liniasantmarti 45

barcelona

redacció: 93 624 25 17- [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

líniasantmartíPublicació quinzenal · 24 d’abril de 2014 · Núm.45 · www.liniasantmarti.cat

El Poblenou pàg 12El primer temple taoistade tot Europa s’instal·laa una nau del barri

Besòs-Maresme pàg 14Impulsen un Lip Dubper fomentar l’orgull debarri i trencar estereotips

Educació pàg 12Un centenar de nens de P3no tenen plaça al Poblenou

Cultura pàg 10El districte es bolca ambla celebració de Sant Jordi

La banda mar de l’anell de lesGlòries té els dies comptats

Les obres d’enderrocament, que han obligat a traslladar algunes escultures de la plaça, avancen a bon ritme pàg 10

Torna la Feria de Abril

pàg 3

El Fòrum acull a partir de demà la tradicional festa andalusa

Entrevista pàg 17Recasens: “El comerçpodrà aprofitar encaramés el turisme”

La Mar Bella pàg 21Maria Vasco apadrina el Comitè d’Atletisme del Consell de l’Esport Escolar

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 24 abril 2014líniasantmartí.cat

3 | En Portada 24 abril 2014 líniasantmartí.cat

Els aires del sud a Catalunya» El districte de Sant Martí acull a partir de demà divendres la 43a edició de la tradicional Feria de Abril» Un total de 25 entitats andaluses de tot el país col·locaran les seves casetes a l’esplanada del Fòrum

Flamenc, alegria, peix fregit iduende. La Feria de Abril de Ca-talunya ja escalfa motors perencendre els llums del pòrticd’entrada al Real –de 18 metresd’alçada– demà divendres a par-tir de dos quarts de 10 de la nit,i mantenir-los encesos fins alpròxim 4 de maig. Una setmanafarcida d’activitats i festa queportarà a l’esplanada del Fòrumla cultura del sud i l’esperit del’andalusisme català.

Enguany la fira comptaràamb 53 casetes, de les quals 25 es-taran ocupades per entitats cul-turals andaluses de tot el país. “LaFeria de Abril és una festa quedestaca una cultura que tots elscatalans valorem molt positiva-ment”, va assegurar l’alcalde Xa-

vier Trias durant la presentaciódel cartell oficial de la fira el pas-sat dia 15 d’abril, que enguanyarriba a la seva 43a edició. El car-tell de l’acte, creat per l’artista bar-celonina Elisenda Llonch, mostra

una parella ballant sevillanesamb les edificacions emblemàti-ques de la ciutat de Barcelona defons, “una fusió d’imatges, ontots els elements estan en movi-ment”, va explicar Llonch durantla presentació.

L’acte de presentació del car-tell va comptar amb la presència

del regidor de Presidència i Te-rritori, Jordi Martí, de l’alcalde deSant Adrià –on se celebra unapart de la fira– i del president dela Federació d’Entitats CulturalsAndaluses a Catalunya (FECAC),Daniel Salinero, que viurà la sevaprimera fira com a president,després de la polèmica dimissióde l’anterior president, Francis-co García Prieto, després de 28anys al capdavant de l’entitat.

REORDENACIÓ DE LA FIRAPerò no és aquesta l’única nove-tat de la Feria de Abril de Cata-lunya 2014. Per a aquesta ediciós’ha decidit fer una reordenació afons de l’espai. En concret, un delsaspectes que aportarà aquestcanvi serà la diferent col·locacióde les parades dels partits polítics,separades de la resta. Per altrabanda, enguany només el PSC, elPP i Ciutadans seran presents ala Feria de Abril. El recinte firal

del Fòrum ocupa 95.000 me-tres quadrats, dels quals 55.000corresponen al Real –on es tro-ben les casetes de les entitats, leszones de restauració i els espaiscomercials–. Els restants, 39.000

metres quadrats, es destinaran al’anomenat Carrer de l’Infern,on estaran ubicades les atraccionsde la fira, un total de 105 aparellsdels quals podran gaudir els vi-sitants. L’organització estima quel’aforament màxim puntual delrecinte pot arribar a les 25.000persones.

Aquesta celebració rebrà en-guany una subvenció de 70.000euros per part de l’Ajuntament,i també ha rebut el suport de l’A-juntament de Sant Adrià de Be-sòs, de la Diputació de Barcelo-na, de la Generalitat i de la Jun-ta d’Andalusia.

La 43a edició de la Feria deAbril de Catalunya posarà moltd’èmfasi en els grups i quadres dedansa locals que durant tot l’anycol·laboren amb les entitats decultura andalusa en terres cata-lanes, després de la polèmicaper l’augment d’estils musicalsaliens a la festa que ha patit la firaen els últims anys i les queixesper part d’alguns visitants enaquest sentit.

Segons els organitzadors de lafira, la FECAC i la Fundació FE-CAC, aquesta celebració vol con-solidar-se enguany com un puntde trobada entre tots els catalans,sigui quin sigui el seu origen.

F. Javier RodríguezBESÒS-MARESME

Imatge d’un moment de la Feria de Abril de l’any passat (esquerra) i cartell oficial (dreta). Foto: Arxiu CERCAT i Ajuntament

El recinte de la Feriade Abril al Fòrumocuparà 95.000 metres quadrats

El cartell oficial dela fira és obra de

l’artista barceloninaElisenda Llonch

24 abril 2014

Districte| 4

líniasantmartí.cat

El Districte de Sant Martí ha con-clòs recentment el procés de par-ticipació sobre l’edifici d’equipa-ments que es preveu construir alsolar situat a la cruïlla dels carrersdel Concili de Trento i el carrer delTreball, que es troba darrere de lacaserna de policia de la Verneda.S’han fet tres sessions durant eldarrer mes, en les quals els veïnsi les entitats de Sant Martí de Pro-vençals han formulat propostes al’Ajuntament de Barcelona.

“Les sessions han estat coor-dinades pel Comissionat de Par-ticipació. La primera jornada vaser més expositiva i, tant enaquesta com en la segona, les en-titats es van agrupar per grups detreball. Durant la tercera sessióes va a arribar a una sèrie de con-clusions i es van posar en comúper fer la proposta final”, expli-

ca a Línia Sant Martí DavidAbelló, Conseller Tècnic del Dis-tricte de Sant Martí.

ESCOLTAR ELS VEÏNSDurant el procés participatiu,les entitats del barri van fer unallista d’equipaments que creiennecessaris. “D’aquesta llista en vasortir una biblioteca, equipa-ments per a joves, un arxiu his-

tòric de Sant Martí, un espai po-livalent, una escola bressol i uncentre de dia per a la gent gran,entre d’altres propostes”, expli-ca Abelló. Tot i les demandes veï-nals, l’Ajuntament remarca quehi ha alguns equipaments que no

són competència del consistori ialtres que s’han descartat per mo-tius tècnics.

“Ara s’elaborarà un informeque ens passaran, i nosaltres en-carregarem el projecte a BIMSA”,assegura Abelló, el qual afegeixque “dins dels condicionants tèc-nics del solar, es faran els equi-paments que es pugui amb el mà-xim consens possible”. El juny, elConsell de barri farà públics elsusos que finalment tindrà el nouequipament.

ALTA PARTICIPACIÓ I CONSENS“Estem contents amb la partici-pació, ja que hi han assistit propde cinquanta entitats. A més,s’ha arribat a un ampli consensentre totes les associacions del ba-rri de Sant Martí de Provençals”,afirma Abelló, que posa especialèmfasi en el fet que l’Ajunta-ment de Barcelona “hi ha inter-vingut molt poc”, ja que “hi éremper escoltar, hem deixat el màximde llibertat possible”.

Un edifici fet a mida pels veïns» Acaba el procés participatiu per decidir el futur de l’immoble situat a prop de la caserna de la Verneda» Fins al mes de juny no es presentaran oficialment els usos definitius que tindrà el nou equipament

URBANISME4Els nous equipa-ments del Districte de Sant Mar-tí s’encabiran al solar que hi haal darrere de la caserna de poli-cia de la Verneda. Per aquest mo-tiu, l’Ajuntament de Barcelonahaurà de condicionar el nou edi-fici a les especificitats de la loca-lització dels terrenys al barri.

“El fet que hi hagi una co-

missaria molt a prop fa que no espuguin construir segons quinsequipaments o realitzar segonsquines actuacions”, explica Da-vid Abelló. “Com que no es trac-ta d’un solar normal i corrent, elterreny està condicionat per l’e-difici que té al costat”, conclou elConseller Tècnic del Districtede Sant Martí.

Al costat d’una comissaria

Solar on s’edificaran els nous equipaments municipals del districte. Fotos: Google Maps

La biblioteca, l’arxiui el casal, alguns dels

serveis demanats

RedaccióSANT MARTÍ

Societat | Acollir els serveis més necessarisEl regidor del Districte de Sant Martí, Eduard Freixedes, ha destacat

recentment que el nou edifici municipal projectat al barri “ha d’acollir els serveis més necessaris per al barri i donar resposta a les demandes dels veïns

i de les entitats prioritzant les necessitats socials per assolir més benestar”.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 24 abril 2014 líniasantmartí.cat

| 6Opinió24 abril 2014líniasantmartí.cat

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

@JordiArmenteras: Marta Rovira des-col·loca Rajoy i Soraya Sáenz saludant-losi donant-los la mà. Això tampoc passa maial Congrés espanyol.

@maitefernandezf: “Los gitanos tenemosun país que es el mundo, pero nos faltaesta cohesión social e inclusión en él”. #DiaPobleGitano.

@rubenuria: Este Barça le ha dado mu-cho al fútbol, no parece justo cebarse, perosi desea seguir en la élite, necesita au-tocrítica y humildad.

Fa temps que vull escriure perquècada dia al·lucino més amb cosesque sento a la tele. Sembla que labandera catalana ja no sigui la se-nyera, que sigui l’estelada. Que elscatalans vivim immersos dins d’unambient d’hostil entre catalans detota la vida i “nous” catalans. ERCdient que Catalunya serà inde-pendent o no serà, el PP dient quedefensaran la integritat d’Espanyaa tota costa, fins i tot si cal trauranels tancs, CiU que sí o sí es fa el re-ferèndum... A mi em sembla totuna pel·lícula de mal gust. Però elsdies passen i jo continuo sense fei-na i ja no cobro l’atur, la sanitat ésde pena, i l’educació pública i gra-tuïta és una utopia... Però, men-trestant, ERC passejant la bande-reta, com si amb la bandera jo po-gués arribar a final de mes, o po-gués escalfar un plat de menjar perpoder dinar calent, o pagués els lli-bres de text del meu fill. Insinuenque hem de morir per defensar untros de roba? Jo sóc català com elque més, però si us plau, baixeu ala terra i poseu-vos a treballar, si-gueu seriosos, rigorosos i sensiblesamb les persones.

4Peus a terraper Marc López

El 8 d’abril, els tres diputatscatalans van ser molt i moltprudents a l’hora d’exposar elsseus arguments per demanarel traspàs de la competènciaper fer el referèndum i l’actitudque van tenir durant la sessiódel Congrés. M’imagino quetots tres estarien pensant men-tre escoltaven les intervencionsdels altres partits: I per què noparlem de República i que ensvolem treure de sobre una mo-narquia obsoleta, que no éspresentable?

Què hem de dir d’un exèr-cit, garant de la unitat d’Es-panya segons la Constitució,que nosaltres no volem tenir?Per què no deixem als dipu-tats del PSC en evidència pervotar en contra de la nostraproposta? Els diem que volemun diàleg entre iguals i no desuperior a inferior? Com po-dríem dir- li “cul d’olla” a lasenyora Rosa Díez sense quees notés gaire? Què els diríemals diputats, que van aplaudirfervorosament, al final de la

sessió? Com dir-los a totaaquesta bona gent que ja hanfet tard i que tot això d’avui ésun pur tràmit? Perquè no ensaixequem i fotem el campd’una vegada quan ens tocaaguantar un devessall de fan-farronades? Amb quina caraens hem de quedar quan men-teixen, desafien i ens menys-preen? Ens mosseguem lallengua o deixem anar tot elque ens omple el pap? I si ensposem unes plomes al cap ifem el ball de la pluja? Anemal logopeda perquè no se’nsnoti l’accent català?

Les fronteres territorials estraspassen com si res, les queno hi ha manera de traspassarsón les ideològiques! Parlem deprincipis democràtics i no delegalitat! Ens estimen tant, queamb l’abraçada ens escanyen!Ara que ETA ha plegat, que-dem nosaltres com a cap deturc! Som aquí com a ciutadansde Catalunya i no com a súbditsd’Espanya! KEEP CALM? Pot-ser massa!

#AquestAnyTampoc#QueN’Aprenguin!

4Van ser prudentsper Jordi Lleal

#DiaPobleGitano

Dissabte 5 d’abril vaig estar apunt de desviar-me amb el cafèmatutí en llegir que el prèmierespanyol, Mariano Rajoy, deia,segons un diari d’abast estatal:“la sang de catalans i espanyolsestà mesclada. Catalans i espa-nyols tenim la mateixa sang”.No em vaig desviar, però se’mva glaçar la sang a les venes.

D’alguna manera em va re-afirmar en la teoria –que hesostingut certes vegades– que,mentre el catalanisme, òbvia-ment, no és ètnic, l’espanyo-lisme sí que ho és. Que elcatalanisme no és ètnic ve de-mostrat per la quantitat de per-sones d’orígens diversos ques’hi apunten. Hi són els quetenen llinatges catalans, peròtambé els que en tenen d’espa-nyols. I, ara, també, els d’altresmoltes procedències. Com deiaun conegut líder independen-tista català, “a la meva llistaelectoral hi havia el presidentde la penya del Barça i el de lapenya del Madrid del meupoble”. I hi eren a parts sem-

blants els que tenen el catalàcom a primera llengua, els queel tenen com a segona i aquellsque encara estan en procés d’a-prendre’l, o fins i tot que no ensaben gens.

Al catalanisme li és ben iguald’on sigui la sang. En tenim d’a-fricana, ja que no sempre hihavia hagut una fèrria fronteraentre el nord i el sud de la Me-diterrània. I en tenim de sici-liana, i d’italiana, i d’andalusa, id’occitana, i de llombarda, i deragusea… i avui ja de pertot elmón. A què ve, ara, aquesta co-llonada de la sang?

Sentir Rajoy m’ha sonat a“limpieza de sangre”, “Dia de laRaza”, i totes aquestes sinistre-ses. Cada dia em sorprenenmés, les actituds dels nostresveïns. Però, si no en tinguessinde ben raretes, no haurienpogut escollir com a presidentdel govern un personatge queapel·la a la sang per intentarmantenir la unitat de l’Estat.Hem fet un altre viatge en eltúnel del temps.

per Bernat Joan

4Sang de la seva sang...

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Martí no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniasantmartí.cat Dipòsit legal: B.11298-2010

| 8Envia’ns les teves cartes a: [email protected] abril 2014líniasantmartí.cat

4Caldrà que fem política

Opinió en 140 caràcters

@MireiaMiquel: Què bé li va a Rosa Díezsortir a parlar d'això. És un 99% de la sevacampanya electoral. Com peix a l'aigua.#Congrésespanyol.

@neusmunte: Unanimitat al @parlament_cat.Creació d’una comissió d'estudi de la transiciócap a la @ReformaHorària. Bona feina @fa-bianmohedano i molts altres!

@maldinisport: Se puede dudar del es-tado de forma de algunos jugadores, perode lo que no se puede dudar es del estilode este Barcelona. Eso jamás.

Un diari obert

Digueu-me paranoic si voleu. I que nose m’atabali el galliner, però hi ha unrum-rum que mireu… em fa tenir unacosa per dins, un no sé què tinc… ja hodeia aquell que la paranoia és la menysdolenta de les malalties mentals. Peròquè voleu que us digui? Res? Voleu quecalli? Doncs no. Ho sento però el verbcallar no existeix en el diccionari Sa-valls-Realitat, Realitat-Savalls.

A la vida hi ha “marcadors”. Sí, sí…com quan vas al metge a que et com-provi això o allò altre i et destrueixen to-tes les teves intimitats. El que busquensón “marcadors” per tal de prohibir-teel que més t’agradi mentre intenten pre-veure el mal del que has de morir –comtothom–. Les dones –que com deia enCapri són molt més intel·ligents que elshomes– són les mega-expertes mun-dials de la visió lateral a la recerca de“marcadors”.

Sento revelar als lectors masculinsun secret de calibre similar al d’“els reissón els pares”: Elles ho saben! Ho sa-ben abans. No cal que us escarrasseuamb flors i llaminadures, amb amabi-litats desfermades, amb sortides deguió i seguiment dels consells del Cos-mopolitan per crear l’ambient ade-quat… Sigui perquè teniu necessitat ur-gent de completar l’acte matrimonial,sigui perquè heu convidat a quatrebrètols a casa a veure la Champions pelPlus sense tenir en compte que el ma-teix dia hauríeu d’anar a sopar a cal so-

gre… tant li fot! Elles ja ho saben! Quecom va dir la Chenoa: “cuando tú vasyo vengo de allí, cuando yo voy todavíaestás aquí”.

Me n’he anat per les branques, ja hosé… però és que tinc aquest rum-ruma l’estomac… que em fa anar a buscar“marcadors”, i donada la meva predis-posició natural de veure només allò queem plau, recorro a la saviesa en l’anà-lisi de la realitat que em proporciona elbisturí de l’observació que m’han en-senyat a fer servir les dones que m’hanenvoltat al llarg de la vida, i particu-larment la senyora Savalls.

Jo no vull destrempar ningú… peròposeu-vos com us doni la gana, que sien Duran fot setmanes que no piula encontra és que ens ha fotut un tracte rec-tal sense que ens n’adonéssim. Que sinomés fan que explicar-me que han vistla Soraya amb aquest pel carrer, oamb aquells sopant allà, és que hi ha re-unió de pastors, i ja sabeu allò de “re-unió de pastors… ovella morta”.

A mi no em preocupen gens elsbrams de Madrid. Em preocupa més elseu silenci. No m’atabala en Lara, elFreixenetu, o en Juanitu-ondes-abri-llantinades-Rosell… A mi em fa patirquan els Pimecus s’arrepleguen per dirque “ja n’hi ha prou” i aclareixen que ésuna reunió patronal i no de país. M’a-tabala el cuc detector de marcadors,aquesta cosa de l’“estem sortint de lacrisi i no m’atabaleu ara”.

per Carles Savalls

Catalunya és un país sense recursos na-turals més enllà del bon temps i la gas-tronomia. La nostra fortuna ha vingut dela cultura del treball i del comerç. Quinremei! Els nostres millors fills i filles va-ren centrar el seu talent a fer diners d’a-llà on no hi havia més que misèria i im-postos, mentre que en altres països lespersones de qualitat podien fer carreradins les estructures dels seus estats, coma polítics, militars, diplomàtics o aca-dèmics. Aquí ens vàrem posar a fer du-ros, que Déu estreny, però no ofega.

Probablement Weber hauria d’haverestudiat el cas dels catalans quan parlavad’una moral protestant simbiòtica ambel capitalisme, perquè l’esforç, la meri-tocràcia i la recompensa en vida del tre-ball ben fet han estat els pilars de la Ca-talunya moderna. Almenys és el tipus deliteratura d’autobombo que hem assi-milat com a indestriable de com som,dins la nostra societat de senyors Este-ve, botiguers i menestrals. I que baixiDéu i m’ho negui, però és un autoretrat

que ens encigala d’allò més per molt pe-tit burgès que sigui.

Dit això, i si sumem a la nostra equa-ció definitòria que les elits ciutadanes vanmorir o es van exiliar el 1714 –un exili del10% de la població més compromesa ambles llibertats del Principat ens va deixarescapçats durant dos segles– no és d’es-tranyar que siguem un país, com a mínim,irreverent amb el poder, que fins fa qua-tre dies ha estat sempre foraster. Alme-nys, fins que va arribar l’autonomiaaquesta de fireta i vàrem donar feina alsnostres propis corruptes de tots els colorspolítics. Els catalans, perdedors de tot iamb unes elits sorgides de l’esforç delsseus avis o besavis (que no d’ells, que jano cola) hem encapçalat totes, absoluta-ment totes, les reformes socials que hanentrat a la pell de brau.

Penso que, molt equivocadament, leshem assimilat com a nostres i les hemtraslladat pedagògicament als espany-ols, intentant posar el seny davant de lainjustícia. I així estem...

No ens podem arronsar de cap de lesmaneres, i menys el president Mas. Talcom li va dir l’empresari farmacèutic Sr.Grífols: -“President, no s’arronsi”. Aracal tirar endavant i recordar que d’aquía la consulta del 9 de novembre tenimmolta feina per fer. Feina política en di-versos àmbits territorials, feina de pres-sió política i de convenciment cívic.

Tenim davant nostre unes eleccionseuropees molt importants i un Onze deSetembre que ha de tornar a ser histò-ric. I enmig d’aquests dos esdeveni-ments cabdals tenim un estiu que cal-dria aprofitar al màxim per explicar alsmilers de turistes d’arreu del món queens visiten que actualment els catalanspatim una greu mortificació: el governespanyol, el govern autoritari i postde-mocràtic de Madrid, que no ens vol dei-xar exercir el dret civil més importantde tota democràcia. L’executiu Rajoy noens vol deixar votar amb normalitat. Elpoble de Catalunya ha de prendre cons-ciència que la nostra dependència ambEspanya ja ha tocat fons. Cal tenir benpresent que l’Estat espanyol cada dia

ens tracta pitjor: és més centralista,agressiu i antisocial envers els ciutadansde Catalunya.

Cada dia que passa l’administraciócentral de l’Estat ens imposa unes lleisi prerrogatives inacceptables, que pro-voquen més martiri antisocial i pèrduade qualitat de vida. La societat civil ca-talana, encapçalada per l’ANC, està do-nant un exemple exquisit de saviesa, ci-visme i valentia. Ara és l’hora que totsplegats, institucions –sobretot els Ajun-taments–, partits polítics, sindicats i lagent a títol individual formem un sol cosper tal de fer possible una revolta cata-lana que ha de significar la superació de-finitiva de la dependència als dictats del’altiplà castellà.

Aquesta onada de civisme social ca-talà també hauria d’implicar superar eldiscurs ètnic i antiquat del nacionalis-me espanyol i situar-nos en una nor-malitat política i social, per tal de co-mençar a posar fil a l’agulla als des-equilibris i problemes que neguitegen iaclaparen de debò la nostra estimadanació catalana.

per Josep M. Loste

4La consulta i la dependència

per Àlex Socies

4Reformar els espanyols...

24 abril 2014

Sant Martí| 10


El costat mar de l’anella de lesGlòries és, pràcticament, histò-ria. L’enderrocament d’aquestabanda del tambor avança a bonritme i la imatge que presenta laplaça avui dia ja és espectacular.Només queda per anar a terra elviaducte a l’alçada del carrerBesòs, unes obres que han co-mençat aquesta setmana.

Les màquines que s’utilitzen(pinces demolidores) treballenintensament perquè al juny pu-gui començar la segona fase deles obres, l’enderrocament delcostat muntanya de l’anella. Aixòobliga, però, a anar regulant eltrànsit en funció del tram d’ac-tuació. En aquests moments, elstreballs obliguen a desviar algunsrecorreguts d’autobús i a fertalls de trànsit nocturns.

També aquesta setmana hacomençat la demolició del pas in-ferior del carrer de Castillejos,també a la banda mar. Aqueststreballs també obliguen a tallarel trànsit a les nits.

TRASLLAT D’ESCULTURESLes actuacions no només se cen-tren en l’enderrocament de l’a-nella viària, també en la recu-peració del centre de la plaça

com un espai urbà que estiguidisponible l’abans possible.

Precisament en aquest pro-cés, s’han traslladat algunes es-cultures que eren al centre de lesGlòries cap a altres punts men-tre dura la reforma. És el cas del’escultura del Meridià, que s’hainstal·lat a l’avinguda Meridiana,en el tram de passeig entre els ca-rrers de la Independència i la Co-runya.

Una de les màquines que s’utilitzen per l’enderroc. Foto: Ajuntament

La banda mar de l’anell de lesGlòries, a punt de desaparèixer» Les obres d’enderrocament avancen a bon ritme i sobre el previst» Els treballs han obligat a traslladar algunes escultures de la plaça

Els Castellers de Barcelonafan la primera clàssica de vuitTRADICIÓ4Els Castellers deBarcelona ja han aconseguit laprimera clàssica de vuit aques-ta temporada. En la jornadacastellera del Mercat del Ram deVic, la colla amb seu al barri delClot va fer una actuació rodonaamb una torre de set, un 3de8 iun 4de8, l’anomenada clàssica.L’actuació es va completar ambun pilar de 4 caminant d’entra-da a la plaça i un vano de 5.

La temporada castellera vacomençar fa unes setmanes i les

colles es van posant a to per a lesgrans cites que s’acosten. Elsdel Clot van demostrar un copmés que han començat en formal’any i després de repetir els doscastells de vuit, van carregar idescarregar la primera torre deset del 2014.

A la jornada també hi vanparticipar la colla local, els Sagalsd’Osona i els Xics de Granollers,que no van superar els set pisos.Els de la camisa vermella actuendiumenge a Vilanova i la Geltrú.

CULTURA4Ahir va ser una jor-nada festiva a tot el país, a la ciu-tat i també a Sant Martí, on desde diversos punts del districte esva celebrar intensament la dia-da de Sant Jordi.

Gairebé a tots els barris esvan fer activitats relacionadesamb la lectura i les roses. És elcas del Clot i el Camp de l’Arpa.Allà, des del Projecte d’Inter-venció Comunitària Intercultu-ral (ICI) es van organitzar per se-gon any consecutiu multitud

d’activitats i tallers oberts a totsels veïns, com ara espais de con-tes, punts de llibre, torneig defutbol, te xinès i te àrab. L’ob-jectiu era fer una jornada festi-va i intercultural amb la col·la-boració de diverses entitats i as-sociacions.

També al Poblenou van ce-lebrar el Sant Jordi. La rambla esva convertir ahir en La Rambladel Drac. L’Eix Comercial del Po-blenou va reunir totes les sevesparades de llibres en un sol tram

de la rambla, amb un escenariamb diverses activitats.

A Sant Martí el punt de tro-bada va ser davant el Centre Cí-vic, on es van fer moltes activitatslúdiques i literàries durant tot eldia, com un recital poètic.

Per la seva banda, l’Associa-ció de botiguers del Besòs va re-partir senyeres durant els diesprevis a la diada de Sant Jordiper tal d’animar la jornada i d’a-questa manera propiciar que elscomerciants sortissin al carrer.


L’actuació dels Castellers de Barcelona. Foto: Roberta Esteves / Castellers

Una de les activitats ahir al Parc del Clot. Foto: Projecte ICI Clot-Camp de l’Arpa

El districte celebra Sant Jordi

Urbanisme | Millores a la Ronda LitoralAprofitant les vacances de Setmana Santa, l’Ajuntament ha fet obres de

millora en un tram de la Ronda Litoral, on s’ha renovat la cap de rodament i lasenyalització horitzontal. El tram afectat ha estat el comprès entre la sortida 24(Rambla Prim, Diagonal Mar, Port Fòrum) i la incorporació 25 en sentit Besòs.

24 abril 2014

El Poblenou| 12


líniasantmartí

Denuncien que 100 nens de P3 no tenen plaça al barriEDUCACIÓ4Diverses famíliesdel barri s’han constituït en unaplataforma, Volem Escola Po-blenou, després que 100 nens delbarri no hagin obtingut plaça enla primera opció escollida a lapreinscripció escolar. Es tractad’infants que han d’accedir aP3 el curs 2014-2015, i que enmolts casos, segons indica laplataforma, tampoc han acon-seguit plaça en cap dels centrestriats en altres opcions.

Segons Volem Escola Poble-nou, hi ha un “desmesurat dèfi-cit de places d’escolarització de

P3” i demanen al Consorci d’E-ducació de Barcelona “el com-pliment dels drets de les famíliesa escollir tant l’escola com el mè-tode pedagògic d’ensenyamentdels seus fills”.

El Consorci ja ha confirmatque obrirà tres terceres línies ex-traordinàries a les escoles PereIV, La Mar Bella i el Centred’Estudis Montseny i que am-pliarà les ràtios en altres centres.La plataforma demana però l’o-bertura d’altres línies a l’escolaFluvià i Vila Olímpica, les quemés sol·licituds han rebut.

El passat diumenge dia 13 vaobrir al Poblenou, en una nau in-dustrial del carrer de Taulat,davant del cementiri, un templededicat al taoisme, una religióoriental. Es tracta del primercentre d’aquestes característi-ques a Barcelona i també a Eu-ropa.

Després de 3 anys d’obres, eltemple taoista ha pogut obrir fi-nalment. Està liderat pel mestretaoista Liu Zhemin, descendentdirecte, 21 generacions després,d’un dels primers mestres i teò-rics d’aquesta religió amb moltsseguidors a la Xina.

Tal com informen diversosmitjans, a la inauguració s’hivan acostar molts veïns. La ma-joria d’ells xinesos que compar-teixen el culte al taoisme, peròtambé altres ciutadans de la ciu-tat, que van voler conèixer unanova religió i acostar-se una

mica més a aquesta cultura. Se-gons informa TV3, en aquesttemple hi ha espais dedicats a lapregària i a la meditació, peròtambé s’hi faran altres activitatscom ara tallers de cal·ligrafiaxinesa.

De fet, en la inauguració, esvan escriure en aquesta llengua

els noms de totes les personesque han fet possible l’oberturad’un temple taoista a Barcelona.

El taoisme va sorgir a la Xinafa més de 2.000 anys i té, d’unabanda, un corrent filosòfic, i del’altra un seguit de pràctiques re-ligioses i supersticioses. S’atri-bueix el seu origen a Lao-Tse.

La cal·ligrafia xinesa serà una de les activitats que s’hi faran. Foto: Arxiu

El Poblenou acull el primertemple taoista d’Europa

RedaccióEL POBLENOU

L’escola Fluvià, una de les més demandades. Foto: Google Maps

Col·laboració | Fem Rambla i l’Ajuntament faran una jornada conjuntaFem Rambla i l’Ajuntament preparen una jornada participativa de cara al maig per decidir el disseny deltram final de la Rambla del Poblenou, entre Taulat i el passeig de Calvell. Tal com va avançar BTV i comhan confirmat fonts de l’Ajuntament a aquesta publicació, la votació es podria fer al maig i seria l’últim

pas en la fase de participació prèvia al començament de les obres que han de reformar el tram final.

24 abril 2014

El Besòs i el Maresme| 14


Els veïns i veïnes del barri delBesòs-Maresme sortiran al ca-rrer el pròxim dissabte 31 demaig per participar en un LipDub (un vídeo musical on apa-reix una successió contínua depersones que vocalitzen la lletrad'una cançó mentre aquestasona, doblada). La iniciativa haestat organitzada pel Pla Co-munitari de DesenvolupamentComunitari Besòs Maresme i tél’objectiu de crear un espai deconvivència en un entorn festiuentre els veïns del barri.

“La idea és fer barri i pujarl’autoestima dels veïns d’a-questa zona de la ciutat, ja queté una trajectòria històrica demarginació. És un fet que estàa l’ideari dels veïns, tant del ba-rri com de Barcelona, i aquestestereotip s’ha de trencar”, ex-plica Teresa Mirabet, impulso-

ra de la iniciativa i membre dela comissió organitzadora delPla Comunitari Besòs Maresme.

“L’objectiu de construir unaidentitat col·lectiva amb pobla-ció de procedències molt dife-rents és molt difícil, però un Lip

Dub és molt transversal. Hi potparticipar tothom que ho vulguidel barri, vingui d’on vingui”,afegeix Mirabet, que explicaque els organitzadors s’han pro-posat que el Lip Dub tingui unaparticipació de dues mil perso-nes i assoleixi deu mil visites aYouTube.

UN VEÍ, UN GRA DE SORRA“La cançó del Lip Dub, tituladaSom Maresme Som Besòs, ha es-tat composta per alguns veïns delbarri, que es trobaven a l’AteneuLlibertari”, explica Mirabet. “Hihan participat una formació mu-sical de percussionistes senega-lesos que viuen al Besòs-Mares-me, anomenada Papa Yoro, ialtres veïns del barri que són mú-sics”, afegeix.

“Un d’ells va contactar un di-rector musical, Jose Percibe,perquè col·laborés en el projec-te. Aquest va acceptar i a més vabuscar l’estudi de gravació perenregistrar el tema que es faràservir pel Lip Dub”, afirma Mi-rabet, que valora molt que cadaveí hi ha posat el seu gra de so-rra. “Per exemple, la M. Ángeles,veïna del barri que sempre ques’organitza algun esdevenimenthi participa molt activament,canta una estrofa de la cançó, encastellà i a ritme de rumba, dient‘Qué bonito que es mi barrio’. Ésgent que s’implica”, conclou.

Orgull de barri en un Lip Dub» Els veïns i veïnes del Besòs-Maresme participen en l’organització i elaboració d’un vídeo musical» La iniciativa pretén construir una identitat col·lectiva i trencar amb l’estereotip de zona marginal

RedaccióBESÒS-MARESME

MÚSICA4La lletra de la cançódel Lip Dub, un tema titulat SomMaresme Som Besòs, comptaamb versos en diferents idio-mes, de manera que la diversi-tat cultural i lingüística del ba-rri es fa palesa.

La majoria d’estrofes estanescrites en català i castellà, men-

tre que a la tornada es combinenaltres idiomes, com l’àrab i el xi-nès, per exemple.

A més de la diversitat lin-güística, la cançó és una mostrade la diversitat musical, ja quecombina sons de la rumba ca-talana amb la percussió sene-galesa, entre altres.

Una tornada multilingüe

“Un vídeo musicalés transversal i hi

pot participar tothom, vingui

d’on vingui”

Belén Boluda (a dalt), el grup de percussió senegalès Papa Yoro (a baix) i Jose Perciba (dreta) són alguns dels participants del Lip Dub. Fotos: Pla de Desenvolupament Comunitari Besòs Maresme

Societat | Es recomana inscriure’s per participar-hiPer participar en el Lip Dub no és necessari inscriure's-hi. Tot i això, els orga-nitzadors recomanen que els que vulguin formar-ne part ho facin, “ja que vo-lem convidar a un entrepà als participants i no volem fer curt de menjar”, ex-

pliquen. Per inscriure’s-hi cal enviar un correu a [email protected].

24 abril 2014

Comerç| 16


La passarel·la de moda de l’EixSant Martí escalfa motors

MODA4En el marc de la iniciati-va BCN Moda al Carrer, la passa-rel·la de l’Eix Sant Martí ja escal-fa motors de cara a la seva cin-quena edició.

Aquesta cita, organitzada perl’Eix Sant Martí i la Fundació Bar-celona Comerç, tindrà lloc el prò-xim 23 de maig al carrer Cantàbria,entre Guipúscoa i Huelva, a partirde les 9 del vespre i servirà permostrar al públic assistent tot el

que poden trobar a les botigues dela zona. En aquesta passarel·la esmostra la roba i complements deles últimes tendències, a més deservir com a plataforma perquè elsassistents puguin adquirir peces deroba que acaben de veure durantla desfilada de moda.

La passarel·la que s’instal·laràal carrer Cantàbria tindrà 22 me-tres de llargada en total, i hi des-filaran models professionals.

Encants nous es prepara per a la Vuitena Fira de Comerç

MOSTRA4L’Eix comercial En-cants Nous celebrarà la vuitenaedició de la Fira de Comerç al Ca-rrer el pròxim 3 de maig durant totel dia a la placeta Enamorats, al ca-rrer Aragó amb Dos de Maig.

Aquesta fira comercial, ques’emmarca dins de les Festes Ma-jors de Sagrada Família, compta-rà amb unes 30 carpes on hi hau-rà des de botiguers del barri finsa artesans de formatges, olives iverdures, entre molts altres. Però

a banda de l’àmbit comercial de ladiada, també hi haurà tallers pera tots els públics i actuacions mu-sicals a un escenari que s’instal·laràper a l’ocasió. Durant el matí seràl’Esbart Gaudí l’encarregat d’a-menitzar la jornada, mentre quela Coral Rock, un grup de noies jo-ves que barregen el cant coral ambmúsica rock, hi actuarà a partir deles 17 hores. Bellrose tancarà la jor-nada amb una actuació musicalfins a les 8 de la tarda.

Un viatge a NY per descobrirnoves estratègies comercialsINICIATIVA4Del 12 al 15 demaig, l’Ajuntament i la Cambrade Comerç de Barcelona orga-nitzen un viatge a Nova Yorkperquè els comerciants de laciutat puguin conèixer les novesestratègies comercials que s’es-tan duent a terme ara mateix ala metròpoli nord-americana.

El Retail Tour Nova Yorkoferirà als comerciants partici-pants la possibilitat de recórrerels millors carrers comercialsd’aquesta gran ciutat i visitar elsseus retails o establiments co-mercials de referència. Mitjan-çant iniciatives com aquesta, elsparticipants podran cercar novesidees a la 5a Avinguda, el Soho

o Tribeca, i adquirir el coneixe-ment necessari per adaptar-seals nous hàbits del consumidoractual.

Des de l’organització de l’ac-tivitat s’assegura que visitarNova York és “especialment in-teressant” perquè els comer-ciants puguin comprovar in situla convivència de nous centrescomercials amb la tradició degrans magatzems especialitzats,adreçats a una clientela dife-renciada. També posen èmfasien la intensa activitat comercialque es desenvolupa a Nova Yorki la possibilitat de poder treurereflexions a l’hora de modernit-zar els negocis dels participants.

L’escenari de la passarel·la tindrà 22 metres de llargada. Foto: Eix Sant Martí

La Fundació Barcelona Comerçva presentar el passat diven-dres dia 11 d’abril l’Indicador delComerç de Barcelona (ICoB),un estudi encarregat a ESADEi que ha recollit els resultats delprimer trimestre del comerçbarceloní i les intencions dels co-merciants davant la nova lleid’horaris comercials aprovadadurant el mes de febrer.

Tot i que les vendes han cai-gut un 1,4%, els comerciants jacomencen a veure “un punt dellum al final del túnel”, segons in-dica Vicenç Gasca, president dela Fundació Barcelona Comerç.L’optimisme és degut al fet quela caiguda de les vendes no ha es-tat tan pronunciada com ho vaser durant els primers mesos de2012 i 2013.

En aquest sentit, el regidor deComerç, Consum i Mercats, Rai-mond Blasi, assegura que “elsector del comerç està liderant larecuperació de la ciutat”.

BONES EXPECTATIVESSegons el que es desprèn de l’in-forme de l’ICoB del primer tri-mestre de 2014, els comerciantscreuen que els consumidors com-praran més de cara al pròxim tri-

mestre i que les vendes augmen-taran. Tanmateix, la seva preo-cupació sobre el descens delspreus –la temuda deflació– es fapalesa a l’estudi.

Pel que fa a la nova llei d’ho-raris, un 44,9% dels comerciantspreguntats afirmen que no obri-ran cap dia festiu durant els me-sos d’estiu, mentre que només el21% té la intenció d’aixecar lespersianes durant tots ells.

Gairebé la meitat dels comerciants no obriran els festius a l’estiu. Foto: Arxiu

Frenada a la caiguda de lesvendes el primer trimestre

» L’ICoB destaca una lleu millora dels resultats respecte a l’any passat» Vicenç Gasca, Fundació Barcelona Comerç: “la llum al final del túnel”


Fira | El petit comerç del Camp de l’Arpa sortirà al carrerJa es coneixen les dades de la fira El petit comerç surt al carrer, organitzada per

l’Associació de Veïns i Comerciants del Camp de l’Arpa. Serà els dies 30 i 31 de maigal carrer Guinardó, entre Antoni Maria Claret i Indústria. La mostra comptarà amb

una fira artesana i activitats adreçades al públic infantil amb espectacles d’animació.

17 |

24 abril 2014

Entrevistalíniasantmartí.cat

Barcelona ha estat guardo-nada com a millor ciutatdel sud d'Europa en pro-

moció econòmica. Què significaaquest reconeixement per a laciutat i per a la feina feta pel Con-sistori?El premi de fDi Magazine –re-vista pertanyent al grup Finan-cial Times– és sens dubte unagran satisfacció per la ciutat i peraquest Govern municipal. Re-presenta el reconeixement d'unprestigiós jurat internacional a laintensa activitat que estem duenta terme per presentar al món elgran potencial econòmic i els ac-tius que fan de Barcelona un des-tí idoni per realitzar negocis iatraure inversions. A més, elguardó ens situa en quart lloc enel rànquing de promoció econò-mica de totes les ciutats euro-pees, només per darrere de Lon-dres, Hèlsinki i Dublín. Des del’Ajuntament estem combinant

les accions de promoció inter-nacional amb l'impuls de sectorsestratègics i d'alt valor afegitque ens permeten situar Barce-lona com a referent indiscutibleen àmbits com el creixementeconòmic, les noves tecnologies,les smart cities, la investigació,la recerca o l’urbanisme. Tota lafeina feta va en la bona direcció,com ho demostren distincionscom aquesta.

D'altra banda, Barcelona tambéha estat nomenada Capital Eu-ropea de la Innovació. Fins aquin punt és important la inno-vació per sortir de la crisi?Són les grans ciutats i les sevesàrees metropolitanes les que es-tan impulsant el creixement eco-nòmic a nivell mundial. Per això,tenim clar que serà Barcelona laque ens traurà de la crisi. En

aquest nou context econòmic, latecnologia i la sostenibilitat hi ju-guen un paper molt important,i no ens podem quedar enrere.Barcelona vol ser el paradigmade la ciutat intel·ligent del futur.Un paradigma que configuratres eixos de futur molt impor-tants: les smart cities, l’economiaverda i l’economia social. Estempromovent un nou model de ferciutat, basat en la tecnologia ique inspira una nova economiade la innovació urbana a nivellmundial.

Darrerament, l'Ajuntament haarribat a un pacte per a la im-plantació dels nous horaris co-mercials. Amb la nova proposta,què hi guanya el comerç?El comerç és un dels sectorsque més ha notat els efectes dela crisi. Com a Govern municipal,sempre hem dit que estaríem alcostat dels comerciants en totmoment i els donaríem suportper prendre decisions que mi-llorin les seves perspectives defutur, sempre i quan generinconsens. L’acord que hem tancatcompta amb el vistiplau dels

principals representants del sec-tor i és un pas endavant en l’im-puls de mesures que reactivinl’activitat econòmica i generinbeneficis als botiguers. A partird’ara, els establiments de la ciu-tat podran obrir els diumengesde juliol i agost i 4 diumengesprevis a esdeveniments ambpunta de visitants. Per tant, do-nem la possibilitat al comerçd’aprofitar encara més l’oportu-nitat de negoci que significa el tu-risme. I, tot plegat, conservant elnostre model comercial de pro-ximitat únic, que promou la co-hesió social als barris i ens fa sin-gulars com a ciutat i com a so-cietat.

Qui serà l'encarregat de vetllarperquè es compleixin els hora-ris? La Guàrdia Urbana?Degut al període de suspensió dela legislació catalana en matèriad'horaris comercials, els darrersmesos s'ha generat incertesa enel sector pel què fa les condicionshoràries a les quals s'haviend'acollir. Per aquest motiu, unapart molt important de la tascade vetllar pel compliment de lallei és la vessant informativa. Pelque fa a la tasca inspectora,comptarà també necessària-ment amb la Guàrdia Urbana,donat que les visites a comerçoses podran fer en dies festius i ales nits.

També s'ha publicat la propostad'obertura en diumenge delscomerços, que enguany seran 9.En funció de què s'han escollit elsdies que no coincideixen ambcap festa del calendari popu-lar? La llei catalana d’horaris co-mercials estableix un total de 10festius a l’any en què els establi-ments poden obrir. D’aquests, encedeix 4 als ajuntaments perlliure designació. En el nostrecas, hem consensuat amb els

comerciants situar-los en esde-veniments que suposen una granafluència de turistes. El primerva ser el 30 de març, el diumen-ge previ al Saló Alimentària, i elsaltres tres seran el 18 de maig,quan tindrem una punta im-portant de creueristes a la ciutat;

el 29 de juny, pel Pride Barcelo-na 2014, i el 14 de setembre,també amb motiu de l’arribadad’un alt nombre de creuers. Elsaltres 6 festius són els ja fixatsper la Generalitat per a tot el te-rritori, que corresponen al 5 i 12de gener, 6 de juliol i 6, 8 i 21 dedesembre.

També es preveu que puguinobrir tots els caps de setmana,diumenges i festius de juliol iagost. Perquè s'ha arribat a aques-ta determinació?Estem parlant dels dos mesosamb ocupació hotelera més altai menys demanda interna. Això

afavoreix que augmenti l’activi-tat econòmica dels visitants,sense alterar els hàbits de con-sum actuals dels barcelonins.Cal destacar, a més, que enaquest període l’horari d’ober-tura serà reduït, de 10.00 a14.00 hores. Teníem clar que ha-víem de defensar la conciliaciófamiliar de les persones que tre-ballen al sector, i d’aquesta ma-nera ho aconseguim. A banda, elfet que els establiments obrin no-més al matí fa que l’activitat co-mercial no faci ombra a l’ofertacultural de la ciutat, que majo-ritàriament es realitza a les tar-des, i així un sector no competeixamb l’altre.

Aquesta proposta aparca la vo-luntat d'alguns eixos que, com azona turística, volien tenir enexclusiva la capacitat d'obrir encap de setmana?Tal com ens vam comprometrepúblicament, a la tardor faremun balanç de la mesura, tant pelque fa al seu compliment comper les oportunitats i inconve-nients que es desprenguin de laprimera temporada d'aplicació.Serà llavors quan valorarem elrèdit econòmic que ha generat,així com la seva repercussió enles diferents zones de la ciutat deBarcelona.

“El comerç podràaprofitar encara més el turisme”

Associació de Comerciants Creu Coberta

“Hem de conservarel nostre model

comercial deproximitat únic”

Sònia Recasens / Segona tinent d’alcalde de l’Ajuntament

El comerç de proximitat viu temps de canvis. Les petites botigues, eix singularde Barcelona, es debaten entre lluitar contra la crisi i afrontar un futur incert.

L’Ajuntament assegura que defensa el model comercial de proximitat. Avui l’Associació de Comerciants Creu Coberta en parla amb Sònia Recasens.

“Barcelona vol serel paradigma de laciutat intel·ligent

del futur”

“Tenim clar quehem de defensar laconciliació familiar

dels botiguers”

Perfil | Una especialista d’EmpresaNascuda a Barcelona, casada i amb tres fills, Sònia Recasens és llicenciada en Ciències Econòmiques i

Empresarials per la Universitat de Barcelona amb l'especialitat d'Empresa. És militant d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) des de l’any 1992. L'any 1999 és escollida regidora de la ciutat, càrrec que exerceix fins a l'actualitat. Des de l'any 2003 ostenta el càrrec de portaveu adjunta del Grup Municipal de CiU al consistori.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 18 24 abril 2014líniasantmartí.cat

19 |

24 abril 2014

Entitatslíniasantmartí.cat

Fem comunitat transformantel pati de l’escola. Així és com estitula el projecte de l’escola LaPau, al districte de Sant Martí,que acaba de ser guardonat ambel XIII premi Barcelona Asso-ciacions de l’Ajuntament, unspremis que reconeixen cada anydiferents iniciatives de les asso-ciacions i entitats de la ciutat quefomenten la participació ciuta-dana. Aquests guardons es vanentregar a principis de mes alSaló de Cent de l’Ajuntament, enun acte presidit per l’alcalde ac-cidental, Antoni Vives, i el co-missionat de Participació i As-sociacionisme, Carles Agustí.

Des de fa tres anys, profes-sors, mares i pares i especialmentels alumnes de l’escola La Pauhan pintat murals i fet nombro-ses activitats que reforcen els

vincles de tots els membres de lacomunitat educativa. Aquest ma-teix projecte, a més, va guanyarl’any passat el premi Participa al’escola de la Generalitat, i va sor-gir a partir de les diferents pro-postes dels nens i les associacions

del barri. Amb el Fem comunitattransformant el pati de l’escolabusca enfortir la xarxa de parti-cipació a l’escola mitjançant latransformació i regeneració delpati del centre.

Aquest projecte porta el segellde Raons Públiques, una asso-ciació que va néixer ara fa cincanys i que treballa per la millo-ra de l’espai públic mitjançant la

participació de la ciutadania im-plicada en el territori. Aquestaentitat, sense ànim de lucre, estàformada per un grup d’onze pro-fessionals de diferents disciplinescom educadors socials, urbanis-tes, antropòlegs, dissenyadors iarquitectes.

El jurat de l’edició d’enguanydels premis Barcelona Associa-cions va estar format per dife-rents personalitats i càrrecs re-lacionats amb el món de l’asso-ciacionisme barceloní, i va des-tacar del projecte premiat la sevapreocupació per millorar l’espaipúblic tot cercant la participacióciutadana, al mateix temps de te-nir un objectiu pràctic de dotar demillors infraestructures de joc uncentre educatiu.

El treball en xarxa fet amb elsnens i nenes, les famílies, l’AM-PA, i els mestres i entitats del ba-rri va garantir l’èxit del projectei la seva valoració com a propostainnovadora davant del contextactual de crisi econòmica.

Participar i fer escola entre tots» Reconeixen un projecte del centre educatiu La Pau de Sant Martí als premis Barcelona Associacions» Aquesta iniciativa va néixer de la mà de l’entitat barcelonina sense ànim de lucre Raons Públiques

RECONEIXEMENT4Els premisBarcelona Associacions són elsguardons que el consistori i elConsell Municipal d’Associacionsde Barcelona (CMAB) convo-quen anualment per reconèixerprojectes finalitzats de partici-pació i foment de l’associacio-nisme duts a terme amb èxit du-rant l’any per les associacions i lesfundacions de la capital catalana.

Enguany el segon premi d’a-

quests guardons ha anat a pararal projecte Fes-te els balcons,obra de l’Associació CulturalCasa Orlandai. Aquesta iniciati-va és fruit del treball en xarxadels veïns de Sarrià amb l’ob-jectiu de realitzar un projectecultural que tingui sostenibilitateconòmica.

Tot plegat, uns premis quereconeixen el fort moviment as-sociacionista de Barcelona.

Premiar la participació

Cartell del projecte Fem comunitat transformant el pati de l’escola (a dalt, esquerra) i l’equip de l’entitat creadora, Raons Públiques. Fotos: Ajuntament

El projecte de l’escola La Pau vaser creat fa 3 anys


Associacionisme | El CMAB, un òrgan consultiu de participacióEl Consell Municipal d’Associacions de Barcelona (CMAB), un dels dos convocants d’aquests

premis conjuntament amb el consistori, és un òrgan consultiu i de participació on l’Ajuntament i les entitats sense ànim de lucre fomenten mecanismes de participació ciutadana. El presideix

l’alcalde Trias, i en formen part representants dels partits del Ple i d’entitats sense afany de lucre.

24 abril 2014

Cultura| 20


Els veïns i veïnes del districte deSant Martí podran conèixer comva afectar el setge de 1714 aaquesta part de la ciutat i alconjunt de Barcelona, gràcies al’exposició que acollirà fins alpròxim 10 de maig el CentreCultural La Farinera del Clot. Elrecinte oferirà l’exposició 1714:L’aposta catalana, organitzadaper l'Institut de Cultural, que ser-virà per redescobrir i entendre ladimensió dels fets del 1714.

L'objectiu de l’exposició, ques’emmarca dins dels actes delTricentenari BCN, del qual és co-missari el periodista Toni Soler,és mostrar de manera atractivacom era la Barcelona del 1700.Segons expliquen els organitza-dors, també permetrà conèixerels motius que van desencadenarla Guerra de Successió, el setge

de Barcelona, la derrota de l'11 desetembre, la repressió conse-güent i el record de la celebracióde la Diada des dels temps de laRenaixença fins avui.

“Es tracta d’una exposició i depetit format que s’instal·larà a di-versos centres cívics de la ciutat,

entre ells La Farinera del Clot”,explica Cristina Vila, Tècnica deProjectes de l’Oficina Tècnicadel Tricentenari BCN.

“Pretén ser una mostra moltdivulgativa, que explica els fetsdel 1714 des dels orígens fins al’actualitat, amb textos breusredactats pel comissari del Tri-centenari BCN, Toni Soler”, afe-

geix Vila. Els textos estan dividitsper apartats on es destaquenles etapes i els personatges mésrellevants. Els escrits estan il·lus-trats amb imatges de l’època(gravats i pintures) i estan acom-panyats d’una o dues cites de do-cuments històrics de l’època.

SANT MARTÍ, EL 1714Al final de l’exposició, els visi-tants es troben un plànol histò-ric de la ciutat amb la situaciódels llocs més emblemàtics du-rant el setge de 1714. És aquí onels veïns del districte poden co-nèixer com va afectar la zona.

En aquesta secció, en què elvisitant es troba amb tres pan-talles audiovisuals, es podenveure també els teasers de lacommemoració del Tricentena-ri BCN. Un d’ells recull les citesmés destacades de les entrevis-tes que Toni Soler ha fet a cèle-bres historiadors com JoaquimAlbareda i Agustí Alcoverro, en-tre altres.

La Farinera commemora el 1714» L'exposició 1714: L'aposta catalana pretén redescobrir i entendre la dimensió dels fets del 1714

» Es podrà visitar fins al 10 de maig i forma part dels actes programats pel Tricentenari BCN

PROJECTE4 El periodista ToniSoler és el comissari del Tricen-tenari BCN, que organitza l’A-juntament de Barcelona, de ma-nera coordinada amb la Gene-ralitat de Catalunya, amb motiude la commemoració del 300aniversari dels fets de l’11 de se-tembre de 1714.

A la celebració també s’hihan sumat institucions de la ciu-tat, equipaments culturals, dis-trictes –com el de Sant Martí–,entitats socials i cíviques, mitjansde comunicació, així com el móneditorial i educatiu.

L’objectiu del TricentenariBCN és potenciar el diàleg entrepassat i present amb un progra-ma d’actes que inclou exposi-cions, debats, seminaris, publi-cacions, itineraris i festes ciuta-danes, entre altres propostes.

El comissari: Toni Soler

Edifici del Centre Cultural La Farinera (esquerra) i imatges de l’exposició que acollirà el recinte fins al 10 de maig (dreta). Fotos: Neus Màrmol (esquerra) / Tricentenari BCN. Manel Gil (dreta)

La mostra explicacom va afectar elsetge al districte


Conferència | La Guerra de Successió a Sant MartíEl pròxim dijous 8 de maig, el Centre Cultural La Farinera acollirà la conferènciaUna aproximació a la Guerra de Successió a Sant Martí de Provençals, a càrrec

del Taller d'Història del Clot-Camp de l'Arpa. L’acte, que s’emmarca dins els actes del Tricentenari BCN, tindrà lloc a les set de la tarda i és gratuït.

21 |

24 abril 2014

Esportslíniasantmartí.cat

Han hagut de passar 13 anys per-què el CN Poblenou Enginyerspugui celebrar l’ascens a la Di-visió d’Honor. Amb la victòriadel passat dia 12 davant la UnióEsportiva Horta per 9 a 14, l’e-quip del districte s’assegura ma-temàticament l’ascens de cate-goria la pròxima temporada.

L’entrenador dels del Poble-nou, Rai Monclús, va assegurarque estan “molt contents d’haverguanyat contra un equip tanguerrer com ho és l’Horta, quenecessitava la victòria tant comnosaltres” i que han “treballatmolt dur tota la temporada iaquesta és la gran recompensa”.

També està molt satisfet elpresident del club, Jordi Homs,que va destacar la capacitat delPoblenou Enginyers per superar

els problemes econòmics i acon-seguir l’èxit esportiu.

Ara és moment de celebrarl’ascens. Per això, aquest dis-sabte 26 d’abril, quan es dispu-tarà l’última jornada del cam-pionat a Can Felipa, contra elWaterpolo Echeyde de Tenerife,el club ha organitzat una festa.

Serà després del partit i és ober-ta a tothom.

Amb l’ascens, el CN Poble-nou Enginyers es converteix enl’únic club del districte de SantMartí que tindrà un equip a lamàxima categoria estatal d’unamodalitat esportiva. Un èxit fruitdel treball i l’esforç.

Una rotllana dels jugadors de l’Enginyers. Foto: CN Poblenou Enginyers

El CN Poblenou Enginyers ja és equip de Divisió d’Honor» L’equip de waterpolo aconsegueix l’ascens 13 anys després

» El dissabte 26 han preparat una festa per celebrar aquesta fita

Prop de 27.000 corredors a la Cursa de Bombers

ATLETISME4La 26a edició de laCursa de Bombers de Barcelona,disputada el passat diumenge 12d’abril, va comptar amb la parti-cipació de 27.000 corredors, 40%dels quals van ser dones.

El recorregut, que va comen-çar a l’avinguda del Marquès del’Argentera i va vorejar el distric-te de Sant Martí, va constar de 10quilòmetres i gràcies al bon tempsva estar farcit d’espectadors quevan animar els participants. Elsguanyadors van ser el corredor to-ledà Ángel Ronco en categoriamasculina –amb un temps de 30minuts i 14 segons–, i Lídia Ro-

dríguez en categoria femeni-na –que va aturar el cronòmetreen 34 minuts i 23 segons–.

Enguany la cursa va sortirprogressivament des de 12 ca-laixos per evitar taps i aglome-racions. Tot i l’ambient festiu dela jornada, es va haver de la-mentar la mort d’un veí de SantCugat de 44 anys, que va patiruna aturada cardiorespiratòriamentre corria. La víctima va sertraslladada a l’Hospital Clínic, onno es va poder salvar-li la vida.En un comunicat, l’organitzacióde la cursa va lamentar la mortdel corredor.

Maria Vasco apadrina elComitè d’Atletisme del CEEB

ATLETISME4Maria Vasco és lanova padrina del Consell de l’Es-port Escolar de Barcelona(CEEB), amb seu a la Mar Bella.

Vasco, que apadrinarà el Co-mitè d’Atletisme, és una de lesatletes catalanes més destacadesdels últims anys i de la història.Va ser la primera atleta de l’es-tat a aconseguir medalla olím-pica amb el bronze als JocsOlímpics el 2000 a Sydney. Amés, la marxista ha aconseguit la

Copa del Món (2010) i la Copad'Europa (2009).

El CEEB compta ja amb di-versos padrins com Sergio Lo-zano en futbol sala, Albert Bo-rregán en hoquei patins, ÉrikaVillaécija en natació o XavierPascual en handbol “que exem-plifiquen en gran mesura elsvalors que a través de l’esport volprojectar el Consell entre elsseus escolars”, segons indiquendes del CEEB.

El millor tennis del món torna a Barcelona amb el Godó

TENNIS4El Barcelona OpenBanc Sabadell - Trofeu Comte deGodó ja està en marxa. Aquesttorneig, classificat com un ATP500 dins del circuit mundial (lasegona millor categoria), portacada any a Barcelona les millorsraquetes del món. I ho fa amb elnúmero 1 al capdavant, RafaNadal, que buscarà sumar elseu novè títol a les pistes del RCTBarcelona.

Dissabte va començar la fase

prèvia i es va sortejar el quadregeneral, que pot facilitar que lafinal la protagonitzin els dosgrans favorits: Nadal i l’alacan-tí David Ferrer.

Precisament aquests dos te-nistes van ser els protagonistesaquest dilluns d’un partit de mi-nitenis força especial. Els dos ju-gadors van assajar la hipotèticafinal en una pista improvisadasobre l’escenari del Gran Teatredel Liceu.

RedaccióEL POBLENOU

Sortida de la prova atlètica. Foto: Ajuntament

Futbol | El Júpiter mira cap amunt a la classificacióEl Júpiter juga aquest diumenge contra el Banyoles. Els martinencs són ara mateix

sisens amb 41 punts, els mateixos que els seus rivals. Una victòria els podria fer pujarfins a la cinquena posició i acostar-se una mica més a la capçalera de la classificació,

tot i que les places d’ascens són massa lluny, a 19 punts a falta de sis jornades.

Agenda| 22 24 abril 2014líniasantmartí.cat

DIVENDRES 25 D’ABRIL21:00 Cuarteto Combinat és un espectacle te-

atral a càrrec de la companyia Totum Teatreque posa èmfasi en el llenguatge del coshumà. / Centre cívic del Parc - Sandaru.

DIJOUS 24 D’ABRIL19:30 Parlem de salut són un conjunt de xerrades

divulgatives organitzades per l’EAP Poblenousobre medicina i prevenció. El dijous 24 tin-drà lloc la xerrada Aprendre a cuidar malaltsamb demència. / Centre cívic Can Felipa.

DIMARTS 29 D’ABRIL10:00-22:00Recital de poesia. Aquest taller d’es-

criptura poètica està pensat per a qualsevolpersona interessada a experimentar ambaquest gènere literari. / Biblioteca El Clot- Jo-sep Benet.

A PARTIR DEL 24 D’ABRILMatí-Tarda 1714: L’Aposta Catalana. Exposició

que s’emmarca en els actes del Tricentenaridel setge de Barcelona que va posar fi a la Gue-rra de Successió a Catalunya. La intenció ésmostrar de manera atractiva com era laBarcelona del 1700 i reivindicar la lluita perla llibertat dels seus habitants. / Farinera delClot.

A PARTIR DEL 5 DE MAIGMatí-Tarda L’arteràpia, una forma d’expressió a

la malaltia de l’Alzheimer, a càrrec de la Fun-dació Uszheimer, és una exposició que pre-senta 14 pintures realitzades per personesafectades per malalties neuro-degeneratives./Farinera del Clot.

DIJOUS 24 D’ABRIL11:00 Primeres passes: Glups! Contes i cançons

a càrrec de Marta Soler de temàtica marine-ra, acompanyats de petits instruments de per-cussió i d’un ukelele. / Biblioteca Poblenou.

DIMARTS 29 D’ABRIL18:00 Chomón per a la mainada. A càrrec d’An-

na Reixach, aquesta sessió servirà per donara conèixer el cinema mut als més petits. Ac-tivitat adreçada a infants majors de 3 anys./ Biblioteca Sant Martí.

DIUMENGE 27 D’ABRIL12:00 Partit de futbol entre el Celtic UE contra

el Piferrer Atlètic, corresponent a la 29a jor-nada del grup 11 de Tercera catalana. /Camp del carrer Andrade.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

Aquest taller tracta al voltant del joccooperatiu i es mostra com una einaeducativa per potenciar la cooperació.A càrrec de Noemí García. Per a nensi nenes a partir de 3 anys. / Bibliote-ca El Clot-Josep Benet.

Taller infantilJuguem en família?Dl. 28 d’abril a les 18:00

AGENDA UINZENALQ

Taller per aprendre a transformar ac-tituds en les relacions amb la resta depersones que poden derivar a la ruti-na i el cansament. Aquesta activitat volmillorar i ampliar el potencial de lespersones. / La Farinera del Clot.

CàpsulaAutoconeixement

Inscripcions del 28/4 al 7/5

El Centre cívic Besòs posa en marxa totauna sèrie d’activitats destinades a ce-lebrar Sant Jordi. El dijous 24 a les 7 dela tarda i el dimecres 30 a partir de les6 se celebraran unes narracions de con-tes i rondalles.

Sant JordiLes 1000 i nou paraules

Fins al 30 d’abril

Després d’assolir matemàticamentl’ascens a Divisió d’Honor, el CN Po-blenou rep a casa l’Echeyde, segon clas-sificat, en un partit de tràmit pels mar-tinencs. / Can Felipa.

Partit de waterpoloCN Poblenou-Tenerife Echeyde

Ds. 26 d’abril a les 18:00

| 24 24 abril 2014líniasantmartí.cat Pròxima edició: 8 de maig

liniasantmarti 45

Documents