlandeses (6%). La colocación de cédulas a 20 años se ha fijado en un tipo de midswaps más 43 puntos básicos, dado que es una emisión a más largo plazo. Ban-cos centrales e instituciones oficia-les, con el 36%, también han sido los más activos en las compras. Esta emi-sión coincide con el nuevo programa del Banco Central Europeo (BCE) de compra de bonos garantizados –cé-dulas– con el que pretende estimular el crédito a empresas y hogares. H

EMISIÓN DE TÍTuLOS

El Santander coloca cédulas hipotecarias por 3.000 millones

EL PERIÓDICOBARCELONA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ECONOMIA

566000

96515

Diario

372 CM² - 35%

4331 €

30

España

13 Noviembre, 2014

Expansión, 13-11-14El Periódico, 13-11-14

ABC, 9-11-14

Regió7DIMARTS, 7 D’OCTUBRE DEL 20148

SOCIETAT BAGES

L’acord entre l’empresa Stradi-varius i els veïns de Cabrianes(Sallent) perquè la factoria puguiampliar la planta que hi ha ubica-da a tocar d’aquest nucli està molta prop. A través de l’Ajuntament sa-llentí –que és qui ha d’acabar apro-vant les modi cacions urbanísti-ques corresponents– la companyiaha traslladat als representants ve-ïnals que es veu de bon ull una so-lució que s’apropi, amb algunsmatisos, a la contraproposta quel’Òrgan Territorial de Participa-ció (OTP) de Cabrianes li va tras-lladar a mitjan agost (vegeu info-gra a).

Un plantejament, el dels veïns,que pretenia evitar l’impacte visualque entenien que provocaria elprojecte previst per Stradivari-us –sobretot per l’alçada d’unasitja–, però permetia un creixe-ment important de les instal.la-cions.

Tant l’alcalde de Sallent, DavidSaldoni, com Lluís Ubach, alcaldepedani de Cabrianes, han con r-mat a Regióque aquesta aproxi-mació és una realitat, però que encap cas «no es pot parlar encarad’acord tancat». Ubach ha mani-festat que «hi ha serrells per re-soldre, perquè aquesta entesa quede moment és una aproximacióverbal s’ha veure re�ectida per es-crit», i perquè «en última instància»és la junta de l’OTP i l’assemblea depoble qui «l’ha de validar».

En tot cas, el plantejament pas-

sa perquè l’empresa pugui cons-truir tres sitges (i no dues, que erael que preveia) en tres parcel·les di-ferents. A canvi, el que es proposaés reduir l’alçària de la nau mésalta, que s’ubicaria més a tocar deCabrianes. L’empresa la voldriade metres, i els veïns parlen derebaixar-la a , tot i que podriaquedar en (és un dels aspectesque estan oberts).

L’OTP i l’associació de veïnsvan donar a conèixer la seva con-traproposta pocs dies desprésd’haver presentat les al·legacionscontra l’aprovació inicial del pro-jecte (vegeu Regió del de ju-liol), que preveu una modi caciópuntual del pla general urbanística la zona afectada per poder-hi en-cabir legalment edi cacions mésaltes que les que preveu la nor-mativa actual. Si hagués prosperataquell primer plantejament l’em-presa hauria pogut construir unanau de metres d’alçària a la par-cel·la est –la més propera a Ca-brianes–, que amb la normativaencara vigent té el topall limitat a, si bé es pot arribar als en ca-sos excepcionals i si la productivitatho justi ca.

Els veïns volen mantenir aques-ta clàusula límit i és com a alter-nativa que van presentar la pro-posta a l’empresa de repartir l’es-pai d’emmagatzematge apro tantaltres parcel·les que hi ha dins elmateix recinte; l’una al sud, justsota la nau central actual, i l’altraal nord, entre la nau central i l’em-

presa Abycer (vegeu infogra es).Són espais que no tenen una nor-mativa tan exigent com el que ésmés proper a Cabrianes, de ma-nera que s’hi poden construir edi- cis més alts. Ara bé, són parcel·lesmés petites que no permeten tan-ta superfície. Aquest és el plante-jament sobre el qual empresa,Ajuntament i veïns estan molt aprop d’arribar a un acord.

De fet, la proposta de Stradiva-rius ja considerava la construcciód’una segona nau de metresd’alçària a la parcel·la sud, que coma mesura compensatòria els veïnsplantegen que pugui assolir els .Així mateix, proposen la possibi-litat de construir una tercera nau,també de metres d’alçària, a laparcel·la nord, on el projecte ini-cial de l’empresa no preveia res. Lafactoria sempre ha prioritzat laubicació de la sitja gran a la par-cel·la més propera a Cabrianesper qüestions d’operativitat i lo-gístiques i, per tant, econòmiques,atès que és l’àrea més propera a lazona de preparació de les coman-des. Tanmateix, l’associació de ve-ïns i l’OTP sempre ha posat de ma-nifest que la diferència de costosentre fer aquesta obra i no fer-la témolt poc pes dins del pressuposttotal de l’empresa. Considerenque amb els espais que ells pro-posen n’hi ha prou per encabir lesnoves àrees d’emmagatzematgeper a roba plegada i penjada quedemana l’empresa, i amb les alçà-ries de metres que diu que ne-

DAVID BRICOLLÉ | SALLENT

Stradivarius acosta posicionsa la proposta de Cabrianesper poder ampliar la planta

L’acord amb què es treballa es basa a repartir l’emmagatzematge en tresparcel·les i no dues i reduir l’alçària que vol l’empresa per a la nau principal

ÀMBIT D’ACTUACIÓ

Depuradora

Nau centralStradivarius

Nucli urbàde CabrianesPolígon

industrialBerenguer

La Corbatera

Eix del Llobregat

32 m d’alçària

Proposta inicial de Stradivarius

22 m d’alçària

Depuradora

Nau centralStradivarius

Nucli urbàde CabrianesPolígon

industrialBerenguer

La Corbatera

Eix del Llobregat

Contraproposta que feien els veïns

32 m d’alçària

22 m d’alçària

32 m d’alçària

Font: OTP i Associació de Veïns de Cabrianes JORDI CIRERA/BETH PADRÓ

L’Associació Comarcal d’Em-presaris del Berguedà (ACEB) i ladelegació comarcal de la Cam-bra de Comerç de Barcelona, jun-tament amb una representaciód’empreses, van fer públic ahir elseu «ple suport» al projecte decreixement (pla Phoenix) queIberpotash planteja a la conca mi-nera del Bages.

Els representants de l’empresa-riat berguedà posen en relleu queel pla Phoenix és un projecte de talenvergadura que «el converteixen un projecte de país, que tambéafecta el Berguedà per la seva pro-ximitat geogrà ca amb empreses

que aporten professionalitat alprojecte i que poden donar-li su-port socialment».

També subratllen que «reverteixmolt positivament al Bages i a laCatalunya Central pels llocs detreball que generarà i pel desen-volupament de les infraestructu-res logístiques». En aquest sentit,remarquen que una «conseqüèn-cia indirecta d’aquesta inversió ésel tren de mercaderies d’amplede via europeu» que hauria deconnectar Súria i Sallent amb elport de Barcelona i el futur corre-dor del Mediterrani, i aproparaquesta via de comunicació tanimportant al Berguedà.

REDACCIÓ | SÚRIA

L’empresariat berguedà diuque els plans d’Iberpotashsón «un projecte de país»

ANUNCI D’INFORMACIÓ PÚBLICA

Procediment: Gestió Urbanística. Procediment d’expropiació per taxació conjunta.Tràmit: Informació pública pel termini d’UN MESNorma Jurídica: Art. 113.a) del D. Leg. 1/2010, de 3 d'agost(TRLUC).Expedient: EG 393/2014.Òrgan: Junta de Govern LocalData aprovació inicial: 23 de setembre

Text:S’exposa al públic pel termini d’UN MES, comptat des de l’endemà de la seva inserció en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en un diari d’informació general, a la pàgina WEB i al Tauler d’Anuncis Municipal, el projecte d’expropiació per taxació conjunta de les finques situades en sòl no urbanitzable, necessàries per a l'execució de les previsions del planejament vigent, consistent en la realització de les obres del sistema general viari – VIA VERDA de Navàs al Mujal, per a què totes aquelles persones interessades, puguin examinar-lo a la Secretaria Municipal i formular les observacions i reclamacions que creguin adients, especialment en allò que fa referència a la titularitat o valoració de llurs respectius drets.De conformitat amb allò que disposa l’article 211 del Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, les persones titulars de béns i drets afectats poden formular durant aquest període d’informació pública, el seu propi full d’apreuament.La qual cosa es fa pública per a donar compliment a allò que disposa l’article 113.a) del Decret Legislatiu 1/2010, del 3 d'agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya.

Recursos:Aquest és un acte de tràmit, no posa fi a la via administrativa i no és susceptible d’impugnació separada. Tanmateix, es podrà interposar qualsevol recurs que es consideri ajustat a dret.

Navàs, 2 d’octubre de 2014

Jaume Casals i CióAlcalde - President

Regió7, 7-10-14

Regió7, 4-9-14

DÁRSENA NÁUTICAPáginas 4 y 5

®

INTER TRANSPORTRevista Semanal

de TransporteInternacionaly de Logística

NAUTIC PRESSRevista

de Náutica Deportiva

PORT NEWSPAPERRevista Internacional

del Transporte,Logística y

Comercio Exterior

TRAVELPORTRevista de

Viajes y Turismo

DIARIODEL PUERTODE BARCELONA,LOGÍSTICA YTRANSPORTEINTERNACIONAL

FUNDADO EN 1948Depósito Legal: 9022.1958

Diario Marítimas, S.A.Passeig de Colom, 24Tels. 93 301 57 49 - 93 301 55 1693 317 23 12Fax: 93 318 66 45 - 93 302 17 7908002 BARCELONAhttp://www.men-car.come-mail:[email protected]

Suscripción anual: 286 c

Precio: 1 c

Jueves 8 DE ENERO DE 2015

Nueva Época. Año 39 nº 8.950

Iberpotash inicia los trámites para construir su nueva

terminal de potasa en el puerto de Barcelona

El puerto de Amberes cierra

el 2014 con un récord de

tráfico de mercancías

La Naval construirá dos

dragas de succión para la

holandesa Van Oord

Página 12 Página 2

La próxima

semana se

reúne el jurado

para elegir el

merecedor del

galardón

«Lingote de

Plata Barcelona

Port 2014»

Recoil y Valencia Central de Compras firman un acuerdo para permitir

ahorros en combustible a los transportistas autónomos de contenedores

Página 3

Página 2

Fernando Ródenas, director Comercial de Recoil, y Álvaro Ortiz, presidente de Valencia Centralde Compras, firmaron el acuerdo

Página 3

Página 5

Página 4

Página 4

Las instalaciones del muelle Álvarez de la Campa supondrán

una inversión de más de 100 millones de euros

� La Barcelona World Race

pone rumbo hacia el Sur

� El mercado de embarcaciones

de recreo se mantiene con un

crecimiento medio del 10%

� Simulacro en Port Ginesta

Render del proyecto de la nueva terminal de Iberpotash en el muelle Álvarez de la Campa

© Photo Gilles Martin-Raget / Barcelona World Race

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PUERTO

Lunes a viernes

595 CM² - 70%

1703 €

1,3

España

8 Enero, 2015

Regió7, 27-1-15

La Plataforma de Suport a laMineria i l’Activitat Industrial delBages, Promineria, vol fer arribaral Parlament Europeu la necessi-tat que Iberpotash pugui tirar en-davant el seu projecte Phoenixd’ampliació i expansió de la mi-neria al Bages. Amb aquest ob-jectiu, representants de l’entitatvan reunir-se amb l’eurodiputatRamon Tremosa (CiU), per de-manar la seva col·laboració perquètransmeti aquesta demanda.

Fonts de Promineria han expli-cat que aquesta trobada «és un pri-mer pas per obrir la porta cap a Eu-ropa i traslladar els objectius delnostre projecte en un front des d’onens poden arribar moltes solu-cions però, perquè així sigui, cal ex-plicar amb claredat què repre-senta l’activitat, no només per a lacomarca del Bages, sinó també peral conjunt d’Europa». Durant latrobada, en la qual van prendrepart el president i el secretari dePromineria, Esteve Pintó i Joan Ra-mon Perdigó, Tremosa va dir queel primer pas serà una visita d’ellmateix al dipòsit de sal del Cogu-lló, per a la qual encara no s’ha �-xat data.

REDACCIÓ | MANRESA

Promineria vol fer saber a Europa laimportància delprojecte Phoenix

L’Ajuntament de Sant Vicenç deCastellet iniciarà el proper de fe-brer la urbanització de la plaça Cla-vé, sector on s’ha construït el cen-tre cultural que té com a elementcentral la futura nova biblioteca.Un equipament que es preveu in-augurar i posar en funcionamenta �nal del mes de març.

La plaça és un dels punts neu-ràlgics del municipi, per la sevacèntrica ubicació i dimen-sions –uns . metres quadrats–i perquè, entre altres activitats,acull cada divendres el mercatambulant. Tanmateix, des de faanys pateix un evident estat de de-teriorament ja que la superfí-

cie –feta de llamborda– presentaenfonsaments en diversos punts,motivat tant pel moviment que hiprovoca el pas continu de cotxescom també la pressió de les arrelsdels arbres que hi ha situats al cen-tre de l’espai.

La urbanització permetrà dei-xar el ferm en bon estat i en un solnivell. El projecte preveu una ac-tuació senzilla i de condiciona-ment, que consistirà en una ele-vació del ferm a la mateixa alçadade les voreres (que es faran noves)per tal que la plaça quedi comple-tament plana. A més, se substitu-iran les llambordes per una su-perfície d’asfalt que combinaràfranges amb els colors corporatius

de l’Ajuntament (gris i vermell), al-hora que s’eliminarà l’espai méselevat que hi ha actualment entreels arbres del centre de la plaça, quees mantindran tots cinc.

El termini d’execució és d’unescinc setmanes i és previst que lanova plaça estigui a punt a meitatde març, dies abans de la inaugu-ració o�cial de la nova biblioteca(prevista per al d’aquell mes),batejada amb el nom d’Espai Ate-neu. El projecte, que té un pressu-post d’execució de . euros,s’ha adjudicat a l’empresa Artífex,

que ha ofert com a millora el so-terrament dels contenidors.

Les obres, però, obligaran a tras-lladar el mercat municipal delsdivendres durant les properes set-manes al Passeig Francesc Macià.El trànsit també hi quedarà prohi-bit –tot i que quan s’acabin les ob-

res s’hi podrà tornar a circular– i laparada de taxis es traslladarà al car-rer Creixell, tal i com es fa habitu-alment els divendres. En paral·lel,s’habilitaran carrils d’entrada i sor-tida als domicilis i als comerços pera la càrrega i descàrrega.

D’altra banda, la biblioteca mu-nicipal tancarà les portes a partir dedilluns de la setmana vinent ambmotiu dels treballs previs al trasllata les noves dependències del cen-tre cultural de la plaça Clavé, queja està totalment construït peròpendent d’equipar.

REDACCIÓ | SANT VICENÇ DE CASTELLET

Sant Vicenç posaràen marxa la reformade la plaça Clavé aprincipi de febrer

El projecte preveu asfaltar el que ara és unasuperfície de llamborda i que tot l’espai quedial mateix nivell que les voreres

Regió7DIMARTS, 27 DE GENER DEL 20158

SOCIETAT BAGES

La plaça presenta actualment una imatge força malmesa pels bonys i les llambordes que hi ha aixecades

ARXIU/A. REDÓ

D’esquerra a dreta, Esteve Pintó, Ramon Tremosa i Joan Ramon Perdigó

PROMINERIA

Les obres obligaran atraslladar el mercat ambulantque es fa els divendres a laplaça al passeig Francesc Macià

AnunciAnunciAnunci

ANUNCI D'EXPOSICIÓ PÚBLICA

La Junta de Govern Local en sessió que va tenir lloc el dia 20 de gener

de 2015 aprovà provisionalment l’establiment de les tarifes del preu

públic aplicable al llibre catàleg “Valentí Gubianas, 20 anys”.

De conformitat amb allò que preveuen l'article 49, b) de la Llei 7/1985

de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, i l’article 178.1 del

Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de

la llei municipal de règim local de Catalunya, l'expedient aprovat

provisionalment estarà exposat al públic durant trenta dies, comptats

a partir del següent al de la publicació d'aquest anunci al Butlletí Oficial

de la Província, dins els quals els interessats podran examinar l'expedient

i presentar-hi les reclamacions que considerin oportunes.

Manresa, 22 de gener de 2015.

L'ALCALDE,

Valentí Junyent i Torras

ANUNCI

El Ple de l’Ajuntament de Manresa, en sessió del dia 18 de desembre de 2014, va adoptar, entre d’altres, l’acord següent:

"Primer. APROVAR INICIALMENT la modificació de l’Ordenança reguladora de les autoritzacions de terrasses de restauració i el seu mobiliari a l’espai públic, en el sentit d’incorporar un segon paràgraf a l’article 2.a), modificar la redacció de l’article 2.c), afegir a l’art. 3 un primer paràgraf -el qual esdevé l’art. 3.1- i un nou apartat -el qual esdevé l’art. 3.2.f)-, així com també modificar la Disposició Transitòria segona.

Segon. APROVAR EL TEXT REFÓS de l’Ordenança reguladora de les autoritzacions de terrasses de restauració i el seu mobiliari a l’espai públic, incorporant les modificacions aprovades en l’acord anterior, segons el text adjunt.

Tercer. SOTMETRE A INFORMACIÓ PÚBLICA aquests acords i el Text Refós de l’Ordenança reguladora de les autoritzacions de terrasses de restauració i el seu mobiliari a l’espai públic, per un termini de trenta dies, a comptar des de l’última publicació en el butlletí o diari oficial, a fi que s’hi puguin presentar al·legacions i suggeriments, mitjançant la inserció dels anuncis corresponents al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, al diari Regió7 i al tauler d’edictes de l’Ajuntament.

Quart. DISPOSAR que si no es formula cap al·legació, reclamació o suggeriment durant el termini d’informació pública, l’acord d’aprovació inicial esdevindrà definitiu, tal com estableix l’article 178.1 c) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril de 2003, que aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.”

El text de l’ordenança es pot consultar a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (pl. Major núm. 1, planta baixa), en l’horari següent:

Horari general:De dilluns a dijous de 8.30 a 18 h i divendres de 8.30 a 15 h.

Horari d’estiu:De l’1 al 31 de juliol i de l’1 al 15 de setembre:

de dilluns a dijous de 8.30 a 17 h i divendres de 8.30 a 14 h.De l’1 al 31 d’agost: de dilluns a divendres de 9 a 14 h

També es pot consultar a la web municipal: www.manresa.cat

El que es fa públic per a coneixement general.

Manresa, 22 de desembre de 2014

L’alcalde presidentValentí Junyent Torras

AnunciAnunciAnunci

ICL IBERIA MAGAzINE

21

Page 22: ICL Iberia Magazine

Les visites a ICL Iberia Súria i Sallent continuen. La Direcció General d’Energia i Mines de la Generalitat, encapçalada per Pere Palacín, ha visitat aquesta tardor les obres en execució de la primera fase del Pla Phoenix (1). D’altra banda, el director general de l’Agència catalana de l’Aigua, ACA, Jordi Agustí

Vergés, va visitar la mina de Cabanasses de Súria el passat octubre (2).

Grups d'interèsUn grup de més de deu persones, tots ells suriencs residents o bé de fora vila van poder fer una completa visita a les obres de construcció de la planta de sal vacuum, compactat i flotació, a banda de les instal·lacions de fàbrica a Súria. Els visitants formaven part d’una activitat del programa de desenvolupament local, Súriaacció, que consistia en conèixer de prop les principals empreses de la zona (3). També han visitat les mines de Cabanasses i Vilafruns un grup de geòlegs i enginyers de mines, tots ells professors d’universitats de Polònia (4).

Mitjans de comunicacióPel que fa als mitjans de comunicació, destaquen les visites d’un equip de TVE (5), i de l’equip de la delegació de TV3 a la Catalunya Central, format pel càmera Ferran Prat i la periodista Núria Bacardit (6).

1

4

63

2

5

22

ENS VISITEN

Page 23: ICL Iberia Magazine

1.2.3.4.5.6.7.8.9.

10.11.12.13.14.15.

HORITzONTALSEslògan d'ICL que traduït vol dir "on ens portin" les necessitats (4 paraules)Tu, si fossis anglès / El correu d'un americà / Embarcació esportiva / Mossèn jueu / VocalMineral valuós / Revestiràs una cosa amb una capa de color / Llaminadura Persona que treballa en un molí / "... and evory", cançó de Paul McCartney i Steve Wonder / Crit de dolor castellà / Ella Reproduïts per impressió / Consonant de 90 graus / Al revés, germà gran / PersonalitatNeó / Dintre en anglès / Éssers sobrenaturals que surten de làmpades / Cantant de "Someone like you" / RodonaGran turisme dièsel / Mina del grup que està a Anglaterra / Regió de relleu kàrsticPrengui alguna cosa / Níquel / Ell, en francès / Terminació del braç / Quasi nom de noia Equip de treball que va en el mateix torn / Llicenciat / El qui mana / Apèndixs que surten de la definició anteriorEst / Plataforma amb rodes que es fa servir a les mines per baixar material / Veu per parar el cavall / Cantant de "Chandelier"Per sota del grau de calor normal / Peces metàl·liques per obrir panys / Nota musical / Sola en el seu gènereMunicipi de la comarca del Solsonès / Un pal / Assassí a sou / La germana de la meva marePlata / Discurs del mossèn / Rovelló, fora d'aquí / La ràdio de Justo MolineroNo vestida / Dona que té fam / Interjecció de dolor / Dansa d'AragóGuerra santa dels musulmans / Material pulverulent que, amb l'aigua, endureix. Grup musical de Saragossa

VERTICALSGran presentador de la Sexta / Proverbi Aparell que compta les hores de funcionament de les màquines / Expressi alegria amb la caraEuropi / Disc de llarga durada / Tomba megalítica / Interjecció que denota sorpresa Radi / Com es coneix col·loquialment l'equip de la Pirinaica de Manresa / Fulles que es mengen amb patates / Vocal Títols d'honor donats als cardenals / Llegeix en anglès Es mogués d'un lloc a un altre / Litre / Al revés, coalició política catalana / Rutherfordi Element químic no metàl·lic present a l'aire / Gastròpode sense closcaNom de lletra / Ciutat a la que va cantar Bosé / Oficina municipal d'informacióElectró / Nota musical / Nord-est / Peces cúbiques que es fan servir per jocs d'atzar / AmericiEn castellà, travieso / Exministra de Cultura amb Zapatero, famosa per una llei que porta el seu nomEn castellà, sense sal / Grup català que va fer famós el "Boig per tu" / Sud / Blau verdTarragona / New England / Fins i tot s'ha colat aquí i s'ha fet la foto aquest petit / TeTesla / En castellà, convoqueu una persona / Vocal / Nau que construí NoèDiari en català / Al revés, preposició / Així es deia ICL Súria abans del 1982 / ÀviaQue fa karate / Partit polític espanyol d'esquerres / Luminància / MetrePàgina web per comprar i vendre / Nota musical / Folclòrica entre reixesPrefix que denota negació / Escriptor amb imaginació, de nom Jules / Dos romans / AuPrimer número / Diminutiu d'Elisabeth / En castellà i al revés, asáltalosProducte que sortirà de la nova planta de tractament / Producte d'ICL que ens dóna de menjar / Dany

SOLUCIÓMots encreuats núm. 13

CRU

CIEN

CREU

ATS

Jesú

s M

igue

les

1. 3.2. 4. 5. 6. 8.7. 9. 10. 11. 13.12. 14.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

15.

15. 17.16. 18. 19.

1.2.3.4.5.6.7.8.9.

10.11.12.13.14.15.16.17.18.19.

ICL IBERIA MAGAzINE

23

Page 24: ICL Iberia Magazine